hola

El Xavi és divertit, enèrgic i quan parla ho fa amb passió. Almenys quan es tracta de parlar de còmic. Així ho fa en aquesta entrevista en la qual ens explica què li agrada del novè art, què ha de tenir un bon còmic o perquè s’haurien d’incloure en les lectures obligatòries a les escoles. Compagina la seva feina de llibreter amb el teatre i condueix diversos clubs de lectura. A la Biblioteca Josep Jardí de Santa Perpètua hi estarà per primer cop durant tot aquest curs els segons dimarts de mes. Assegura que li encanta compartir aquesta estona amb gent tant diversa de la qual pot aprendre molt i amb la qual pot compartir la seva visió a través de l’experiència d’haver llegit molt.

Què t’atrapa del còmic?
Tinc una fotografia de petit, amb dos anyets al Tibidabo amb un Tebeo del revés, no sabia ni llegir però jo ja estava aferrat al tebeo com si fos la Biblia per altres. Recordo tots els còmics que vaig llegir de petit, els Mortadelos, els Don Miki... Després vam passar als superherois i durant molts anys només llegia «tebeos» d’homes amb malles i de cop vaig descobrir tot un món paral·lel, adult, meravellós: el tebeo de superherois es va fer gran i jo amb ell. I no ho he deixat mai.

Fins al punt que vas decidir dedicar-t’hi
Vaig començar a Arkham fa 20 anys. La propietària de la botiga em va oferir com a client i amic que me la quedés i va ser meravellós, no m’ho vaig pensar. No sabia res de portar un negoci però el que sí que sabia era de tebeos.

Què hi ha de manicomi a Arkham?
Tot. Començant per l’amo. És la bogeria sana. És la bogeria d’estar envoltat d’una cosa que t’agrada molt i disfrutar-la i compartir-la. És un forat negre en el qual sempre saps quan entres però mai quan sortiràs. Quan la gent entra ens posem a xerrar, compartim coses... Comences parlant d’un tebeo de crítica social i acabes parlant del darrer pentinat de Tormenta a la Patrulla X.

En deus saber un munt...
No sé tant de dades. El que sempre dic és que el que m’interessa és “què em passa quan llegeixo un còmic?” Si m’ha fet reflexionar, si m’he divertit, si m’he emocionat, si he plorat, si m’he quedat tocat per la serietat del que tractava... Hi ha un còmic per a cada persona i hi ha un còmic per a cada moment. És una meravella!

Què ha de tenir un bon còmic?
Hi ha gent que et diu “Jo necessito un dibuix bonic” i altres et diuen “A mi el dibuix no m’importa perquè el que m’agrada és la història”. Jo també sóc més d’història que de dibuix però ja fa molts anys que em vaig adonar que un còmic són les dues coses indivisiblement. Un dibuix que t’agradi molt, igual no et narra bé la història o no t’acompanya i, en canvi, un dibuix que et pot semblar de primeres super lleig, resulta que és la cosa més deliciosa del món. El còmic és això: són paraules, són històries i són dibuixos. I necessita que la comunió d’aquestes dues coses sigui perfecte.

És tant fàcil com sembla llegir còmic?
Jo crec que sí que ho és. El que passa és que cada còmic té el seu moment. És imprescindible que tu sàpigues trobar el teu lloc i que et deixis portar per les imatges i que puguis paladejar les dues coses. També és important no córrer. Normalment passa amb la primera lectura que només vas a través de les paraules i t’oblides de disfrutar del dibuix.

Està en un moment dolç el còmic?
El còmic en el nostre país sempre ha estat en crisi. La indústria que hi ha no està super desenvolupada i consolidada com la francesa o la italiana, però hi ha moltes editorials potents que aposten per la feina de la gent d’aquí i es tradueix gairebé tot l’interessant. Això sí, el còmic està millor que fa cinc o sis anys, gràcies a un concepte que està bé però que a mi no m’entusiasma, el de “novel·la gràfica”. Aquest concepte ha servit perquè molts adults deixin de pensar en el còmic com una cosa per a nens i s’hagin adonat que pot tractar absolutament tots els temes.

Què et sembla que la Biblioteca Josep Jardí hagi apostat pel còmic?
A vegades hi ha gent que es pensa que als llibreters ens enfada que les biblioteques tinguin moltíssim còmic perquè aleshores no venem. No és veritat. Estem encantats perquè fa assequible a tothom el nostre material. No ho pots comprar tot i a vegades la possibilitat de tenir-ho a la biblioteca fa que potser t’hi apropis, que l’agafis i descobreixis tot un món del qual voldràs saber més o t’aproparàs a la llibreria per buscar més coses. Tot el que sigui comunicar i estendre el món del còmic sempre és bo.

Una altra manera d’apropar-lo a la gent són els clubs de lectura
El que més m’agrada dels clubs de lectura és la possibilitat d’obrir portes. Quan tu ja fa molt temps que has llegit un còmic o estàs molt acostumat a llegir-ne, a vegades et perds coses. Escoltar la impressió de gent que comença o de gent que està acostumada a una altra història és molt xulo. És molt interessant escoltar, parlar i aportar la meva visió a través de l’experiència d’haver llegit molt.

S’educa prou en la lectura del còmic?
L’altre dia al club de lectura que faig a la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet vam llegir Jamás tendré 20 años de Jaime Martín. Aquest còmic a França s’està utilitzant en col·legis per explicar i fer entendre la guerra civil espanyola als nanos. A veure quin dia arribem a això... a que el còmic sigui una més de les lectures obligatòries, a que se n’adonin de que incentiva la lectura. És una eina super útil.

Ens fas unes recomanacions per acabar? Comencem amb un personatge de còmic
Em quedo amb Tormenta de la Patrulla X per la seva força. Amb la Patrulla X, de Cris Claremont, els personatges van deixar de ser blancs i negres per tenir matissos...
Un còmic sobre la dona
Valerosas, de Penelope Bagieu. N’estic enamorat. Hi ha dos volums i cadascún té la biografia de quinze dones importants. Et demostra que els veritables herois estan a la vida quotidina.

Un històric
Maus, d’Art Spiegelman.

Un de superherois
Un que no falla mai és El viejo Logan.

Un pels més petits
La col·lecció El meu primer còmic de Bang edicions és fantàstica i a partir de 10 anys jo recomano Solos. És com la sèrie Lost, però amb nanos de protagonistes.

Un manga
Ara estic enganxat a Atom, the beginning.

EL CÒMIC, en majúscules
Watchmen. Perquè Alan Moore és un geni i perquè apareix en aquell moment del pas del comic de superherois al món adult i perquè és un còmic que utilitza el context dels superherois per parlar de la realitat.

Perfil

Nom: Xavier Domènech Martín
Any i lloc de naixement: 1968, Barcelona
Professió: Llibreter i professor de teatre

El Xavi va trobar-se amb el còmic de ben petit i des de llavors no ha parat de llegir-ne. De fet, ens confessa que a l’escola es llegia només les pàgines centrals dels Clásicos ilustrados en comptes del llibre sencer. Escriptor, actor i professor de teatre, fa gairebé vint anys que està al capdavant de la botiga Arkham Comics de Barcelona. Va començar a treballar allà com a recolzament econòmic mentre estudiava teatre i ho va acabar convertint en la seva activitat principal. Diu que li encanta estar envoltat de còmics. Segueix impartint classes de teatre i de tant en tant fa algun paper com a actor, però quan li preguntem per la seva professió ens diu que és un camell cultural perquè trafica amb la cultura. “És el que tenen les llibreries petitets” diu, “saps el que li pot agradar al client i quan ve a veure’t, ja li tens preparat”

Foto: Xavi Domènech és un apassionat dels còmics i el podeu conèixer visitant la botiga Arkham Comics de Barcelona / Edurne Barta. 9 anys

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"No cal ser cap expert, només conèixer una mica de tot per concursar a 'Saber y ganar'"

Si connecteu la televisió a les 15.45 h a La2 de TVE trobareu el perpetuenc Miguel Ángel Caballero [ ... ]

Irina Planellas:
Irina Planellas: "La societat ha de conèixer la problemàtica del suïcidi adolescent"

La psicòloga Irina Planellas serà una de les persones participants en el cicle formatiu Prevenció [ ... ]

Rubén Díaz: “Amb esforç i tenint un somni qualsevol persona pot aconseguir tot allò que es proposi”
Rubén Díaz: “Amb esforç i tenint un somni qualsevol persona pot aconseguir tot allò que es proposi”

  El 7 de novembre, es va celebrar una nova edició de la Marató de Barcelona. Aquell dia, Rubén [ ... ]