Joan Pera continua gaudint de la seva tasca com a actor teatral que, de forma ininterrompuda, practica des de la seva joventut. També treballa en televisió i en cinema on aquest any participa en tres pel·lícules i, en doblatge, on posa veu a Woody Allen o a personatges com Mr Bean, que interpreta Rowan Atkinson. L’entrevista la fem a finals del mes de juliol quan encara resta més d’un mes perquè pugi al balcó de l’Ajuntament i doni el tret de sortida a la Festa Major de Santa Perpètua. Assegura que explicarà coses del municipi però també de Catalunya i recorda que ja va visitar Santa Perpètua on va representar amb Paco Moran l’obra La extraña pareja. Considera que el futur del teatre català en aquests moments és extraordinari.

No sé si és massa aviat per preguntar i sense desvetllar res, per on anirà el pregó?
Jo tota la vida m’he dedicat a la comicitat. Fa molts anys que em dedico a això. Faig riure la gent i la faig feliç i em plau molt i m’agrada molt anar a les festes majors. El país és ple de festes majors i jo he anat a moltíssimes. Sempre ha sigut un divertiment. És clar que direm algunes coses de Santa Perpètua i algunes coses del país, però més que res el que procurarem és que la gent gaudeixi una estona, encara que sigui un quart d’hora o vint minuts. Riure una estona perquè és Festa Major i perquè també ens toca riure.

Quines activitats de la Festa Major són les que més li agraden?
El que més m’agrada de la Festa Major és la participació de la gent. Quan vaig a un lloc i veig la implicació de les associacions i la participació de tot un poble en una festa. Les festes són les que identifiquen una comunitat. Jo sóc geganter de tota la vida, m’agraden els castells, les sardanes, les competicions esportives, i fins i tot, la missa de Festa Major, per què és la participació de la gent el que és maco d’un poble.

Ha visitat alguna vegada Santa Perpètua?
He vingut a treballar amb el Paco Moran, que també el recordarem durant el pregó. Com a Joan Capri. Per cert durant, el mes d’agost, La 2 de TVE repeteix Doctor Caparrós, metge de medicina general, en la qual vaig treballar amb ell.

Ha protagonitzat molts pregons al llarg de la seva vida?
Sí, molts. No sabria dir-te quants. Des que vaig començar amb el Paco Moran ja fa més de vint anys amb l’obra de teatre La extraña pareja vam treballar moltíssim, ja que molts pobles ens reclamàven. I després també sol, he fet molts pregons. És una manera d’iniciar les festes amb alegria i sobretot amb ganes de riure, gaudir i passar-ho bé.

En aquestes festes majors que ha visitat o ha fet el pregó, té alguna anècdota?
Sí, moltes. No fa gaires dies a Viladecavalls només sortir vaig dir Viladecans. Sort que la gent em té simpatia. Això ja passa. També vaig anar a un poble que es deia La Puda i al començar el pregó vaig dir: “pudents i pudentes”. Vaig veure que no estava bé que digues allò i vaig tornar a començar i vaig dir, fills de puda, i encara va ser pitjor.

Quins projectes està fent ara i quins té per endavant?
Acabo de finalitzar tres pel·lícules. La primera que s’estrenarà és Sabates grosses. Després al setembre-octubre s’estrena una pel·lícula que farà molt de soroll a Catalunya en la qual interpreto a Pau Casals (Casals, la força d’un silenci). I estic acabant una pel·lícula amb Daniel Monzón, director de Celda 211 i El Niño, també molt important, que s’estrenarà a finals d’any o principis del proper (Yucatán). Aquests tres projectes de cinema m’han agafat gairebé tot l’any com aquell que diu. Tinc també una petita gira, pregons i pel mes de desembre començarem a la ciutat de Barcelona una obra de teatre que us recomano, El fantasma de Canterville que és molt divertida. Així que tinc feina fins l’any 2020.

Com va arribar a ser actor Joan Pera?
Mira, això m’ho pregunta molta gent perquè actualment ara acabes batxillerat, et diuen que vols fer, agafes un d’artístic i d’alguna manera vas fent teatre. En el meu cas de sempre em va venir donat. De petit en el col·legi ja em feien sortir, devia tenir una certa gràcia, i quan feien una festa, jo sortia a dir alguna cosa i no és perquè fos més mogut que els altres, perquè potser era una mica entremaliat i tot. De més grandet, vaig començar a fer teatre al meu poble i vaig començar a sortir a la televisió i també vaig anar a caure a fer ràdio. Tota la vida m’ha anat venint. Faig això perquè és que no se fer res més. És una feina molt maca, molt agraïda. La gent m’aprecia molt i jo estic molt content d’estar sempre amb la gent.

Quina va ser la seva primera actuació?
La meva primera actuació professional va ser a un teatre de Barcelona que ja no existeix, el teatre Calderón. Jo tenia 16 o 17 anys. Va venir una companyia de Madrid i els hi va fallar un actor jovenet. Em van venir a buscar a mi, però quan vaig anar, em van trobar massa petit, sempre he semblat una mica més jove del que sóc, i em van demanar de portar el carnet. Vaig tornar a casa a buscar el document i van veure que ja podia treballar. I després de seguida ja vaig sortir a la tele. Primer amb petits papers i després ja amb Joan Capri, Mary Santpere, Carme Sansa, o El xou de la família Pera.

Quants anys damunt de l’escenari?
Fa dos anys vaig fer 50 anys. D’aquell dia que no em volien perquè em trobaven massa jove ja han passat 50 anys. De sempre he estat a l’escenari, m’agrada molt fer riure a la gent i no em preocupa que faci 50 o 51.

Habitualment fa papers associats al món de la comèdia. A vostè que li fa riure més?
M’agrada molt la comèdia, més que el drama. Penso que si fes drama encara riurien més. Sóc una persona riallera. a dalt de l’escenari se m’escapa moltes vegades el riure. Capri m’agradava moltíssim, era una persona molt propera. Les coses normals i sorprenent són les que més em fan riure, com alguns gags de Mr. Bean, personatge al qual doblo en les pel·lícules.

Fa doblatge, teatre, cinema i televisió. On es troba més a gust?
Amb el teatre... quan tinc gent. El teatre és molt més proper a la gent. La resposta del públic és inmediata. El teatre és un amor.

Quina és la salut del teatre català?
En aquest moment és extraordinàriament bona. Val a dir que hi ha molt recolzament de la societat pel teatre català. Hi ha grans companyies, grans teatres i molt bons actors i actrius. El teatre té un futur extraordinari. Als estudiants preocupats per si podran viure d’això els explico que quan jo vaig començar havia una televisió amb dos canals i ara hi ha un centenar, es feia una pel·lícula cada sis mesos, ara tretze cada setmana. A Barcelona hi havia tres teatres, en aquests moments, 60, i a més moltes poblacions de Catalunya tenen un. Crec que estem en un moment extraordinari.


Perfil
Nom: Joan Pera
Any de naixement: 1948, Mataró
Professió: Actor

Joan Pera porta tota una vida lligada al teatre, a la televisió i a l’espectacle, 52 anys damunt dels escenaris. Les seves aficions estan relacionades amb la seva professió i amb el món teatral, que li apassiona. Li agrada viatjar a Londres a veure obres de teatre, visitar festivals teatrals i comprar obres per llegir teatre. Aquest 2017 estrenarà Casals, la força d’un silenci basada en la vida de Pau Casals (personatge que interpreta) i en el període en què, a mitjans dels anys 40, s’exilia a Prada de Conflent i decideix no tocar més en públic mentre Franco continuï al poder i mentre les potències occidentals no decideixin forçar-ne la caiguda. Coindicint amb la Festa Major de Santa Perpètua també estrena Sabates grosses, dirigida per Ventura Pons.

Foto: L’actor Joan Pera amb més de 50 anys damunt dels escenaris realitzarà el pregó de la Festa Major  / Josep Cano