La mala reputació: al voltant de Georges Brassens combina diàlegs i cançons, tant de Brassens com d’autors i cantants relacionats amb el seu univers, com Jacques Brel, Serge Reggiani, Boris Vian, Georges Moustaki, entre d’altres. L’obra es podrà veure el 8 de gener a partir de les 20 hores al Teatre del Centre. Està interpretada per Ferran Frauca, Carles Canut, Miquel Pujadó, autor del guió, i els músics Joan Humet al contrabaix i Manel López a l’acordió. Canut anima a la ciutadania a omplir el teatre ja que assegura que “s’ho passaran molt bé” i afegeix que “on hem anat amb aquesta obra els espectadors han gaudit molt”.

Què es trobaran els perpetuencs que vagin al Teatre del Centre a veure l’espectacle La mala reputació?
L’espectacle es fa al voltant de la vida de Georges Brassens. Al mateix temps apareixen pinzellades de Jacques Brel, Serge Reggiani, Boris Vian i tants cantants d’aquella època francesa meravellosa. Expliquem anècdotes i com va ser la vida d’aquesta gent. Cantem cançons. Ferran Frauca i Miquel Pujadó són dos cantants excepcionals. Jo em permeto el luxe de cantar una també, però ho faig malament. Després hi ha un contrabaix, una guitarra, un acordió... És un espectacle molt però que molt distret.

Són actuals les lletres de les cançons de Brassens?
Sí. Absolutament. Tant l’Hecatombe i El goril·la. Totes ho són. És com si encara el Brassens estigués vivint i s’adonés que la realitat no ha canviat massa.

Encara que les lletres són actuals, segurament molta gent menor de 50 anys no coneix aquest autor. Què li diria a aquest públic perquè s’apropi aquest 8 de gener al Teatre del Centre Parroquial?
Exactament el mateix que li diria a una persona que no coneix Mozart o Beethoven. S’han de conèixer. Han estat molt importants en una època determinada i això és el que els fa universals. Ells són els que van començar a fer un tipus de cançó, diguem-ne, que es va dir de protesta. Però en realitat era una reflexió profunda sobre la realitat que estaven vivint i la donaven a conèixer a través de la música. Només per això ja val la pena que vinguin.

De l’espectacle, quina és la frase o cançó que més l’atreu i per què?
(Riu). La que més m’atreu i per això m’han donat permís i m’han deixat cantar-la és Hecatombe. També m’agrada, que la canta Miquel Pujadó, La mala reputació. I altres com Veure un amic plorar, que la fa Ferran Frauca, que canta de meravella i ha fet tantes coses com el Mikado amb Dagoll Dagom. Hi ha moltes cançons i totes són bones. A més, totes estan escollides com el més característic i millor de cada intèrpret. Hi ha també L’apuntador, una cançó que parla del teatre i és absolutament emotiva. En fi, és qüestió de deixar-se emportar per la tafaneria i curiositat i confiar en que l’espectacle els hi agradarà.

Amb lletres molt diferents a les actuals que escoltem a les emissores de ràdio?
Sí. Aquests autors no escrivien en pla comercial com fan molts ara. No pertanyien a cap empresa que li feia l’encàrrec de quatre cançons a l’any i després un equip de màrqueting les comercialitza. Aquests cantaven als cabarets, a llocs tancats, on la gent anava a escoltar-los i després mantenien xerrades amb ells.

Ja ha visitat el Teatre del Centre. Què li ha semblat l’equipament?
Sí l’he visitat. Em sembla un lloc perfecte per fer aquest espectacle. No és massa gran. Quan l’escenari és massa gran queda lluny i no es veu la cara dels actors.

Ha actuat algun cop a Santa Perpètua?
Em sembla que una vegada amb el Lluís Homar però no n’estic segur perquè tinc en el cap unes 50 obres que he portat de gira.

Aquest any ha estat nomenat director artístic del Teatre Romea. El teatre català compta amb bona salut?
En general sí. Entraríem en la discussió aquella de si no fos per... Ara ens havíem fotut una patacada amb l’IVA. Suposo que ens seguiran buscant les pessigolles des de l’Estat espanyol perquè està dominat per un govern que li fa por que la gent pensi, i per això, elimina l’assignatura de filosofia. Però bé, el teatre català està funcionant molt bé.

Quins projectes està fent ara i quins té per endavant?
Doncs avui precisament (per aquest divendres 15 de desembre) faig al Teatre Romea la primera funció d’Adossats, una comèdia de Ramon Madaula, amb el mateix Madaula, Jordi Bosch, Rosa Renom, Marieta Sánchez i Guillem Balart. Jo faig d’avi, faig de padrí com diem als Pallars.

Quants anys damunt de l’escenari i quantes funcions?
Fa pena dir-ho. Porto ja 55 anys i més de 8.000 funcions. Hauré estrenat unes 110 obres diferents. Sóc un tot-terreny, un veterà.

Parla de tot-terreny, vostè ha assolit l’èxit en el teatre, però també ha fet televisió i doblatge, què li aporten?
La televisió aporta sobretot coneixement i fama. En un teatre tu tens per exemple 300 persones i a la televisió de cop i volta et poden veure en un minut 800.000. Contra això no es pot lluitar. I en el cinema, exactament igual, et veu molta més gent, però el prestigi d’actor ho aconsegueixes en el teatre.

Com va arribar a ser actor?
Estava a la universitat estudiant la carrera de Dret amb Mario Gas, Emma Cohen, encara que anavem a cursos diferents. En aquella època franquista funcionava molt bé el Teatro Español Universitario (TEU). Cada facultat en tenia un. Vaig començar a fer teatre, vaig veure que era el que m’agradava i vaig deixar la carrera d’advocat. I des de sempre visc únicament de l’actuació.

Se’n recorda de la seva primera funció?
Sí. Va ser a l’Institut d’estudis nord-americans, dirigit per Santiago Sans. Van representar La hermosa gente, una comèdia de l’escriptor William Saroyan. Era en castellà, en aquella època no ens deixaven fer-ho en català. Interpretava al vicepresident d’una companyia d’assegurances que anava a desnonar a una família. Li fotien una rata a dins del pantalons. La veritat és que era un personatge molt còmic. La gent es partia de riure. Vaig pensar, vinc aquí una estona a fer el ruc i s’ho passen bé. T’animes i fins ara.

Per últim, vostè és un reconegut ‘perico’ com veu al perpetuenc Gerard Moreno?
Ell i tres o quatre més són l’únic que es salva de l’equip. Si el veieu digueu-li qui vingui al teatre que veurà un perico cantant. L’entrenador Quique Sánchez Flores és funest, covard, un amarrategui. Fa un any ja vaig demanar públicament que el cessessin. No enganyo a ningú. Crec que és el pitjor entrenador de la història de l’Espanyol.

Perfil

Nom: Carles Canut i Bartra
Any i lloc de naixement: 1944, Gerri de la Sal (Pallars Sobirà -Lleida)
Professió: Actor

Carles Canut porta més de cinc dècades damunt dels escenaris i més de 8.000 funcions. Afirma que la televisió i el cinema aporten notorietat i fama però el prestigi d’actor s’aconsegueix al teatre. Recorda que el perpetuenc David Selvas va debutar amb ell al teatre amb l’obra El rei Joan, de Shakesperare, que es va estrenar en el Convent dels Àngels sota la direcció de Calixto Bieito. Afirma que Selvas amb la productora La Brutal fa un teatre fantàstic.

La seva principal afició, assegura, és “no fer res, sóc un autèntic mestre, és la millor manera de desconnectar i adquirir pau i tranquilitat, el que els italians denominen la dolce far niente”.

També li agrada llegir i anar al teatre a veure els seus companys. Considera que a Catalunya hi ha una escola d’actors sensacional, segurament de les millors d’Europa conjuntament amb l’anglesa.

Foto: El director de la Fundació Romea, Carles Canut, dirigeix i interpreta La mala reputació   / Fundació Romea