hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 4.75 (2 Votes)

Jordi Cuixart i Navarro és perpetuenc i president d’Òmnium Cultural. El 16 d’octubre de 2017 va entrar a presó preventiva acusat d’un delicte de sedició per les manifestacions i concentracions que es van fer a Barcelona dimecres 20 de setembre del mateix any. Des del Centre Penitenciari de Lledoners, Jordi Cuixart respon a les preguntes que li fem al voltant del seu primer any privat de llibertat.

Què li arriba de Santa Perpètua?
Mai podré estar prou agraït al tracte de solidaritat i tendresa que el poble dispensa a tota la meva família i a mi mateix. Cada setmana rebo un munt de “cartes perpetuenques” que han conformat una xarxa de conciutadans que m’envien amor i ple de bons desitjos. És genial, perquè són de gent que conec i m’estimo de tota la vida; antics companys de l’escola, de Tàndem, la Granja o el Refugi, però també molts perpetuencs anònims o gent que sense ser sobiranista, senten una profunda indignació amb el nostre empresonament.

Està al dia de l’actualitat al seu poble?
Força, però mai en tinc prou. Recordo que quan va venir l’alcaldessa amb el regidor de Cultura o un grup de regidors d’Esquerra, els vaig fer un interrogatori en tota regla. M’agrada aprofitar per refrescar la memòria i a l’hora saber que el poble està viu, desbordant cultura i compromís social, que els barris es cohesionen, que els polígons funcionen, que l’Escola de Música segueix amb més força que mai, que el Refugi va bé. Aquí tinc tota la meva família, els meus amics, que també són família i la gent que més estimo, junt amb la meva companya, l’Oriol, el Pol i el petit Amat. Quan ens fem vells m’agradaria passar temporades al poble. “Roda el món i torna al carrer Sant Ramon”, dic jo.

Després d’un any empresonat, s’ha replantejat alguna cosa com a ciutadà, empresari i com a president d’Òmnium?
Que tot el que estem fent té el màxim de sentit i val la pena. El preu és elevat i em sap greu que el meu fill no tingui el seu pare cada nit que l’amanyagui i que la gent que m’estima i no havia decidit tenir un represaliat a la seva família, també en pateix molt durament les conseqüències. Però sé que ells saben que sóc feliç defensant la democràcia i lluitant pels nostres drets civils i polítics. Si estic anímicament fort també és gràcies al seu respecte cap a les meves decisions. L’empresa ha fet un creixement de tres passes de gegant, sobretot d’enfortiment de la qualitat humana, i Òmnium està en un moment de màxim rendiment.

Què n’està traient de la seva experiència a la presó?
Soc positiu de mena i tot el que em passa em sembla sempre una oportunitat per aprendre coses, també sobre mi mateix. No tinc ni una gota de rancor o odi contra ningú i em sento molt lleuger d’equipatge per continuar caminant per la vida. En el fons tot està bé i tot anirà bé.

Què recorda del dia 20 de setembre?
Va ser un dia molt intens en el qual es va visualitzar l’esforç de la societat catalana que, des de la diversitat d’opinions, tanca files i va a una quan s’ataca l’autogovern i les institucions d’autogovern. Davant la provocació de la policia, vam donar una lliçó de dignitat. Van trobar gent de pau, resistència pacífica i festiva. El mirall de la veritat: la seva violència, la seva repressió, la determinació democràtica de la societat catalana. El millor exemple és la imatge d’unitat que vam donar al migdia a la Plaça Sant Jaume amb els principals sindicats del país, les entitats socials, esportives, líders dels partits polítics, el President Puigdemont, el Vicepresident Junqueras i l’alcaldessa Colau, al capdavant. El missatge era ben clar: davant l’atac a les institucions catalanes, no hi ha fissures, som un sol poble.

Com veu la situació política actual?
Jo mantinc l’optimisme i el realisme i és cert que la complexitat i la seriositat s’aguditza encara més, però també és bo destacar que no hem renunciat a seguir lluitant per una societat més lliure i en pau. La República és l’instrument que ens ha de garantir el dret a l’habitatge digne, esdevenir una societat on la cultura sigui el centre de la vida pública, poder exercir com un país d’acollida i que es respecti escrupolosament la voluntat de la ciutadania en tot moment. Aquest poble s’ha guanyat el dret a poder decidir el seu futur. Ja sabem que els nostres límits no són ni les amenaces de la presó ni cap altra repressió. Ens cal més que mai empatia col·lectiva, enfortir lideratges, no deixar-nos ningú pel camí i ampliar consensos. Confio que entre tots ho sabrem fer bé.


Foto: Cuixart, durant un acte a Santa Perpètua a favor del referèndum / L'Informatiu

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Santiga és un model paradigmàtic d'identitat que es manté al segle XXI"

Diego Sola és professor i investigador a l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona [ ... ]

''L'objectiu del PEC és fer de Santa Perpètua una ciutat educadora''
''L'objectiu del PEC és fer de Santa Perpètua una ciutat educadora''

Laia Monterde és consultora de L2m, Estratègies per al món públic i l'empresa i és una de les dinamitzadores [ ... ]

"Pensem que tenim temps però aquest s'acaba i no decidim quan. El moment és ara"

Parlem amb la Paula Pedrosa per Skype perquè viu a Brussel·les on s’ha instal·lat amb la seva parella [ ... ]