hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

Parlem amb la Paula Pedrosa per Skype perquè viu a Brussel·les on s’ha instal·lat amb la seva parella amb la intenció d’obrir una botiga de bicicletes de lloguer. Hi estarà de pas perquè ja pensa en traslladar-se i en comprar una nova furgoneta que li permeti continuar viatjant pel món. Fa quatre anys li van diagnosticar un limfona al pulmó i el seu món es va aturar, una pausa de la qual va ser capaç de treure’n coses bones. D’aquestes coses bones parlem amb ella perquè la seva història de superasió val molt la pena compartir-la.


Quan et diagnostiquen càncer?
Va ser a l’any 2014. Vaig començar a trobar-me malament i inicialment pensàvem que era a causa d’alguna malaltia tropical doncs mesos abans havia estat vivint i viatjant per Sud-amèrica. Un cop els metges van descartar aquesta possibilitat vaig continuar amb la meva vida normal. Sempre he estat molt inquieta i aventurera i no he parat de moure’m i viatjar arreu així que me’n vaig anar a viure a Granada.

Allà és on tot canvia...
Sí, allà és on, un dia normal i durant una pràctica de conduir, començo a trobar-me molt malament i m’hospitalitzen per un dolor molt fort al pit. El pronòstic no era bo i em traslladen a Barcelona. D’aquesta etapa recordo dos moments; el primer quan haig d’avisar els meus pares per dir-los que estic ingressada i que és greu i el segon, quan em donen la notícia, que tinc un limfoma a gairebé tot el pulmó esquerre.

Com es rep una notícia així?
Inicialment amb la negació, la por i l’aïllament. Durant el procés previ al diagnòstic no volia parlar amb ningú i, en canvi, tothom es preocupava per fer-ho. Anaven a correcuita per trucar, per veure’m però no era el que jo necessitava. Com podia dir-los com estava si ni tan sols jo ho sabia? El meu món es va parar, en sec. Tots els plans que tenia, tots els projectes es van aturar i allò que abans em preocupava va deixar de fer-ho. És com si una bombolla t’atrapés per quedar-t’hi a dins.

Com continuar endavant?
Amb l’acceptació i el plantejament adequat. No pots canviar ni controlar el que passa així que va ser el moment de dir: com afrontaré aquesta malaltia? Em tancaré a casa i ploraré maleint aquest món? O intentaré afrontar aquesta etapa vivint-la de la millor manera que pugui? Jo vaig optar per la segona opció. No sabia com acabaria tot i tenia por, però ara miro enrere i crec que vaig intentar gaudir d’aquesta etapa.

Com et va canviar el càncer?
No va canviar la meva essència ni la meva manera de pensar però sí la va reforçar i em va donar la possibilitat de fer altres coses que havia apartat. Com que vaig tornar a Santa Perpètua per tractar-me a Barcelona vaig recuperar amistats i vaig incorporar altres activitats que tenia aparcades com ara el ioga. El càncer també em va mostrar l’amistat en el seu estat més pur, vaig descobrir a aquelles persones que es mobilitzen i es preocupen de debò per qui estimen i vaig tenir molts moments especials.

Quin recordes especialment?
Em va passar una cosa meravellosa i és que vaig començar a rebre postals de tot el món, un dia rere un altre, en idiomes diferents i sense remitent, només una adreça i la invitació a visitar aquell lloc. Les traduïa a Google i tot eren missatges d’ànims.

Al més estil gnom d’Amélie Poulain!
Si! Al cap d’un temps vaig saber que un amic va començar una cadena demanant que m’enviessin postals plenes de bones vibracions i els seus amics i els amics dels seus amics, van respondre a la iniciativa. Encara les guardo totes en una capsa. Dins de tot el mal que em va fer aquesta malaltia, que tampoc es pot deixar de banda, totes les mostres reals de suport van fer-ho més fàcil. Això li haig d’agrair al maleït càncer.

La malaltia no es va endur el teu esperit aventurer. Et va fer més forta?
Sempre he estat de les persones que pensen que si vols fer una cosa s’ha de fer ara i la meva malaltia em va donar la raó en aquest pensament. El problema de la gent és que pensa que té temps però el temps s’acaba i tu no decideixes quan passa això. La malaltia em va demostrar que tenia raó i ara, encara més que mai, intento fer les coses avui i no demà, complir els somnis ara i no un altre dia.

Carpe Diem.
Totalment.

La filosofia de ‘viu el moment’ no la tenim gaire integrada, és el missatge que t’agradaria traslladar?
Hem d’aprendre del que la vida ens dona, sigui bo o dolent i ser fidels als nostres reptes i somnis. Em vaig sotmetre a vuit sessions de quimioteràpia i vaig conèixer moltes persones, algunes amb un pronòstic poc esperançador. Recordo un home que havia dedicat tota la seva vida a l’empresa i a treballar i es trobava allà, amb mi, fent sessions de quimioteràpia i em deia: què he fet en tot aquest temps? M’alegro que se n’adonés però és una pena que hagués de passar per una malaltia per descobrir-ho així que fem-ho córrer! Vivim el moment ara. 


Ara vius a Brussel·les, quins són els teus projectes futurs?
Amb la meva parella i els nostres dos gossos vam començar una aventura en furgoneta per tot Europa que ens va portar a Brussel·les. Allà i a d’altres punts del país volem obrir una botiga de bicicletes, comprar una furgoneta nova i seguir gaudint de la vida.

Ajuda’ns a acabar aquestes frases. Un lloc...
Dublín

Un moment...
Quan em diagnostiquen càncer.

Un camí...
L’espiritualitat.

Un somni...
Veure el món sencer!

Viatjar per a...
Conèixer-te a tu mateix i als altres.

Un desig...
Salut per poder complir tots els somnis

La meta és...
Ser capaç de fer amb la teva vida el que realment vols.

Viure per...
Somniar.

Perfil

Nom i cognom: Paula Pedrosa Caparrós
Any i lloc de naixement: 1989, Barcelona
Professió: Emprenedora

A un mes de fer els 25 anys a la Paula li van diagnosticar càncer. Un limfona al pulmó esquerre va posar en pausa tot el seu món. Va ser només una pausa que va refermar-la en la seva manera de viure. Omplir de vida els dies i no deixar els projectes ni els somnis per l’endemà. Un cop recuperada i, amb una experiència més a les esquenes, es va calçar les botes i va viatjar fins a Lisboa per completar el camí de Sant Jaume. Ho va fer sola i amb la incredulitat dels seus pares: ‘amb el que acabes de passar!!’ Per això mateix! I és que la Paula no ha deixat mai de caminar en una única direcció, la dels seus somnis. Ara viu a Brussel·les però ja sap quin serà el seu proper destí. Amb la seva parella treballa per obrir una botiga de bicicletes i per comprar una nova furgoneta que li permeti seguir descobrint el món.

Entre les aficions de la Paula Pedrosa hi ha el ioga i la cuina vegetariana o vegana. Li encanta tastar coses noves i experimentar amb els aliments sense receptes. Gaudeix amb seus gossos, mirant mapes, llegint blogs per descobrir nous indrets, jugant a escacs i estant en permanent inspiració.

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Vindré a col·laborar amb els companys perquè el Bernat sempre serà casa meva"

Tots els matins es desperta a quarts de set per anar a nedar. Torna a casa i esmorza amb la seva dona. [ ... ]

''Si ells mantenen l'esperança de solució al conflicte sahrauí, nosaltres també''
''Si ells mantenen l'esperança de solució al conflicte sahrauí, nosaltres també''

Núria Salamé és la presidenta de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí [ ... ]

"He unit les dues meves passions, la moto i viatjar, i compliré el meu somni"

El Centre Cívic El Vapor va acollir la presentació del projecte de Víctor Giménez, Vitin, de donar [ ... ]