Albert Salazar s’ha convertit en un dels noms de present del teatre. El dissabte 15 de juny, al Teatre del Centre a les 20.30 hores, agafarà novament la dessuadora i el monopatí i es tornarà a ficar en la pell de Carlos, el protagonista d’ A.K.A. (Also Known As), un text de Daniel J. Meyer, dirigit per Montse Rodríguez Clusella, que s’ha convertit en un dels fenòmens del teatre i que ha aconseguit l’èxit de crítica i públic. Entre els guardons d’aquesta producció figuren quatre premis Butaca, tres premis Teatre Barcelona, 1 premi de la Crítica 2018 i dos premis MAX. El jove actor vallesà ens explica en aquesta entrevista les claus de l’èxit de l’obra i perquè enganxa al públic. Un cop finalitzi la representació, Salazar i la directora participaran en un col·loqui amb els espectadors.

Quines són les claus de l’èxit d’A.K.A.?
La veritat, no ho sabria dir. Si les sapiguéssim, les tornaríem a repetir per tornar a crear un obra amb tant d’èxit. No ho sé, crec que una de les claus podria ser la feina que hem dut a terme. Hem estat assajant un any i això ha provocat que el producte resultant  hagi estat exactament el que volíem. I potser també, de cop, s’han aliat els astres i per això ha agradat tant a la gent.
 
Quants temps portes amb aquesta obra?
L’estrena va ser fa gairebé un any i mig. Durant aquest temps hem estat fent temporada a tres teatres de Barcelona i després hem anat de gira per Catalunya. Ara mateix, portarem unes 130 funcions. En total, des que ens van embarcar en aquest projecte, incloent tot el temps d’assaig, fa gairebé tres anys.
 
Sense fer spoiler, quin és l’argument d’A.K.A.?
El protagonista d’A.K.A és un noi de quinze anys, adoptat, que viu a Barcelona amb una família de classe mitjana. És un adolescent com qualsevol altre. El dia que perd la virginitat amb una noia que creu que és l’amor de la seva vida, passa una cosa que el marcarà i canviarà per sempre. És una obra que parla de la identitat i del racisme.
 
Perquè enganxa al públic, i sobretot, al jovent?
Doncs no ho sé, perquè no la vam crear pensant que anava dirigida a un públic jove. Suposo que el fet que el protagonista sigui jove provoca que el jovent s’enganxi i es vegi reflectit en l’obra. Crec també que ha atrapat el públic adult perquè es pot sentir identificat amb els pares del noi. És una obra que parla de temes universals com l’adolescència i la identitat.
 
Ha estat la primera vegada que has actuat sol a l’escenari. Com et trobes amb aquest personatge?
Bé. Al començament era una de les coses que més em feia patir. Però poc a poc, a mesura que anava fent funcions, el públic m’ha servit com a company d’escena i ara a l’escenari no em trobo mai sol.

Ha estat difícil ficar-te en la pell del Carlos?
D’entrada, sí. Recordo que els primers dies d’assajos i fins a la meitat d’aquest procés em va costar bastant. Em va anar bé agafar com a referència el meu germà, que ara té 15 anys. A mi l’adolescència tampoc no em queda massa lluny, ara tinc 23 anys. Vaig recórrer també als meus records. El paper de Carlos l’hem anat treballant mica en mica i ara mateix ja no em costa interpretar-lo, però durant els primers mesos vaig tenir una mica de problemes amb ell.
 
Espectadors que han vist l’obra, però que no ens han desvetllat res, ens han comentat que la teva actuació és molt intensa. Com acabes després de la funció?
Acabo rebentat. Ja ho veureu. És una obra molt física, estic en constant moviment. El ritme de l’obra també és molt frenètic. Acabo suat, destrossat, però això m’ajuda. Quan tinc un mal dia, fer A.K.A. és un suport, una mena de teràpia per a mi.
 
Amb aquest personatge has aconseguits diversos premis. El darrer, el Max a millor actor. Què representa per a tu aquests reconeixements?
Només el fet d’estar nominat va ser una gran sorpresa i un gran premi. Quan unes persones es reuneixen per parlar sobre el teatre que ara es fa a Espanya i decideixen que estàs nominat, això per a mi ja és un premi. A més, hem de tenir en compte la repercussió que té això en A.K.A. Els reconeixements ens han donat una publicitat i una promoció que no ens esperàvem. Nosaltres formem una petita companyia, estem en una petita productora que és Flyhard i no tenim molts mitjans per fer publicitat. Aquests premis ens donen repercussió.
 
El personatge experimenta tots els prejudicis de la societat cap a les persones estrangeres. Creus que Catalunya és acollidora?
Crec que cap país és acollidor. La persona que digui que no és racista, està mentint, perquè sempre tenim pensaments racistes. És a les nostres mans detectar aquests pensaments que no són positius i canviar-los, però és clar, ens trobem dins d’una societat que ens ha educat així i no ho podem canviar. El que sí podem modificar és el pensament i els prejudicis que tenim, que no fan cap bé a la societat.
 
Ens fa por la diferència?
Sí. Crec que veure gent diferent ens fa por, però és un fet que hem de canviar i poc a poc podem fer molta feina.
 
Al final de la representació a Santa Perpètua participaràs en un col·loqui amb la directora i el públic. Quan feu col·loquis què us diuen els espectadors? I el jovent?
Una mica de tot. És fantàstic que als col·loquis es quedi gent jove i gent gran a parlar. El jovent diu que se sent molt identificat amb l’obra, però tinc una anècdota que em va agradar molt. Un dia, un senyor de 96 anys ens va dir que amb l’obra va reviure la seva joventut i adolescència i ho vaig trobar molt maco.
 
En quin projecte treballes ara?
De moment amb A.K.A. estem de gira durant una temporada més. Ara mateix buscant nous projectes, no hi ha res tancat, però ens trobem mans a l’obra.
 
Com afrontes el futur professional després de l’èxit d’A.K.A.?
Treballant i amb moltes ganes, com sempre. Crec que és la clau de l’èxit.

Perfil

Nom: Albert Salazar
Any i lloc de naixement: 1995 Granollers
Professió: Actor

L’Albert Salazar va començar a fer teatre de petit, com a activitat extraescolar, i des dels 13 o 14 anys va tenir clar que volia dedicar-se al món de la interpretació. Amb aquesta edat es va apuntar a una escola de teatre i amb només 14 anys, es va convertir en el fill de ‘Mama Medea’ que es va representar al Teatre Romea. Fins als 17 anys va viure a Vallromanes (Vallès Oriental) i ara resideix entre Barcelona i Madrid. A la televisió, se l’ha pogut veure entre fogons en la sèrie de TV3 La Riera. Entre les seves aficions figura la fotografia i fer esport. Quant té temps lliure, cada vegada menys, intenta quedar amb els seus amics. Amb l’espectacle A.K.A ha aconseguit el premi Butaca i el premi MAX a millor actor. El seu objectiu és continuar treballant, que considera que és la clau de l’èxit, i compaginar cinema, teatre, televisió i “fer projectes que expliquin històries i que m’apassionin”.

Foto: Albert Salazar, durant una de les funcions de l’obra A.K.A. que es representarà al Teatre del Centre de Santa Perpètua el 15 de juny a les 20.30 hores / Roser Blanch