hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

El còmic al Japó és tota una cultura que abarca des de petits a grans i amb una tradició de segles. Aquest és un dels aspectes que es pot aprendre a les sessions del cicle El Manga: una finestra oberta al Japó que està duent a terme la Biblioteca Josep Jardí durant el primer semestre de l’any. L’encarregat de les xerrades és l’Oriol Estrada cofundador de l’Espai Daruma i especialista en el manga, l’anime i el Japó. Al llarg d’aquestes sessions destinades a joves i adults, Estrada intentarà explicar conceptes culturals japonesos que estan presents en el còmic manga i que permetrà endinsar-se en una cultura totalment diferent a la nostra. Segons ens ha explicat Estrada tothom, encara que no sigui lector habitual de còmic, pot trobar un llibre de còmic manga que l’enganxi.

Quant et parlen de còmic manga la majoria de persones pensem en Bola de Drac Z?
Sí i és normal perquè va ser en bona part per la sèrie d’anime Bola de Drac que una generació va descobrir que al Japó es feia un tipus de còmic que es deia manga. És gràcies a Bola de Drac i va ser un fenomen social, no cultural sinó social, molt bèstia. Ho veia tothom i es van vendre una quantitat de còmics que Planeta no ha tornat a vendre mai. És normal que la gent associï el manga a Bola de Drac.

Però el manga existia abans?
I tant, el manga comença a finals del segle XIX en paral·lel a d’altres països. Però després de la Segona Guerra Mundial apareix un autor que és l’Osamu Tezuka que revoluciona tot i li dona un nou estil i una nova forma de narrar que fa que evolucioni el còmic, i molt més ràpid que a Occident. Al Japó als anys 60 feien coses que aquí no vam començar a veure fins als 80 i 90. Japó té una llarguíssima història.

Sèries com Heidi, Marco o Mazinger Z provenien de còmics manga?
No tots. Precisament Heidi i Marco són dues produccions que eren directament animacions d’adaptacions de llibres. En aquestes sèries van treballar Hayao Miyazaki i Isao Takahata que després van fundar Studio Ghibli. En canvi, Mazinger Z sí que existia primer el seu còmic manga i es va fer l’adaptació animada. Doctor Slum i Bola de Drac també van tenir primer còmic i després l’adaptació animada. Això és el normal.

Els títols manga i anime, primer tenen èxit al Japó i després fan al salt a Europa?
Sí, generalment. Pensa que la quantitat de manga que s’edita al Japó és brutal. Res comparat amb el que tenim aquí. Ara es situa en 900 novetats a l’any i al Japó són milers. L’editor a vegades pot apostar per coses que allí no hagi funcionat, però el més normal és apostar per manga amb premis i èxit amb anime. Tot i que això tampoc és garantia que funcioni a Europa. Els editors ho han anat aprenent amb el temps que a vegades hi ha manga que al Japó ha tingut un gran èxit i aquí es mengen els mocs.

Com t’arriba a tu aquesta afició que has convertit en professió?
Jo sóc generació Bola de Drac i tot i que ja llegia còmics de Marvel, Mortadelo... quan va arribar el manga em va enganxar molt fort. Una de les coses que té el manga i que crea molta afició és que el fet que sigui una cultura llunyana i tan diferent genera curiositat. L’arribada del manga als anys 90, que és el que vaig mamar jo, va continuar després amb una curiositat pel país. L’interès passa més enllà del manga i se’n va al Japó i a la cultura japonesa. Jo vaig passar per diferents fases d’investigació de la música japonesa, el cinema japonès... és el poder que té el manga que et porta a voler conèixer més sobre el Japó.

És una mica com el que ofereix la Biblioteca Josep Jardí dins el cicle El manga, una finestra oberta al Japó?
És la filosofia d’Espai Daruma. Considerem que el manga, l’anime, el cinema són eines molt poderoses que serveixen per conèixer altres cultures. Partint del que la gent llegeix i el que veuen al manga i anime anem a explicar què és què, què hi ha de realitat, de veritat, anem a veure els referents culturals que surten, perquè els personatges reaccionen com reaccionen, posar en context per poder entendre millor el que llegeixes i i així gaudir més de la lectura.

El 26 de març hi haurà una nova sessió, aquest cop dedicada als robots.
És un tema molt japonès i veurem la diferència d’enfocament de la ficció occidental i japonesa respecte als robots. A Occident els robots es rebel·len són enemics. En canvi, al Japó els robots són amics i són eines que ens han d’ajudar per al futur.

A la Biblioteca s’ha incrementat el préstec de còmic. Què et sembla el fons perpetuenc?
L’he vist. Encara queda que creixi més però es podran trobar coses interessants. Jo animo a tothom a anar i fullejar. No gasteu diners. Ves a la Biblioteca i llegeix alguns mangues. La gent se sorprendria. Hi ha molts perjudicis. Es pensa que no ho entendrà i que és molt estrany, però sempre dic que hi ha un manga per a tothom i cada vegada es troben més arreu.

Aquests perjudicis també es detecten a la biblioteca amb els pares i mares quan els menors escullen còmic manga, com podem aconseguir que canvii aquesta visió?
Pedagogia de cara als pares. El manga arriba als anys 90 amb molts perjudicis per part dels habituals lectors de còmics com pel públic general per les sèries anime que arribaven. Deien que es parlava molt de sexe i violència i és cert que molts dels primers manga i anime que van arribar eren per adults i violents, però el problema és que no s’entenia que hi havia targets diferents i que hi ha còmics i sèries per adults i aquí la concepció és que el còmic i els dibuixos animats són per a nens. I això va generar confusió. Hi ha mangues per diferents edats i ara sembla que això ja es té clar. A les Biblioteques per exemple es fa l’esforç de diferenciar els públics dels diferents mangues. Crec que s’ha d’anar per aquí, molt sovint a les Biblioteques el que em demanen és precisament classificar el fons de manga per franges d’edat.

Per què connecta tan el Saló del Manga amb el jovent?
Aquesta és la gran pregunta. Si comparem el Còmic Barcelona amb el Saló del Manga la mitjana d’edat del públic ha anat creixent i la indústria s’ha anat adaptant a aquest públic més adult. En canvi, el manga que té molt en compte el tema de les demografies i té de tot tipus. Les més bàsica són Shonen i Shojo que estan adreçats a nois i noies de 15 anys i això fa que connectin molt. En manga hi ha còmics per a lectors des de 6 anys, 12, 15, 25 i fins i tot dirigits a la tercera edat.

Si no ets lector de còmics, pots arribar a trobar un manga que t’enganxi?
La meva mare va venir a la primera sessió a la Biblioteca i quan vam tornar em va demanar llegir un manga. Jo porto tota la vida llegint manga i parlant-ne i fins que no em va sentir a la xerrada no li va interessar. Li vaig recomanar Adolf de l’Osamu Tezuka, un clàssic i un dels més coneguts dins dels no lectors de manga. La qüestió es trobar una porta. Anar a la biblioteca, a una llibreria i mirar portades i llegir arguments. Trobaràs manga que van sobre arquitectes de termes romanes que van al futur al Japó i aprenent sobre la cultura japonesa del bany, trobaràs manga sobre tribus de les estepes turques al segle XVII. És tirar-se una mica a la piscina i veure què troben.

Perfil

Nom: Oriol Estrada Rangil
Any i lloc de naixement: 1980, Mataró
Professió: Gestor cultural
Oriol Estrada és llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Estudis d’Àsia Oriental a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha escrit llibres i documentals relacionats amb el còmic i el manga, entre els quals destaca Songokumania: el Big Bang del manga i també ha coordinat algunes publicacions sobre el gènere. Des de fa uns anys coordina activitats diverses a fires tan específiques com el Còmic Barcelona i el Saló del Manga. També és cofundador d’Espai Daruma, un espai de divulgació cultural, punt de trobada i intercanvi lingüístic, cultural i lúdic per als aficionants al manga i l’anime i de la llengua i la cultura japonesa.


Foto: Oriol Estrada viu envoltat de còmics tant a casa seva com a l’Espai Daruma / Txema Gerardo

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Volem treure el màxim de suc a la lectura"

La Biblioteca Municipal Josep Jardí va rebre durant l'any 2016 un total de 39.201 visitants i va realitzar [ ... ]

"Bona part de la gent ha assumit que el vehicle elèctric i, segurament, compartit és el futur"

Som Mobilitat és una cooperativa de consum sense ànim de lucre que disposa de 1.200 associades que [ ... ]

"El premi Cultura 2015 és un reconeixement a la tasca al compromís d'El Refugi"

El Centre d'Esplai El Refugi ha estat l'entitat guardonada per l'Ajuntament de Santa Perpètua a la [ ... ]