hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

31 de gener de 2016 //

Respecte a la carta signada per l’escola Tabor- Institució Bellsolà de l’apartat d’opinió ciutadana de l’Informatiu on es fan afirmacions que no són certes i que desvirtuarien la realitat, m’agradaria puntualitzar als autors de l’esmentada carta, el següent:

1. Em sembla que el seu pla lingüístic no és gaire bo pel que fa al lèxic i a la lectura d’escrits, i l’haurien de revisar, ja que no acabo d’entendre perquè deixen una resposta de la meva carta a la bústia de l’Ajuntament del grup municipal del partit polític CUP-PA adreçada al regidor de la CUP-PA; llegeixin bé qui signa l’escrit on es menciona la seva escola i no barregin pomes amb mandarines, arran de la meva militància coneguda a la CUP.

2. Em reafirmo: l’escola Tabor de la Institució Bellsolà rep subvencions de diners públics. Primer de forma encoberta per l’administració local del nostre municipi en no pagar impostos que tota filla de veïna ha de pagar, a causa d’una exempció d’impostos que ve d’una llei franquista del Regne d’Espanya, a través del Concordat amb la Santa Seu que els exonera de pràcticament qualsevol impost que tota institució no confessional ha de fer front, alhora que torna a rebre subvencions novament per part de l’administració autonòmica, des dels pressupostos públics de la Generalitat que tota filla de veïna novament paga i que per tant, sent una escola privada concertada, són diners que van en detriment de les nostres escoles públiques que tenen una necessitat urgent de diner públic; per agreujar la greu saturació d’alumnes per aula, la manca de mestres i de materials didàctics corresponents, la implementació de les TIC’s, l’adequació d’infraestructures per alumnes amb mobilitat reduïda, la falta de professionals d’educació especial per alumnes amb necessitats educatives especials diverses i greus en molts casos, (problemes que l’escola Tabor no té), beques de menjador per a famílies necessitades, a mes d’habilitació i construcció de noves escoles públiques amb increïbles projectes educatius innovadors, no excloents i oberts a tota la ciutadania pel seu caràcter públic (quelcom que l’escola Tabor novament no té) com la tan necessitada Escola Aigüerols del nostre municipi. Cal recordar també com hi ha milers d’alumnes catalanes fent classe en 996 barracons repartits entre 90 escoles públiques, per segons diu la Generalitat, falta de pressupost, un fet que no succeeix a cap escola privada concertada. Tot això, els ho escric gràcies a que vaig anar a una escola pública, catalana i laica com l’escola Santa Perpètua, la qual té un fonamental Pla lingüístic que em permet escriure i llegir perfectament, i em va donar una educació que em permet tenir una visió critica de les greus mancances que tenim com a societat i com a país.

3. Llegeixin bé la meva carta, si us plau, en cap moment he establert un vincle orgànic entre la seva escola i l’Opus Dei. El que intento expressar és que en una societat cada cop més desigual, l’educació hi juga un paper fonamental i que l’estratificació social i econòmica a casa nostra, cada cop més consolidada i agreujada per la crisis, comença a l’escola. Els centres privats concertats (majoritàriament de patronals religioses, com l’Opus Dei, els Jesuïtes, les Teresianes, o la mateixa institució Bellsolà, tant és) tenen unes instal·lacions sovint millors que l’escola pública, a més d’estudis especials, i quotes impagables, tot i funcionar amb diner públic i tenir un contracte que els obliga a ser gratuïts i no discriminar l’alumnat. Això acaba de conformar el classisme dins del sistema educatiu, ja que implica la concentració d’alumnat de classes benestants (classes alta i mitjana- alta), que, a més de gaudir dels privilegis socials i econòmics,  gaudeixen de centres escolars exclusius pagats amb els diners de tots i totes les contribuents. Només cal veure com en alguns barris de la zona alta de Barcelona, per exemple a Sarrià-Sant Gervasi, hi ha 36 centres privats concertats, per només 6 escoles i dos Instituts públics. Estudis fiables demostren l’actual segregació classista i elitista del sistema educatiu català: l’escola pública concentra la gran majoria d’alumnat d’origen nouvingut (83%) i de classes populars. Segons denúncies públiques de l’ONG, SOS RACISME, de diferents sindicats de mestres i declaracions públiques de la mateixa ex-regidora a l’Ajuntament de Barcelona, Marina Subirats, les escoles concertades “posen totes les barreres possibles per acceptar alumnat immigrant o de baixos recursos”.

4. Vostès fan referència a les lleis i a la LEC per legitimar les subvencions públiques que reben. Però les lleis poden ser també molt injustes, perquè per la mateixa llei que vostès es legitimen les nostres escoles es queden sense immersió lingüística en català o tenim per exemple un cap d’estat imposat per l’última dictadura feixista d’Europa, com va ser la d’en Franco; tal i com deia el gran mestre Galeano: “les lleis dels Estats són sovint per perpetuar un sistema econòmic injust que mata 80.000 persones diàriament i per afavorir sempre els poderosos”. Pel que fa a la Llei d’Educació de Catalunya (2009) és una vergonya la seva aprovació, la majoria de professionals del sector i sindicats de mestres el que demanem és l’aprovació de la ILP d’educació.

5. Cal recordar com els centres privats concertats, malgrat rebre finançament públic, escapen al control i les regulacions dels centres de titularitat pública. Així, són les patronals les que decideixen l'”ideari”, ”projecte” i “pedagogia” de centre, les que anomenen les direccions i les que contracten el professorat sense cap criteri públic de transparència, mèrit i capacitat. Si, a més, tenim en compte que una gran majoria de centres concertats són de patronals religioses i algunes d’ordres ben fonamentalistes com l’Opus Dei, resulta que el 40% dels nostres nois i noies reben una formació ideològica clarament esbiaixada que pot reproduir certes visions de la nostra societat d’una forma excloent i antidemocràtica (homofòbia, transfòbia, racisme, micromasclisme, tergiversació de la història, classisme, fonamentalisme religiós, islamofòbia, etc.).


6. És falsa la seva afirmació de que “les escoles privades no concertades no reben diners de l’Administració”, sí que en reben. Però és que a més, pel que fa als centres privats concertats, com és el seu cas, hi ha una manca de transparència i de control públic dels diners que es traspassen des dels pressupostos que paguem entre totes, perquè és tota una odissea arribar a saber la quantitat real que es traspassa a aquests centres i en concepte de què. De fet, l’única informació concreta que tenim és que els 16 centres privats de l’Opus Dei que hi ha a Catalunya reben 25 milions a l’any, però la xifra global no hi ha manera d’esbrinar-la. Com tampoc hi ha manera de saber exactament el que paguen les famílies en aquests centres, ja que tot s’amaga sota la fórmula “d’aportacions voluntàries” a una Fundació de caràcter privat, com és el cas per exemple de la Fundació Bellsolà per part de l’Escola Tabor.


7. Finlàndia que té, segons PISA (2012) i diferents estudis interdisciplinaris, el millor sistema educatiu d’Europa, el dret a l’ensenyament es basa en que la lliure elecció de centre pot ser perillosa i per això, roman el dret a no triar dels pares l’escola del seu fill precisament per evitar quelcom que a Catalunya sí que succeeix: segregacions classistes i elitistes d’unes escoles considerades millors envers d’altres, un sistema que ni la dreta política del país escandinau posa en dubte, en favor de la cohesió social. En canvi, Suècia que ha implementat en els darrers anys una xarxa incipient d’escoles privades concertades ha realitzat el pitjor desnivell en rànkings d’educació de tot Europa segons el mateix informe PISA (2012) que vostès anomenen. Una escola privada concertada que ha aparegut a Suècia de la mà de la dreta xenòfoba en el seu respectiu augment de poder local i nacional,

8. Podríem concloure, doncs, que el sistema de concerts no només no fa augmentar els resultats escolars, sinó que pot ajudar a disminuir la qualitat global del nostre sistema educatiu, augmenta significativament la desigualtat educativa entre classes socials i orígens culturals, posa en perill la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, i a més, s’escapa al control públic tot i finançar-se amb diners de tothom. Si volem construir un nou país cal que comencem a parlar d’una nova llei d’educació per Catalunya que aposti clarament per un únic sistema de centres de titularitat i gestió pública que ajudi a millorar l’educació dels nostres infants i joves, recuperant una gestió democràtica i participativa dels mateixos. Condicions indispensables per avançar cap a una veritable igualtat d’oportunitats i una educació en valors democràtics que ajudin a construir una societat amb més justícia social.


9. Tornin a llegir, si us plau, la meva carta i definitivament reconsiderin el seu pla lingüístic pel que fa a lèxic i lectura, i llegeixin bé el que escric a continuació. MAI, MAI he posat ni posaré en dubte que les professionals, mestres i educadores de la Tabor treballen dia rere dia amb gran professionalitat, jo també soc mestre i tinc molts amics i amigues que treballen a l’escola privada concertada, però el problema no és aquest, el problema és si seguim amb una xarxa d’escola privada concertada on només hi pot accedir una part de la població, provocant greus mancances socials al nostre país, o si fem un país nou independent de tot tipus d’injustícia i de classisme amb una potent xarxa de centres de titularitat i gestió pública que afavoreixi la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, amb una única escola pública, gratuïta de la bressol a universitat, coeducadora, catalana, laica i cohesionadora socialment.

 

Robert Morral 31/01/2016