El Torcuato Matilla es va enamorar del barri de la Florida l’any 1989, quan va decidir deixar casa seva, al barri de Sant Andreu de Barcelona, per instal·lar-se a una casa nova d’aquest barri perpetuenc. D’aquells anys recorda la tranquil·litat i l’amabilitat del barri, els veïns i la singularitat de la zona. Ara, el Torcuato Matilla, és el president de l’Associació de veïns del la Florida, que ha celebrat recentment els seus quaranta anys, i reivindica el treball cooperatiu i solidari per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. En aquesta entrevista parlem de la Florida, de les seves qualitats i de les seves reivindicacions històriques i actuals, de la seva gent i de la voluntat de donar a conèixer a la resta del municipi les singularitats d’aquest barri de Santa Perpètua.


Que recordes del barri quan t’hi vas instal·lar a finals dels anys 80?
Estava aïllada del centre de Santa Perpètua doncs només hi havia la carretera com a nexe d’unió. Recordo també tots els camps sembrats de cereals i l’inici de la construcció del passeig de la Florida, que tant important va ser per al barri. També he sentit parlar de molts matrimonis fets gràcies a les festes del barri de la Florida, que portaven a veïns de la resta de Santa Perpètua a gaudir d’un programa del programa d’activitats. Era un barri viu i molt reivindicatiu.

Què et va portar a la Florida?
Vam venir a veure uns amics que s’havien comprat una casa a la Florida i ens va encantar. Vam veure els plànols d’una casa nova i la vam comprar per instal·lar-nos definitivament. La casa estava prop de les vies de la R3 però en aquells temps no molestava tant i hi havia el compromís de treure-les en breu.

Després de tots aquests anys el problema persisteix
És una de les reivindicacions històriques del barri però ara la situació s’ha agreujat. La contaminació acústica va augmentar quan van fer el canvi de les travesses i ara, l’afluència de trens també és major. A més, el talús és un perill per als habitatges que hi ha aprop i el pas a nivell a l’alçada de l’avinguda 10 i el carrer 1, també. A nivell arquitectònic és una barrera important ja que divideix el barri en dos.

Sou optimistes en la resolució del problema?
No hi ha més remei que ser-ho perquè és un problema que ha de trobar una solució aviat. La línia de la R3 s’ha de desdoblar perquè ha quedat obsoleta i per fer-ho caldrà soterrar-la o desplaçar-la. Per a nosaltres, el millor seria desviar-la fins a la R8 i construir una estació intermodal a la Granja Soldevila que esdevingués de referent per a tot l’Eix de la Riera de Caldes.

Aquesta no és la única reivindicació del veïnat.
Hi ha una altra històrica, la del soterrament de les línies de subministraments.

Els famosos pals de la Florida
És la nostra bandera pel que fa a la lluita veïnal, no es pot permetre que un barri com la Florida tingui pals propis del tercer món i que impedeixi la gent amb mobilitat reduïda poder passejar i desplaçar-se amb comoditat i seguretat. D’altra banda també cal reivindicar millores en la neteja urbana a la Florida, la ampliació dels serveis al segon CAP, el comerç de proximitat al barri i les places d’escola pública.

Si miren temps enrere, com era el barri?
Era com un poble i hi havia més convivència entre els veïns. Ara, la societat és més individualista i els nens han deixat de jugar als carrers com ho feien abans. Hem de treballar per recuperar els carrers del barri i fomentar la convivència. Una de les propostes en la qual treballem és el programa Imagina’t entre rieres, un espai de participació ciutadana on els veïns poden fir de quina manera els hi agradaria que fos el barri entre les rieres seca i de Caldes. Encara estem dissenyant com farem tot aquest espai de participació però el volem endegar el proper any.

Com t’ho imagines tu, viure entre rieres?
Amb un espai de vianants i sense la R3. Recuperar tot aquest espai en benefici del ciutadà seria com jo m’ho imagino.

Com s’hi viu ara a la Florida?
És un barri molt amigable, tothom es coneix i s’hi viu molt bé. Hi ha qualitat de vida i a la Florida tenim el millor Centre Cívic de Santa Perpètua, no només per la seva fantàstica ubicació sinó per tots els serveis que ofereix.

Es diu que la Florida va ser dels primers barris residencials del país.
Hi ha veus que diuen que va ser el primer d’Espanya i d’altres dels primers. Sigui com sigui, la Florida és un barri singular. Hi ha cases que són autèntiques meravelles arquitectòniques. Urbanísticament també és un barri molt característic i cal recuperar aquest orgull de ser de la Florida, donar a conèixer el barri i realçar el seu interès.

Per quin moment passa actualment el moviment veïnal?
Les associacions de veïns van néixer per reivindicar millors serveis per als barris, per reclamar asfalt als carrers, places a escoles públiques, centres de salut, per reclamar aquella primera democràcia... en definitiva millor qualitat de vida dels ciutadans. Totes aquestes reivindicacions han quedat obsoletes i ara també han nascut nous moviments socials. Tot això ha minvat l’acció i la importància de les associacions de veïns que ara, han de tornar a tenir com a objectiu el be comú de la gent i recuperar el treball social que fins ara estaven fent. Les associacions de veïns necessiten nous aires i canvis per tornar a fer feina cooperativa i solidària. El voluntariat és un aspecte importantíssim en la nostra societat i la bandera de les associacions de veïns.

Com es pot fer?
Hem de centrar-nos en noves reivindicacions i nous àmbits d’actuació. Com a vicesecretari de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) se que hi ha molta feina a fer a nivell de federacions de veïns. La contaminació atmosfèrica i la qualitat de l’aire son aspectes en els que s’hi han de posar totes les ganes perquè ens preocupa molt. Les lluites ja no són dels barris, és de tota una comarca, de tot l’entorn, de tot un país i tenim una responsabilitat molt gran. La feina no s’acaba mai

Perfil

Nom: Torcuato Matilla
Any i lloc de naixement: 1951, Almería
Professió: Representant comercial
Les principals aficions del Torcuato Matilla són la lectura i la música celta. No entén la vida sense un llibre a les mans tot i que reconeix que ara la lectura que fa passa per informes i altres documents relacionats amb les seves funcions com a president de l’Associació i vicesecretari de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Molt interessat per aspectes de mobilitat participa també en les sessions de treball per a l’elaboració del Pla Específic de Mobilitat del Vallès, que pretén millorar el transport públic entre els vallesos, entre d’altres. La seva implicació amb temes socials i de participació li ve de lluny. De jove ja formava part d’esplais i ha també va estar molt vinculat amb moviments estudiantils. Lamenta que la societat s’hagi tornat tant individualista i reclama recuperar el carrer com a espai de relació.

Foto: El president de l’Associació de Veïns de la Florida al centre cívic del barri / Josep Cano