hola

S’inicia la instal·lació d'una planta fotovoltaica a la nau municipal de la Creueta
26 Mar 2024 09:22S’inicia la instal·lació d'una planta fotovoltaica a la nau municipal de la Creueta

L'Ajuntament de Santa Perpetua de Mogoda ha iniciat els treballs d’instal·lació d’una planta fotovoltaica de 123kWp de potència a la coberta de la Nau de Serveis Municipals de la Creueta, al carrer [ ... ]

Societat
IMAGE
“Estem preparant un sopar com a acte central de la celebració del 50è aniversari”
L’any 1974 va néixer el Club Hoquei Santa Perpètua. L’actual junta directiva de l’entitat, presidida per Carles Torras, està muntant un programa d’activitats per celebrar els 50 anys. Un [ ... ]

Altres notícies

L’arc d’una ferida de lluna, l’escultura homenatge a Miró, compleix 30 anys
28 Mar 2024 10:15L’arc d’una ferida de lluna, l’escultura homenatge a Miró, compleix 30 anys

L'escultura en homenatge a Joan Miró, situada a la rotonda que porta el nom de l’artista, celebra [ ... ]

Cultura
L'Incasòl inicia el procés de regularització de conreus en l'espai de Gallecs
28 Mar 2024 09:49L'Incasòl inicia el procés de regularització de conreus en l'espai de Gallecs

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha iniciat el procés de regularització dels terrenys de conreu [ ... ]

Societat
Salut anuncia en un comunicat que el CUAP s'inaugurarà “a l’estiu”
28 Mar 2024 08:41Salut anuncia en un comunicat que el CUAP s'inaugurarà “a l’estiu”

El Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Santa Perpètua s’inaugurarà aquest estiu, [ ... ]

Societat
Una delegació local va participar al 15è Congrés del PSC
27 Mar 2024 09:40Una delegació local va participar al 15è Congrés del PSC

Una delegació del PSC de Santa Perpètua va participar en el 15è Congrés del PSC, que es va celebrar [ ... ]

Política
L'OMIC ajuda a recuperar 70.000 euros a través de 160 reclamacions
27 Mar 2024 09:26L'OMIC ajuda a recuperar 70.000 euros a través de 160 reclamacions

  L’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) va atendre l’any 2023 un total de [ ... ]

Societat
L'Ajuntament lliura els premis del Concurs d'Aparadors de Nadal
26 Mar 2024 09:45L'Ajuntament lliura els premis del Concurs d'Aparadors de Nadal

L’Ajuntament de Santa Perpètua ha fet entrega dels premis del Concurs d’Aparadors de Nadal de la [ ... ]

Economia

Vam conèixer la Consol Budoy a l’estand de la ràdio de la Festa Major d’Estiu. Es va adreçar a nosaltres per explicar-nos que formava part d’una entitat que ajuda a persones amb malalties mentals i estava molt interessada a que es pogués donar veu a la tasca social que fa el Club Social la Llum, de Mollet del Vallès. Ella és perpetuenca i pateix depressió. Fa 16 anys va tenir la primera crisi i des d’aleshores conviu amb una malaltia que ha trastocat el seu dia a dia. En aquesta entrevista ens explica la seva experiència al voltant de la depressió i reconeix que vol ajudar a persones que, com ella, passen per situacions similars. Al Club social la Llum ha trobat una segona família i un espai de suport i treball personal.

Com arribes al Club Social la Llum?
Fa uns setze anys vaig tenir una forta crisi i va començar tot un procés dur. Em van diagnosticar depressió i des de l’Hospital de Mollet, quan van veure que ja estava millor em van adreçar al Club Social la Llum, també de Mollet del Vallès. Allà m’hi trobava bé fent activitats al meu ritme. El per què de l’inici de tot no el sé. Sempre penses que per què t’ha de tocar a tu. Portava una activitat molt intensa, treballava amb infants com a monitora de menjador i sempre estava envoltada de nens i nenes. No sé què va passar ni què es va activar dins meu, però van començar les crisis, la sensació de malestar, de plors, crits, autolesions, aïllament... i tota una anada i tornada a CAP i hospitals que va durar dos anys fins que va arribar el diagnòstic de depressió.

Vas trobar suport?
La meva mare, i li agraeixo moltíssim, va deixar de treballar per mi, per cuidar-me. Es deia Rosa i va morir ara fa sis anys. Ella veia que necessitava algú que estigués pendent de mi perquè el meu grau de dependència era alt. Els meus fills i el meu marit ho van passar també molt malament. No entenien què em passava i no sabien gestionar algunes de les situacions que provoca la depressió. Em vaig tancar en mi mateixa i necessitava constantment algú al meu costat. Penses, ‘per què a mi, si jo era molt feliç amb la meva vida?’. Et tanques, t’aïlles, deixes de treballar i res torna a ser com abans.

Com estàs ara?
Bé. Sé que he de viure amb aquesta malaltia i intento fer-ho el millor possible. Això és el que desit­jo les persones que pateixen depressió, que arribin a portar-ho com jo ho faig. I, sobretot, que les famílies ajudin i donin suport és el més bàsic. Família i hospital ha de ser un pilar fort. És difícil veure que pots estar bé, sobretot quan no entens què et passa i crides o tires coses o penses que no vals res quan fas alguna cosa mal feta o no et surt res bé. S’ha d’anar treballant i sortir de l’aïllament poc a poc, perquè és un procés lent... He d’agrair els meus dos fills, l’Albert i el Xavi, tota la paciència i suport que em donen i sobretot al meu marit, i al meu germà. Al principi va ser dur per a tots però tinc molta sort de la meva família. Per la meva mare porto tatuada una rosa, com el seu nom perquè em va ajudar moltíssim.

Les persones cuidadores pateixen molt.
Sí, i per això sento que jo també he d’ajudar i perquè m’agrada ajudar a la gent i no passo de les persones.

Què has fet tu per arribar al moment en què et trobes ara?
Activitats, activitats i més activitats. Quatre anys després de l’inici de la depressió va ser quan vaig començar a fer coses. Sortir de casa és el primer pas i després va venir fer esport com el vòlei, que m’agrada molt, relacionar-me amb gent i continuar quedant amb les amigues, que em van comprendre i mai m’han jutjat. Ara vaig també al centre cívic a jugar al Rummikub, que m’encanta, amb un grup de dones grans i són unes persones meravelloses; m’apunto a excursions... intento mantenir-me activa.

El dia 10 d’octubre s’ha commemorat el Dia Mundial de la Salut Mental i hi has participat activament.
Hem fet obres de teatre i he participat a la lectura del Manifest a Barcelona amb el Club social la Llum. A més, hem fet dinars i compartit experiències. Hi ha molta gent que pateix malalties mentals i sento que puc ajudar. Molts no se’n adonen que estan malalts i creuen que tot està bé. Tant de bo se’n adonin i, si tenen un problema, demanin ajuda.

Què vas trobar al Club Social la Llum?
Una família i unes terapeutes meravelloses que espero que no se’n vagin perquè realment valen molt. No treballen per guanyar diners sinó per ajudar, perquè ho senten des del cor. L’altre dia, per exemple, em va donar un atac allà i havia d’agafar el cotxe per marxar, perquè el Club tancava. No em van deixar anar fins que no va venir el meu marit a recollir-me. Estan pendents, t’ajuden, fan que et sentis millor.

Amb quines dificultats es troben els afectats per alguna malaltia mental i les seves famílies?
Es troben molt malament. Conec a alguna gent que a nivell familiar no ho ha passat bé i matrimonis que s’han separat. A nivell de recursos també hi ha situacions complicades perquè manca molta ajuda i consciència de les malalties de la salut mental.

Trobes que a Santa Perpètua falta una entitat, com el Club social la llum de Mollet, que treballi al voltant de les malalties mentals?
Sí. No tothom pot desplaçar-se a Mollet ni han de saber que hi ha una entitat que els pot ajudar. Estaria molt bé poder trobar un espai a Santa Perpètua similar on la gent pogués anar-hi. Jo conec unes 10 o 12 famílies en situacions similars a la meva i que són del poble.

Com vas viure la pandèmia de la Covid-19?
Em vaig sentir acompanyada per les terapeutes de l’Hospital i de la Llum. Fèiem connexions per Zoom i ens manteníem actives.

A Santa Perpètua s’ha posat en marxa el ComunitàriaMENT amb espais de trobada i treballs de grup per millorar aspectes de la salut mental. Què et sembla?
Molt bé. És molt bona notícia per les persones que ho necessiten però a vegades qui ho necessita no ho sap o no vol fer-ho.

Creus que la societat no té prou cura de les persones que pateixen alguna malaltia mental?
No m’he sentit mai així. Al contrari, he sentit el caliu de la societat. Jo he sigut el meu enemic més gran. Quan alguna cosa no em surt penso que no serveixo, que no valc res... Per això és important espais com la Llum, que t’agafen de la mà i et fan respirar per intentar veure les coses amb uns altres ulls.

DE PERFIL

Nom: Consol Budoy
Any i lloc de naixement: 1962, Barcelona
Professió: Monitora de menjador i lleure

La Consol és una persona activa a la qual li agrada molt estar amb la gent. Als centres cívics ha trobat un grup de dones amb les quals s’hi troba molt a gust jugant al joc numèric Rummikub. També li agrada el vòlei i té molts bons records de quan treballava com a monitora de menjador a algunes escoles de Santa Perpètua. Fa quinze anys va patir una depressió que va trastocar el seu dia a dia. En la seva família ha trobat un punt de suport important malgrat que reconeix que no sempre ha estat fàcil. Participa actívament a l’entitat Club social la Llum, de Mollet i, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental ha realitzat diferents accions i activitats per donar visibilitat.


Foto: Consol Budoy és una perpetuenca sòcia del Club Social la Llum, de Mollet, que treballa aspectes de la salut mental / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

L’esport femení perpetuenc torna a donar una alegria. En aquest cas per partida doble. Ariadna Mingueza, jugadora del Futbol Club Barcelona, va aconseguir durant l’estiu l’Europeu sub-19 i el Mundial sub-20 amb la selecció espanyola. Com a capitana de l’equip, Mingueza va aixecar la copa de campiones d’Europa, mentre que, al Mundial, va ser titular en tots els enfrontaments i va ser escollida en dues ocasions millor jugadora del partit. La jove esportista havia tingut una temporada complicada al Barça a causa de les lesions, però, a l’estiu, les seves convocatòries amb Espanya es van saldar amb dos èxits molt importants. Ara, comença una nova temporada amb el Barça amb el gran objectiu de jugar al primer equip.

Quines van ser les claus del triomf d’Espanya al Mundial sub-20 femení?
La clau principal va ser la unió que vam tenir durant tot el Mundial. Vam anar de menys a més. Al final tots els equips són bons, però qui s’emporta el partit és el que lluita més i el que més va per l’objectiu, que nosaltres teníem clar des del primer minut.

Quin balanç fas de la teva actuació?
Estic molt contenta individualment amb el Mundial. Venia de l’Europeu amb molta confiança i jo crec que al Mundial es va notar i, ara, a aprofitar el moment en el que estic per aportar-lo per al Barça.

Vas ser escollida en dues ocasions com a millor jugadora del partit, una d’elles en l’enfrontament de quarts de final.
Aquest premi per a mi és un orgull molt gran i també per a la meva família. Que et donin aquest premi és una recompensa a tot el treball que estic fent; pel que he fet durant la temporada i durant el Mundial i gràcies també a les companyes, que ho fan tot més fàcil.

Què signifiquen per a tu el Campionat del Món i l’Europeu aconseguits aquest estiu?
Per a mi, és un somni fet realitat. Quan ets petita, sempre somies a jugar un Mundial i, si el gua­nyes, doncs molt millor. Això et col·loca en un nivell futbolístic molt alt. Durant la temporada no vaig tenir sort amb les lesions, vaig estar bastants mesos sense jugar. Aquest estiu m’ha servit per créixer individualment i per agafar confiança.

I per al futbol femení espanyol?
Si ja està creixent a passes de gegant per exemple amb Alexia Putellas aconseguint trofeus individuals, que Espanya aconsegueixi aquests trofeus a nivell europeu i mundial fa que encara creixi més i que apostin més per nosaltres.

A l’Eurocopa et va costar més fer-te un lloc en l’onze titular, mentre que al Mundial vas jugar pràcticament tots els minuts, per què?
Al principi de l’Europeu, venia de no haver jugat molt amb el Barça en el final de temporada, però l’entrenador em va dir que ho deixés a les seves mans, que ell confiava en mi. El primer partit de l’Eurocopa no el vaig jugar, però al segon vaig jugar molt bé. Em vaig sentir molt còmoda i a partir d’aquí vaig anar agafant minuts i vaig acabar jugant la semifinal i la final a un nivell molt bo. Això va fer que al Mundial arribés a un nivell individual molt bo. L’entrenador va apostar per mi i jo vaig aprofitar-ho. Estic molt contenta amb la confiança que em va donar l’entrenador, perquè crec que m’ho mereixia.

Va ser més fàcil guanyar el Mundial que l’Eurocopa?

No. Sí que és veritat que els marcadors van ser més amplis al Mundial, però jo diria que no. El Mundial ha tingut un nivell molt alt. Els amistosos previs que vam jugar els vam perdre i vam dir que o ens posàvem les piles o el Mundial seria molt complicat. El nivell del Mundial ha estat més alt.

En quin moment vau veure que teníeu opcions de guanyar el Mundial?
Quan vam passar a quarts, després de guanyar Austràlia per 3 a 0 en un partit que sabíem que seria molt difícil, ens vam adonar que teníem opcions i que ho podíem aconseguir. Vam dir que aquesta selecció es mereixia guanyar el Mundial per tot el que havia passat, per totes les jugadores lesionades que no havien pogut venir.

Quin va ser el partit més difícil? Potser el partit de quarts amb Mèxic que no pas la final?
Sí, perquè a la final vam marcar tres gols i teníem més marge d’error. Als quarts de final que no ens van entrar més gols, al final pateixes, perquè només hi ha una diferència d’un gol i, si et marquen, vas a la pròrroga. A semis també vam patir, perquè la diferència també era mínima.

A l’Eurocopa, com a capitana, vas ser l’encarregada d’aixecar el trofeu de campiones, què vas sentir?
Un orgull pel que significa ser la capitana de la selecció espanyola i poder aixecar el títol, que és el que volíem des del primer dia.

Quin futur té aquesta generació de futbolistes?
Crec que venim trepitjant molt fort. Les generacions cada vegada apreten més. Si es continuen donant oportunitats com es fa ara, crec que aquesta selecció i les generacions que venen podran aconseguir coses molt importants en un futur a nivell absolut.

Com vau celebrar el Mundial?
Quan vam arribar a l’hotel, ens vam llençar a la piscina, la vam liar a la nit. L’endemà teníem viatge perquè teníem l’homenatge a Las Rozas, també vam anar a veure al president del govern. Però tot el que hem pogut sortir de festa i celebrar ho hem fet, perquè després cadascuna va marxar al seu club.

Comences ara una nova temporada al Barça B, amb quin objectiu?
Volem intentar quedar per la part alta de la classificació, però serà una temporada més difícil que l’anterior. Vull aprofitar també les oportunitats que tingui amb el primer equip. Jo somio a jugar en el primer equip del Barça i hi vull jugar. Treballaré cada dia per acomplir-ho.

Et sents preparada per jugar ja a Primera Divisió?
Jo crec que sí, que ja estic preparada i tant de bo que sigui amb el Barça. No vull quedar-me estancada.

Recorda’ns on vas començar a jugar a futbol.
Vaig començar a jugar al Santa Perpètua amb set anys. El meu germà jugava a futbol i jo el seguia a tot arreu. Els meus pares em van dir que jugaria quan el Santa Perpètua muntés un camp de futbol de gespa. L’any següent va passar i em van haver d’apuntar. Vaig jugar quatre o cinc temporades al Santa Perpètua, després una al Centelles i després vaig anar al Barça per jugar a l’infantil. Ara compliré la meva tercera temporada al Barça B.

Quins són els teus referents en el futbol?
Des de sempre Andrés Iniesta ha estat el meu ídol. I en futbol femení, les tinc a la casa, Patri, Aitana i Alexia.

On vols arribar en el món del futbol?
Al primer equip del Barça. Vull jugar a Primera Divisió i arribar a la selecció espanyola absoluta i el meu somni és ser professional en el futbol.

Tindrà continuïtat el boom a Espanya del futbol femení?
Estic segura que sí. Cada vegada s’està apostant més pel futbol femení i crec que és el moment d’aprofitar-ho. Animo a les noies de Santa Perpètua a jugar a futbol.

Nom: Ariadna Mingueza García
Any i lloc de naixement: 2003, Barcelona
Professió: Estudia aquest any el primer curs de Magisteri

La seva família està molt vinculada al futbol. Ariadna seguia el seu germà, Òscar Mingueza, a tot arreu i un dia va dir que ella també volia jugar a futbol. Els seus pares van cedir i aquella nena de set anys va començar a jugar a futbol al Santa Perpètua. Després va donar el salt al Barça i allà continua. Al març del 2021, va debutar amb el primer equip a la lliga. Aquesta darrera temporada no va tenir sort amb les lesions, però l’estiu va ser providencial. Primer va guanyar l’Eurocopa sub-19 i després el Mundial sub-20 amb la selecció espanyola. Aquests dos èxits l’han reforçada molt i ara tot just arrenca la temporada amb el Barça B amb molta il·lusió. Vol fer-se un lloc en el primer equip blaugrana. Se sent preparada per jugar a la Primera Divisió i treballarà per tenir la seva oportunitat.

Foto: Ariadna Mingueza, al Centre Municipal de Futbol Paco Navarro de Santa Perpètua / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

El grup de teatre Tàndem presenta una nova edició del cicle TEATRE de temporada, un projecte d’arts escèniques al Teatre del Centre de Santa Perpètua que té l’objectiu d’ampliar la proposta cultural perpetuenca i crear una programació teatral estable. El cicle començarà el 25 de setembre a les 18 hores amb l’obra professional Les bones intencions de la companyia Sala Trono de Tarragona i protagonitzada per la Míriam Iscla i el Joan Negrié. En aquesta producció, a la Paula i en Pere les coses mai no els han sortit com esperaven i, una nit, munten una empresa de festes temàtiques. L’Informatiu ha parlat amb ells sobre l’obra, els personatges, quines són les bones intencions que tenen en aquest moment i el valor del teatre professional.

Com descriuríeu Les bones intencions?
Míriam Iscla (M.I.): És una comèdia amb un toc que neix de la veritat i de la complicitat entre els intèrprets i el públic. És una història que va de dos personatges que són losers però que són molt purs i busquen trobar un camí a la vida que els faci feliços. Com a conseqüència, penso que la felicitat s’extén a la platea.
Joan Negrié (J.N.): No puc estar més d’acord amb la Míriam. És el que hem treballat i el que hem proposat. És un espectacle de bon rotllo, que avui en dia crec que és una cosa que és necessària quan vas al teatre. Això parla de dos losers, dues persones normals que el que intenten a la vida és ser feliços i agafar-se de la mà adequada per aconseguir-ho.

És una obra amb la qual el públic se sentirà reflectit?
M.I.: El públic s’hi sentirà reflectit, se sentirà part de l’espectacle. Esperem que sigui còmplice. El públic que vingui ho ha de fer amb ganes de passar-s’ho bé, de jugar, d’estar oberts, de deixar-se emportar per l’empatia que provoquen els personatges i de passar una hora i deu minuts de festa.

Llavors entenem que, sense avançar res, el públic té un paper important en l’obra?
J.N.: No, si no passa res, vull dir, no és cap espòiler. És un espectacle que, com dèiem, no és només nostre, sinó que és del públic. Bàsicament és un espectacle on el públic té un paper important i ha de formar-ne part. En cap moment fem res que sigui intimidatori, això que quedi clar. És una obra bonrotllisme i que, per tant, segur que tothom que vingui voldrà formar-ne part.

Són personatges que no saben dir que no, que les coses no els hi van bé... Us heu sentit identificats amb ells en algún moment?
Home, potser no tan identificats, però sí que els entenem perfectament. Els estimem moltíssim i fem tot el que sabem fer per poder-los explicar com pensem que són. Són personatges molt purs. I això fa que els estimis moltíssim. Tant qui els fa com qui els rep. Són personatges molt bonics i que, és a dir, potser no et sents identificada, però reconeixes moltes coses perquè al cap i a la fi tots estem fets de parts perdedores, de parts guanyadores, de parts il·lusionants, de parts lúdiques. En fi, penso que són uns personatges que de seguida són molt transparents. Llavors, de seguida el públic els entén, els estima i juguen amb ells. És una funció molt, molt bonica de fer i no l’he vista, però em sembla que és molt bonica de veure.
J.N.: Jo crec que en aquest cas són personatges que la gent entendrà perfectament, malgrat les seves circumstàncies i la seva forma de fer i d’actuar en certs moments. Com deia, els dos busquen ser feliços com sigui i a la vida real també ho fem quan intentem buscar aquesta felicitat. Molts cops també ens equivoquem, però malgrat els personatges s’equivoquin també, el públic els entendrà perfectament perquè som persones humanes.

I d’on sorgeix crear Les bones intencions?
M.I.: De l’amor que ens tenim el Joan i jo. Ens estimem moltíssim i ens admirem l’un a l’altre en el teatre, sorgeix de les ganes d’estar a dalt de l’escenari jugant i fer jugar. I això vol dir trobar-se i treballar perquè aquest espectacle sigui rodó, i ens ha sortit així després de molta feina de la mà del Marc Artigau i el Joan Maria Segura. Han sigut uns còmplices i generosos de voler fer aquest viatge amb nosaltres.
J.N.: Oh, i tant! Ha estat l’única part positiva que ens ha pogut donar la pandèmia, tenir temps per poder pensar i treballar. Anàvem quedant i pensant què podíem fer i així va ser. Vam sumar aquestes complicitats que han fet que el paquet final sigui tan bonic.

Els personatges munten una empresa de festes temàtiques i personalitzades. Estreneu Les bones intencions al 2022, l’any on no hi ha restriccions per la Covid-19. Va una mica tot lligat, oi?
M.I.: Nosaltres hem tingut una sort molt gran, que és poder fer aquesta funció un cop les restriccions ja estaven de baixa, perquè és una funció que amb mascareta hi hauria una barrera que penso que ens va molt bé, que no hi sigui. L’obra es nodreix també dels somriures de la gent i de la complicitat. La pandèmia ha sigut una patacada en tots els sectors. En el teatral també, però penso que el sector de la cultura ha lluitat moltíssim, perquè aquesta pandèmia no ens destrossés més del que la cultura generalment ja està destrossada. I la lluita ha sigut molt gran a tots els nivells, a tots els sectors. I finalment, penso que ens n’hem sortit prou dignament i que tornem a tenir un teatre sense mascareta. I això fa que la felicitat sigui triple, tant pels de dalt com pels de baix.

Joan, com ho has viscut tu com a director de la Sala Trono?
J.N.: Aquest espectacle si no s’haguessin eliminat les restriccions no l’hauríem pogut fer. Per tant, el fet de poder fer-ho després de dos anys hem aconseguit acabar aquest cicle amb aquesta primera proposta. Aquesta litúrgia és celebrar el que veus com a espectador sense mascareta, amb la persona del costat tocant-lo si cal i, evidentment, mirant a la cara de l’espectador, podem veure com actors el somriure del públic.

Quines bones intencions teniu vosaltres en aquest moment?
M.I.: Ja no bones, sinó úniques! Doncs treballar, portar aquesta comèdia arreu de Catalunya i que la gent la gaudeixi. Ens agrada molt fer-la, la nostra intenció és que tothom s’ho passi bé, quanta més gent millor, tenim moltes ganes de fer la gira.
J.N.: Subscric les seves paraules. Ara mateix l’únic que desitjo és poder seguir fent aquesta feina amb gent que estimo per tants pobles on faci falta. És el millor regal que he pogut tenir en aquest moment.

Míriam, en el teu cas t’hem de felicitar pel Premi Margarida Xirgu 2022 com a millor actriu de la temporada teatral barcelonina. Com ho valores?
M.I.: Hi ha moltes coses que em fan il·luisó d’aquest premi. Per una banda, perquè té nom de dona, té una entitat pròpia i explica la història del teatre a Catalu­nya en boca de dona. És un exemple del talent femení teatral que tant ens costa que se’ns valori igual que als homes. Em fa especial il·lusió perquè me’l donen per dos treballs, Crim i càstig, i per Les bones intencions, amb uns amics, una entrega i que hem buscat perquè ens ha donat la gana. Les dues m’encanten i em defineixen.

Com és d’important que el teatre professional arribi a municipis com Santa Perpètua?
M.I.: Nosaltres fem teatre per la gent. Quanta més gent vegi el que volem explicar, millor, és el nostre objectiu. La Sala Trono fa un treball brutal perquè els espectacles es descentralitzin de Barcelona i el més bonic poder explicar les històries. Catalunya és molt gran i anem on hem d'anar, ens fa molta il·lusió i no ens fa gens de mandra. Ens agrada anar amunt i avall, sempre és diferent. Cada plaça és un lloc important per nosaltres.
J.N.: Una altra concepció del teatre és portar-lo allà on la gent ho vulgui veure. El nostre objectiu principal és aconseguir que arribi el teatre professional on normalment no hi arriba.
M.I.: Vull afegir que convido a tota la ciutadania a venir a veure Les bones intencions, a passar-s’ho bé, a omplir el teatre i amb ganes de seguir la proposta.

Perfil

Nom: Míriam Iscla i Joan Negrié
Any i lloc de naixement: 1966, Pineda de Mar / 1978, el Tarragonés
Professió: Actriu i actor

Míriam Iscla i Joan Negrié són els protagonistes de l’obra Les bones intencions, una producció de la Sala Trono. Iscla va cofundar la companyia T de Teatre i després es va dedicar a diferents projectes. A la televisió ha interpretat diversos personatges, com la Diana durant les sis temporades de la sèrie Jet Lag. La Míriam ha rebut el Premi Margarida Xirgu 2022, que distingueix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. Per la seva part, Negrié és director de la Trono i entre els seus darrers treballs destaquen la sèrie Servir y proteger, Merlí i Com si fos ahir i el seu paper a El fotògraf de Mauthausen. És director del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT)

Foto:La Míriam Iscla i el Joan Negrié protagonitzen l’obra professional Les bones intencions / Albert Rué

0
0
0
s2sdefault

Aquest divendres al vespre es dona el tret de sortida oficial a la Festa Major 2022, la Festa post­pandèmia, en la qual es retorna a la normalitat després de dos anys marcats per la situació epidemiològica que va determinar la celebració de les activitats. La Festa que ara s’inicia es va començar a gestar poc després que finalitzés l’anterior, de la mà del personal tècnic de la Regidoria de Cultura i d’un grup de ciutadans que des d’aleshores s’han anat reunint i treballant per dissenyar el programa dels propers quatre dies. Són la Comissió de Festa Major, un òrgan de participació ciutadana obert a tothom. Si us els trobeu per la Festa, els podeu fer propostes i sugeriments.

Sou un grup de diferents procedències i edats i d’entitats també amb diferents interessos. Com és una trobada de la Comissió?
Les trobades són de debat i més debat (riuen), però sempre decidim de forma democràtica. La Comissió és un òrgan de gestió i debat, amb l’objectiu final de proposar i millorar any rere any la Festa Major. Prendre-hi part, és una tasca voluntària, dediquem moltes hores i, segurament ens equivocarem en algunes coses, però ho intentem fer el millor possible i amb molta responsabilitat. Cada any anem recollint les opinions de la ciutadania i fem valoració per continuar treballar i presentar les millors propostes per a tothom i òbviament també engrescant a la gent perquè s’apuntin a participar.

Especialment cal engrescar les dones, perquè aquest any sou tot homes.
Siguis home o dona, participar en un òrgan com la Comissió és difícil perquè és una tasca voluntària i les reunions són en uns horaris complicats de conciliar, normalment sobre les 20 hores. Però és cert, cal feminitzar la comissió i també altres espais relacionats amb la Festa Major. És una tasca de tots i totes i hem de cercar alternatives per oferir aquesta possibilitat i alhora tenir una comissió inclusiva que realment representi la ciutadania perpetuenca i poder fer alhora una Festa Major més inclusiva. Convidem a tothom a prendre part a la Comissió i a fer les seves aportacions, ens calen diferents punts de vista i més diversitat.

Quin és el paper de la Comissió i la vostra tasca?
Ens encarreguem d’estudiar les possibilitats i de contractar les orquestres, els grups musicals que venen, les activitats per a infants, per a adults... de nodrir la graella de la Festa, amb un pressupost predeterminat. Hem d’intentar dissenyar la millor festa possible d’acord als recursos econòmics que es disposen. Se’ns presenten opcions però nosaltres també tenim la possibilitat d’introduir propostes i valorar-les. Formar part de la Comissió és debat, constància, gestió i, sobretot, sempre amb el suport del personal tècnic de Cultura que sempre estan al peu del canó treballant i gestionant les contractacions, els suports i els espais.

Quina és la relació que teniu amb el personal tècnic de Cultura?
Molt positiva. Al final, constantment estem en contacte. I és que això, sense elles, no seria possible. Nosaltres ens reunim un cop al mes i proposem i decidim, i després elles han de treballar i quadrar pressupost, empreses, contractacions, plans d’emergència i tota la logística necessària. També de triar els espais de les diferents activitats.

Segurament la ciutadania no ens fem a la idea realment de tot el que suposa l’organització i celebració d’un gran esdeveniment com la nostra Festa Major.
Correcte. Per exemple, en la tria d’espais, depenen molts factors, especialment relacionats amb la seguretat com ara els espais de volum de persones que puguin assistir a l’activitat, no és el mateix un concert d'El Pot Petit que un altre grup menys conegut. O el Pla de seguretat per fer els focs artificials, això ningú no ho sap i requereix de molts informes i autoritzacions, més encara per estar propers a l’aeroport de Sabadell. I si no et donen l’autorització, no hi ha focs.

Quin és l’esperit de la Festa Major de Santa Perpètua? Com la definiríeu?
Cadascú la viu diferent però tot i així Santa Perpètua, encara que és una ciutat de 25.000 habitants, continua sent un poble i l’esperit de la nostra festa és retrobar-nos amb la nostra colla d’amics, que potser fa temps que no veiem, per anar a sopar, a veure espectacles, concerts... És una manera de continuar l’amistat que potser vas iniciar ja a l’escola bressol. D’altra banda, cadascú decidirà com la viu, el jovent més els concerts, els més petits la fira i les activitats infantils i familiars... Al final, la Festa Major ofereix propostes per a tothom.

Quines novetats presenta la Festa 2022?
Intentem que sigui una festa, com hem comentat, que ofereixi activitats per a tothom. Com a novetats, aquest any tindrem un espectacle piromusical de focs que havia de ser encara més especial, però malauradament al final no ha pogut ser, però garantim que valdrà la pena. També hem apostat per un concert dedicat a la canalla jove, que fins ara no ha trobat el seu espai. Serà la festa de Ràdio Flaixbac al parc de la Ribera, aquest divendres, i creiem que els agradarà. També una cursa d’obstacles que sembla molt divertida, el dilluns al costat del Camp de Futbol. A més, també presentem un concurs de Tik Tok. Però també es dona continuïtat a les activitats que més agraden com ara el Concurs Travessa la Bassa o el tobogan inflable.

Com ha estat l’elaboració de la Festa Major post­pandèmia?
Ha estat molt il·lusionaNt, però realment aquesta Festa Major no ha resultat gens difícil després de les de l’any passat i l’anterior, quan ho vam fer gairebé tot per videoconferència i amb opcions A i B, en funció de la pandèmia, perquè malgrat tot, la Festa es va adaptar al 2020 i al 2021 a la situació. Aquesta Festa, a l’inici, sí que estava tot molt obert, però per sort sembla que tornem a la normalitat.

Què us aporta com a persones participar en el disseny de la Festa Major?
Veure que la gent s’ho passi bé, ens agrada veure que la gent gaudeix de les propostes que presentem, que és el nostre objectiu. I el pitjor? Que ens ho preguntaràs: les crítiques que rebem, quan no són constructives. Tot i això, també hem de dir que hi ha persones que ens feliciten i això ens omple.

Com encaixeu les crítiques?
Demanem que la gent faci aportacions i crítiques constructives, a vegades per xarxes s’esbronca a Cultura o a la pròpia comissió sense coneixement del què s’està parlant i per això demanem responsabilitat i que es facin aportacions de manera positiva, que les tindrem en compte. I com sempre diem, que s’apuntin i vegin com funciona i aportin en primera persona. Tothom és benvingut i benvinguda a la Comissió!

Quan finalitza la Festa, sempre feu una trobada de valoració.
Durant la Festa estem arreu i també anem recollint les opinions de tothom, i fem conjuntament amb Cultura una reunió de valoració, sempre pensant en mantenir el que més agrada i alhora millorar el que calgui. Al final el més positiu és que cada any tornem amb més ganes i intentant millorar la Festa Major per fer-la de tothom i per a tothom.

Com heu comentat, aquesta feina és voluntària i li heu dedicat i li dedicareu encara moltes hores durant la Festa. Val la pena?
Creiem que sí, perquè al final és la satisfacció del conjunt del municipi i també la nostra. La Festa Major és un eix cohesionador, un eix social. Independent­ment que anem amb les nostres famílies, amistats, persones conegudes, la Festa Major és un dels eixos vertebradors del poble, un eix que uneix a tota una comunitat.

Quin és el vostre desig per a la Festa Major?
Que tot vagi bé, que faci bon temps, que tothom sigui conscient, responsable i respectuós i que la gaudeixi tota la ciutadania.

Perfil

La Comissió de Festa Major 2022 està formada per Sergi Garcia, Marià Sallent, Toni Calero, Anton Bueno, Paco García, Xavi Reverté, Raül Casares i José Ramón Ortíz

La Comissió de Festa Major és un òrgan de participació ciutadana obert a tots els veïns i veïnes del municipi. Les persones que hi formen part provenen del teixit associatiu del municipi però també està oberta a la ciutadania a títol particular. La seva tasca comença als voltants del mes d’octubre quan es fa la valoració de la Festa passada i es comença a planificar les activitats per a la següent. Aproximadament un cop al mes, es reuneix i colze a colze amb el personal tècnic de la Regidoria de Cultura es presenten propostes i es cerquen activitats, sempre d’acord a un pressupost establert, amb l’objectiu d’oferir la millor proposta pensant en tothom. Durant la Festa, la Comissió assisteix a les diferents activitats i recull les opinions de la ciutadania. També forma part dels jurats dels concursos i elabora el Rom que es degusta a la mitja part de les havaneres.


Foto: La Comissió de Festa Major 2022 està formada per (d’esquerra a dreta) Sergi García, Marià Sallent, Toni Calero, Anton Bueno, Paco García, Xavi Reverté, Raül Casares i José Ramón Ortíz / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault