Va aterrar a la Biblioteca Josep Jardí el 21 de març de 2016 després de dotze anys a la biblioteca del Museu d’Arqueologia. Activa, plena d’idees, àcida, propera i implicada. Totes aquestes coses (i altres d’amagades) fan que sota la seva direcció la biblioteca hagi renovat el fons, hagi multiplicat l’oferta d’activitats o s’hagi especialitzat en sèries de televisió. Això, en els dos anys i mig que fa el trajecte Barcelona- Santa Perpètua en tren-bicicleta. Ens citem amb la Míriam per prendre un cafè i que ens expliqui el que vol per la Biblioteca Josep Jardí.

Què ha de tenir/ser una biblioteca pública?
Penso que ha de ser un espai de trobada municipal que garanteixi que la ciutadania pugui tenir accés a una educació permanent i que a més, pugui garantir el gaudi de la ciutadania amb els diferents documents que hi pugui trobar. També és un element de cohesió social perquè es poden articular molts projectes des de la biblioteca vinculant diferents regidories, associacions...

Això ho té la Biblioteca Josep Jardí?
Estem intentant treballar en aquesta direcció. Una biblioteca pública ha d’oferir serveis des dels més petits fins als mes grans i de vegades hi ha mancances en algunes edats. La nostra voluntat és que tothom de Santa Perpètua trobi el seu espai a la biblioteca, ja sigui amb materials o amb activitats en les que pugui participar.

Quin és el valor de la biblioteca de Santa Perpètua?
El valor més important és l’equip que hi treballa. Estan super motivats, són bons professionals i tot l’equip està cohesionat. És un luxe treballar amb ells.

I tu, què hi aportes a l’equip?
El que es busca és que la directora tingui una visió de dron, una visió global, que sigui capaç d’estudiar i d’analitzar bé tot el municipi perquè després tant la compra de fons de la biblioteca com les activitats que organitzi, vagin en consonància amb les necessitats de la ciutadania. És important fer bé aquesta anàlisi per després poder proposar unes línies de treball que siguin adients a les necessitats de l’entorn.

I quines són les necessitats de Santa Perpètua?
Una d’elles és el foment de la lectura i per això hem canviat el funcionament de l’adquisició de novetats i hem accelerat el procediment perquè no surtin amb molt retard. D’aquesta manera aconseguim que la gent pensi “doncs no em compro el llibre, vaig a la biblioteca perquè sé que en poc temps el tindré”. També, llegint la documentació que hi ha del municipi, intentem detectar mancances que hi puguin haver. Per exemple, a Santa Perpètua hi ha un nivell educatiu més aviat baix. Per això des de la Biblioteca aquest any hem comprat tot un fons de llibres de reforç escolar.

Quin fons té la biblioteca i quin destacaries per sobre de la resta?
Tenim un fons important de sèries de televisió. Vam veure que el tema de les sèries anava en augment i la biblioteca pública podria garantir en certa manera que qui no es pot pagar un Netflix, un HBO o Movistar, pogués gaudir-les de manera gratuïta. Que potser té un temps de vida i d’aquí poc tot va per plataformes i el format DVD desapareix? La biblioteca s’adaptarà. És un ens viu que es va ajustant als canvis que es produeixin. A més de l’especialització en sèries, trobem tot tipus de documents. Tenim un fons important de cinema, novel·les, llibres de coneixement... Aquests últims malauradament no surten en préstec el que haurien de sortir perquè avui en dia tirem molt de Google, sobretot els joves per fer treballs. I no tot està a Google. S’ha de trepitjar la biblioteca perquè el tipus de documentació és diferent.

«No tot està a Google», dius, però la biblioteca s’ha adaptat a aquest canvi de paradigma?
Vam endegar fa un parell d’anys la Setmana del Treball de Recerca, que fem al mes de juny i que està enfocada als estudiants que han de fer el treball de recerca en el batxillerat. En aquesta formació ensenyem a l’alumnat com buscar articles científics, com conèixer altres tipologies de biblioteques com les especialitzades per trobar informació de qualitat. D’altra banda, hem canviat part de la programació estable i hem afegit algunes activitats on es treballa la recerca d’informació, com per exemple, l’activitat Fem de detectius en la qual proposem a través de tres objectes que els infants busquin informació sense tocar internet o Eines per al treball síntesi. És el mateix objectiu treballat en diferents edats.

Costa que els joves i infants vinguin a la biblioteca?
No, la gent ve, però molts cops s’utilitza com espai per a l’estudi. La gent no agafa llibres en préstec de coneixements. Els bibliotecaris hem de ser capaços de comprar llibres de divulgació perquè estiguin a l’abast de tothom.Un llibre especialitzat que estaria en una prestatgeria d’una universitat aquí no em serveix.

Has apuntat algunes novetats que ofereix la Biblioteca a la programació estable a les escoles, però n’hi ha més...
El que hem fet és que des de P2 fins a Batxillerat tothom tingui una formació. Amb els més petits comencem a treballar amb contes. Hem introduit una manera diferent d’explicar-los, com ho fan al Japó, amb un teatre kamishibai i realment dona molt bon resultat. Fem activitats on l’equip presenta les col·leccions de l’equipament i després treballem molt també, perquè veiem que hi ha molta demanda, el tema del còmic. Durant molt de temps semblava que hi havia lectors de primera i de segona categoria i els bons eren els que llegien qualsevol cosa menys còmic. Pensem que no, que un lector de còmics és un lector igual i el còmic realment és una bona eina per enganxar els infants des que són petits. També tenim una sessió on parlem de clàssics o l’activitat per treballar les Fake news que fem amb el departament de Comunicació.

Per què és important aquesta transversalitat amb els departaments de l’Ajuntament?
És la manera d’assegurar-te que la biblioteca no està com un bolet actuant ella sola. La biblioteca mira al seu voltant i respon a les necessitats que detecta. Per exemple, amb Igualtat endeguem enguany una maleta didàctica, que les escoles poden agafar en préstec durant dues setmanes, que hem titulat Treballem els estereotips i, amb Solidaritat i Cooperació Internacional encetem a l’octubre la Biblioteca Humana.

En aquest temps s’han mantingut activitats però sobretot s’han afegit de noves. Per què?
Ara mateix hi ha un equilibri entre el fons documental i les activitats però jo penso que amb el pas del temps pesaran més les activitats.

I quines en destacaries?
El cicle Treu suc a la biblioteca l’hem creat perquè hem detectat que els usuaris no són autònoms; SOS Adolescents! perquè els pares i mares puguin trobar resposta a les seves inquietuts i, el Bibliolab, és una de les línies estratègiques de la Diputació de Barcelona. S’han observat altres models en altres països i es tendeix a que les biblioteques siguin espais d’experimentació.

També es mantenen els Biblioaventurers.
Biblioaventurers és l’activitat estrella de la Biblioteca Josep Jardí. L’hem volgut ampliar perquè vam detectar que quan els participants es feien grans quedaven orfes i hem creat els Biblioaventurers teen. Llavors vam pensar: “per què no fem que puguin participar els pares i mares?”. La gràcia és que pugui ser una activitat en família. I d’aquí els Biblioaventurers+.

I per què aquesta aposta per les exposicions bibliogràfiques?
Tot el fons de la biblioteca s’hauria de renovar al cap de 10 anys. La biblioteca pública no té una funció conservadora de documents, per això ja està la Biblioteca de Catalunya. Una de les funcions més importants d’una biblio pública és el foment de la lectura. Llavors necessites renovar els materials constantment, tenir sempre l’últim que s’ha publicat, que estigui en bones condicions... És molt important la renovació de fons i intentem moure les col·leccions a través d’aquestes exposicions bibliogràfiques.

Per acabar volem unes recomanacions. Quins materials t’emportaries en préstec de la Biblioteca Josep Jardí?
Qualsevol llibre del Ryszard Kapuscinski, la pel·lícula Espartaco de Kubrick, la sèrie The wire, el còmic Mouse i de CD qualsevol de blues.

Perfil

Nom i cognom: Míriam Gásquez Centeno
Any i lloc de naixement: 1971, Barcelona
Professió: Bibliotecària

Va néixer a Barcelona i fins que fa dos anys i mig va arribar a Santa Perpètua sempre havia treballat a la capital. Primer en el negoci familiar ubicat a un mercat de les Corts mentre cursava els estudis universitaris. És llicenciada en Història i Documentació i té un màster en documentació digital. Va treballar un parell d’anys a la biblioteca de la facultat de ciències de comunicació de la Blanquerna i després a la del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) on ha estat 12 anys. Els darrers tres anys, explica, combinava el seu lloc de bibliotecària amb el de responsable d’acció cultural del museu. El 21 de març de 2016 va arribar a la Biblioteca Josep Jardí per casualitat després de contestar sense gairebé llegir-lo un correu per a una entrevista de selecció. El projecte, diu, la va engrescar i per això va decidir deixar el MAC. “M’agrada la filosofia de la biblioteca pública”, explica, i afegeix que estar aquí li ha permès veure el funcionament de “diferents tipologies de biblioteques: universitària, especialitzada i pública”.


Foto: Míriam Gásquez és la directora de la Biblioteca Josep Jardí / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault