hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

La transexualitat és la situació en la qual la persona no s’identifica amb el sexe que se li va assignar al néixer. És la primera pregunta que li fem a l’Ana. Volem que el terme quedi clar i que el lector s’apropi a aquesta entrevista amb el canvi de mirada tan necessari que reclama aquesta mare que va acudir a l’associació Chrysallis per demanar assessorament i que es va convertir en activista per aconseguir que es reconeguin els drets de la seva filla i de la resta de menors transexuals.


Com i quan et trobes amb Chrysallis?
Vaig conèixer Chrysallis quan la nostra filla de quatre anys ens va expressar que se sentia una nena. Ja era un tema que el seu pare i jo havíem parlat i quan ens ho va dir ens vam posar en contacte amb l’entitat per demanar assessorament. Això va ser al novembre de 2016 i des d’aquell moment la meva implicació ha estat al 100% amb l’associació.

Suposo que com a familiars és difícil saber on acaba l’experimentació i el joc d’un infant i on comença a ser un cas d’identitat de gènere. Com es detecta?
En el nostre cas, amb els indicis i senyals que ens donava la nostra filla des dels inicis de la seva expressió va ser bastant fàcil, però és cert que hi ha famílies on costa més d’entendre i detectar. Això passa sobretot perquè vivim en un sistema heteropatriarcal en el que només existeixen homes i dones i en el qual tot està basat en la genitalitat. Si a això li sumem que a les persones menors, sobretot, se’ls hi dona una credibilitat mínima, llavors ens trobem amb que es confon amb un joc o es pensa que poden estar equivocats o que pot ser una etapa o es confon amb orientació sexual. Les famílies a les quals els costa una miqueta, quan tenen tota la informació ho acaben veient, perquè a més, la persona ho expressa de forma clara i es veu perfectament que no és un joc. La identitat no és un joc.

Són moltes les famílies que creuen que la identitat sexual és cosa d’adults i no de nens o adolescents?
Quan parlem de les famílies que tenen un o una menor transexual, no. Però a la societat sí que trobem aquest qüestionament. Pares i mares que ens trobem amb comentaris com: «És molt petit o molt petita» «Estarà confós» «I si després se’n penedeix?».

Mentre preparava l’entrevista, he llegit alguns testimonis. Un d’ells, deia que les famílies de menors transexuals us convertíeu en activistes per necessitat.
Sí, totalment. El que fa que hagis de passar a l’activisme, per anar constantment picant portes (i pedra), és que es reconeguin els drets del teu fill o filla.

Un d’aquests drets és que puguin canviar les seves dades registrals tot i ser menors.
La llei actual (3/2007) té una concepció patològica de la transexualitat i exclou a les persones menors d’edat i immigrants. Aquesta llei obliga a les persones a presentar un informe de disfòbia de gènere (on han de reconèixer que són persones malaltes mentals, fet que no té res a veure amb la realitat) i a més, han d’esperar als 18 anys i portar 2 anys de tractament hormonal. Ara s’ha presentat al Congrés dels Diputats una reforma d’aquesta llei que sí que contempli a menors d’edat i a persones immigrants.

Els menors estan doblement desprotegits.
Si jo ara mateix volgués viatjar amb la meva filla, tindria un problema seriós. Em poden parar a un aeroport per segrest de menors, perquè el seu passaport no coincidirà amb la persona que jo porto al costat. Ens preocupa especialment quan a l’adolescència comencen a socialitzar-se més, a independitzar-se més i a voler sortir, però també s’han d’identificar més allà on van. Això fa que aquestes persones estiguin donant continuament explicacions perquè el seu nom i el seu sexe no corresponen amb la seva apariència i amb el nom que realment tenen. Moltes acaben recloses. I és que estan atemptant directament contra la seva identitat.

Què passa als centres educatius?
A Catalunya es va aprovar al juny de 2016 un protocol per als centres educatius en el qual s’explica com acollir i acompanyar els menors i les menors transgènere. El protocol diu que a la persona se l’anomenarà pel seu nom sentit, que s’utilitzarà també llistes, penjadors de classe i documentació externa; se li facilitarà l’accés a vestidors i banys conforme a la seva identitat i, s’adreçaran a la persona amb el pronom que correspon a la seva identitat. En el cas de la vestimenta, serà adaptada a la seva identitat i si es tracta d’uniforme també. I això és d’obligat compliment a Catalunya. Aquesta és una de les coses que hem aconseguit juntament amb altres associacions.

I existeix un protocol similar en Salut?
S’ha aprovat un protocol de salut a l’octubre del 2017 també a Catalunya que posa en valor la formació de professionals de la salut per poder realitzar l’acompanyament a totes les persones transexuals. Tu vas a un pediatra o a una pediatra buscant informació i, o bé et deriva directament a un psicòleg o directament et diu que no sap del tema. Aquests menors han de tenir els mateixos drets que la resta i les mateixes atencions. La formació de tots i totes les professionals de la salut és bàsica. Des de Chrysallis apostem per l’atenció primària. La unitat de referència per a persones trans* a Catalunya es Trànsit.

Fa només uns dies llegíem el següent titular a la premsa: l’OMS deixa de considerar la transexualitat una malaltia mental. Bones notícies?
L’OMS ha deixat de considerar la transexualitat una disfòria de gènere, però passa a considerar-la incongruència de gènere. Aquest terme tampoc ens satisfà, ja que no s’ajusta a la realitat. Hem de seguir treballant per canviar aquest terme que té connotacions patologitzants i retirar el codi “incongruència de gènere a la infància” perquè no té utilitat clínica i el diagnòstic pot ser un factor discriminatori.

Una de cada mil persones és transexual.
Sí que és cert que les estadístiques ens mostren això però hi ha moltes persones transexuals que decideixen no visibilitzar-se. No és que doni aquestes dades per dolentes però tampoc les donaria per definitives.

Jo tinc la sensació que avui en dia és molt més visible que fa uns anys.
És així. El fet que apareguin associacions com Chryssalis dona molta força. Els i les menors són una població molt sensible i això fa també que arribi més i que la societat pari més atenció. S’està donant molta més informació i molt poc a poc anem aconseguint que també des dels mitjans de comunicació el missatge que es llenci sigui amb una terminologia més correcta, que es desmuntin mites, que es vegi que és una realitat, que hi ha una diversitat dins de la societat que existeix, que persisteix i que existirà i que aquestes persones tenen els mateixos drets que la resta. Sí que és cert que cada cop hi ha més informació gràcies sobretot a associacions que anem fent treball i tractant amb les institucions.

Treballant cap aquest canvi de mirada tan necessari.
Jo sempre dic que la societat està malalta de normalitat. Què és el normal? El normal és ser home o dona? El normal és formar una família en la que només pot existir la figura paterna, materna i tenir un fill i una filla i llavors ja és fantàstic? Estem malaltes de normalitat, quan és la diversitat la que ens fa créixer. Els nostres fills i filles estan dins de la societat i així ho ha d’entendre tothom.

Perfil

Nom i cognom: Ana Valenzuela
Any i lloc de naixement: 1970, Barcelona
Professió: Tècnica esportiva
L’Ana Valenzuela va contactar amb Chryssallis l’any 2016 i des de llavors hi forma part de manera activa, ocupant-se de l’acompanyament a les famílies i de l’apartat esportiu, a més de fer xerrades. La seva és una de les més de cent famílies que formen part de la delegació a Catalunya d’aquesta entitat que acompanya més de 600 famílies a l’estat. Chryssallis, explica l’Ana, té objectius en diversos àmbits. En educació, la formació dels personals de docència i dels equips directius perquè es pugui educar en la diversitat. En salut, la despatologització de la transexualitat i la formació dels professionals. En l’àmbit social, l’adaptació del llenguatge a la realitat de la diversitat o la desvinculació de la transexualitat amb els entorns marginals. En l’esport la promoció de la lluita contra la transfòbia. “I el principal objectiu és visibilitzar moltíssim”, conclou.


Foto: Ana Valenzuela, membre de l’associació de famílies de menors transexuals, a l’habitació de la seva filla / Manel Cuesta

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“Rebre un premi com a dona emprenedora ha estat una menció a tot l’esforç realitzat fins ara”
“Rebre un premi com a dona emprenedora ha estat una menció a tot l’esforç realitzat fins ara”

Draco Systems, ubicada a la CIM Vallès de Santa Perpètua de Mogoda, celebra aquest any el seu desè [ ... ]

"Que la ciutadania conegui què passa al municipi i en sigui partícip"

La redacció de l’Informatiu està formada per la directora de Comunicació, Teresa Mira, i els redactors [ ... ]

“Les lletres de les cançons de Brassens són actuals, la realitat no ha canviat massa
“Les lletres de les cançons de Brassens són actuals, la realitat no ha canviat massa"

La mala reputació: al voltant de Georges Brassens combina diàlegs i cançons, tant de Brassens com [ ... ]