hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

Les sèries com a catalitzadores és el títol de la conferència que Toni de la Torre realitzarà a la Biblioteca Josep Jardí el 27 de març. Aquesta activitat és el punt de partida del cicle de conferències que s’ha programat en el marc de la campanya Bojos per les sèries i que reforça l’aposta de l’equipament per especialitzar-se en sèries de televisió. De la Torre parla enèrgicament i amb entusiasme sobre aquesta matèria que l’apassiona. En aquesta entrevista a més d’explicar-nos el perquè de l’èxit de les sèries, ens fa les seves recomanacions.



Des de 2003 crític de sèries, t’ho imaginaves quan estudiaves periodisme?
Ni de broma! Quan vaig entrar al primer any de carrera va començar el primer Gran Hermano, perquè ubiquis el moment cultural televisiu, i les sèries tenien un paper molt reduït. Era una època en que la millor manera d’accedir a les sèries de qualitat era el mercat del DVD, Canal+ va començar a fer alguna ficció, però el seguiment que hi havia no tenia res a veure amb el que hi ha avui. Per tant, quan estudiava el somni hi era, però molt difós.

Tenies visió de futur. T’ho imaginaves que això esclataria així? Què ha passat?
Realment va ser una cosa molt d’un dia per l’altre i la clau de l’interès va ser fonamentalment l’èxit de Lost. La sèrie es va convertir en un fenomen per moltes coses: els misteris, la dosificació de la informació, una manera de narrar la història en la qual l’espectador ha de construir teories. Tot això va coincidir amb la formació d’una comunitat online de gent que va descobrir que podia esperar a que els canals de sempre emetessin alguna cosa interessant o podia anar a internet a seguir les sèries. Aquesta demanda va fer que els canals es posessin les piles i aquest consum online per vies no oficials s’ha acabat reconvertint en l’aparició de plataformes que ofereixen el mateix servei de manera oficial. Avui dia la majoria de gent ja no descarrega sèries, tothom té Netflix, HBO o Movistar+.

Tinc la sensació que aquest pas ha estat lent.
En realitat no es pot culpar les cadenes en excés. Als Estats Units la televisió de pagament fa molt de temps que funciona. El canal de pagament té uns condicionants molt específics, per començar, no té perquè apel·lar a un públic generalista, com és el cas de les cadenes d’aquí. Per tant, no li podem reclamar a TV3 que no emetés The Wire, per exemple, perquè el tipus de públic que busca TV3 no és el tipus de públic que buscava l’HBO quan va decidir fer The Wire.

A TV3 sembla que aposten per sèries fetes aquí.
Sí, estan apostant per la producció pròpia, però jo penso que hi ha d’haver de tot. TV3 emetia Breaking bad, que és una de les sèries més prestigioses dels últims anys, passada la mitjanit. Si parléssim amb la persona responsable de programació et diria: “Breaking bad tenia un tant de share i la repetició d’El convidat que era el que posàvem abans en tenia més”.

I al final són números, no?
No hauria de ser-ho tant en un canal públic, però ja sabem que el model de TV3 és híbrid.
Has escrit diversos llibres, el darrer Historia de las series, publicat al 2016, després d’un llarg procés de documentació. Quina va ser la millor troballa?
Les sèries britàniques dels anys 60 i 70. Hi ha moltes coses anteriors a 1975 que eren molt potents, molt crítiques, que aquí no vam veure mai. Per exemple, els treballs de Ken Loach a la tele.

Quina és la primera sèrie que et va enganxar?
Jo diria que Twin Peaks. Era tant petit que no l’hauria d’haver vist probablement, però vaig tenir la sort de tenir uns pares permissius.

Què tenen les sèries que ens enganxen?
El principal és que estan fetes perquè ens enganxin. Quan examines els guions de les sèries, quan mires l’estructura, com estan planificades, te n’adones que estan dissenyades per això. A més, les sèries són la ficció íntima, la ficció domèstica. Es desenvolupen al llarg del temps i per tant estableixes amb els personatges una relació diferent, vius i creixes amb ells. En els últims anys també, estan ocupant una part rellevant en el diàleg com a comunitat, són un tema de conversa habitual. Ah! I no podem oblidar que hi ha moltes sèries que estan reflectint molt bé els temps actuals.

Portes el compte de quantes sèries segueixes?
No puc perquè van i venen, s’aturen, comença una altra. Se les que he de veure cada dia. Hi dedico unes cinc, sis hores. La meva jornada laboral és això.

Molts t’envejarien, però suposo que arriba un moment que estar tota l’estona amb la visió crítica fa que no ho puguis acabar de gaudir.
Sí que és veritat que el xip examinador no desapareix mai del tot. Evidentment per a mi és una feina de somni, però també recordem que hi ha moltes sèries dolentes. Hi ha algunes que m’agradaria deixar-les estar i m’aguanto.

Ens pots dir alguna?
The Walking Dead, per exemple. I Homeland.

Veus jo aquestes les he pogut deixar.
És una part bona del fet que no et dediquis a això.

Quina és la sèrie que esperes setmana rere setmana?
The good fight, l’spin off de The good wife. És un drama legal molt ben fet. Li donen molt la volta al gènere, parlen de temes que són molt interessants, li donen molta canya a les polítiques del Donald Trump, són frescos, són imaginatius, les tres actrius que hi ha al davant són magnífiques.

Una imprescindible de tots els temps.
Los Soprano. És la sèrie que canvia moltes coses en la indústria.

El millor final.
M’agraden els finals que em deixen desconcertat. Per exemple, el final de Mad Men. Em passa que el típic final que la gent diu “Però què han fet? Això és un desastre” a mi m’acostuma a agradar.

Llavors defenses el final de Lost?
I tant! No te l’he dit perquè no vull que em matin pel carrer. I el de Los Soprano. I el de Seinfeld.

Millor personatge femení.
Em centro en les sèries en emissió. M’agrada molt la Khaleesi de Joc de trons. Podria parlar d’altres personatges femenins, com Jessica Jones o Birgitte de Borgen que evidentment exploren molts més temes relacionats amb el gènere i el feminisme, però penso que les escenes que protagonitza Daeneris són molt potents.

I masculí?
Probablement no és favorit i ja ha acabat el seu recorregut, però m’ha agradat molt el Pablo Escobar de Narcos. És el diable personificat. Penso que té un efecte quan surt en pantalla que se’t menja, molt més que altres que intenten ser el diable com Frank Underwood.

Algun ritual a l’hora de veure sèries?
Tinc dos horaris. L’horari de mirar sèries per feina, a primera hora del matí, i les que m’agraden molt les deixo per la nit. El que faig moltes vegades és combinar la sèrie amb el menjar. Per exemple amb Narcos em vaig fer un fart de menjar colombià.

A Santa Perpètua també estem una mica Bojos per les sèries, què et sembla que la biblioteca aposti per especialitzar-se en aquesta matèria?
Que una persona pugui anar a la biblioteca i pugui triar entre un centenar de sèries quina veurà aquella nit em sembla espectacular. Abans parlàvem de Netflix i HBO, no? Estem molt contents perquè amb aquestes plataformes s’ha millorat la facilitat d’accés, però és una facilitat d’accés de pagament.

Tu també formes part d’aquesta aposta i vindràs a fer tres conferències. Ens podries fer algun spoiler de la primera, Les sèries com a catalitzadores?
La idea és tractar les sèries com a catalitzadores de les pors de la societat moderna. Per exemple, una de les pors que és més recurrent en els últims anys és la por a l’altre, al desconegut. És un tipus de por que s’ha estimulat molt en la ficció després dels atemptats de l’11-S i que trobem en sèries com Lost o Homeland. Tractarem cinc pors diferents.

Perfil
Nom: Toni de la Torre
Any i lloc de naixement: 1981, Barcelona
Professió: Crític de sèries

És crític de sèries des de fa més de 10 anys i actualment el podem escoltar, veure i llegir al programa de ràdio El món a RAC1, al magazín Arucitys de 8TV, a la revista Cinemanía i al suplement QuèFem de La Vanguardia, entre d’altres mitjans. Series de culto (2015), J.J. Abrams: la teoría de la caja (XXX) o el darrer Historia de las series (2016) són alguns dels llibres de caràcter divulgatiu que ha escrit Toni de la Torre, que en paral·lel també ha publicat estudis de personatge com La vida según Sheldon (2014). A més, és professor de guió a l’escola Showrunners BCN i col·labora en projectes de divulgació per a la Fundació Doctor Antoni Esteve.


Foto: L’expert en sèries de televisió Toni de la Torre visitarà Santa Perpètua en el marc del cicle de conferències Bojos per les sèries / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“Al llarg dels anys hem anat sumant i, sense menystenir el passat, ara volem multiplicar”
“Al llarg dels anys hem anat sumant i, sense menystenir el passat, ara volem multiplicar”

Els aniversaris se celebren cada any però quan s’arriba a una xifra tan significativa com els cinquanta [ ... ]

“És exponencial: tu ajudes una mare i ella és capaç d'ajudar-ne a d'altres...”
“És exponencial: tu ajudes una mare i ella és capaç d'ajudar-ne a d'altres...”

Sostenint la lactància materna units és el lema de la Setmana Mundial de la Lactància Materna que [ ... ]

“Fer de persona molt dolenta i que a la gent li agradés i a sobre aplaudís, va ser... uau!”
“Fer de persona molt dolenta i que a la gent li agradés i a sobre aplaudís, va ser... uau!”

L’Ajuntament de Santa Perpètua ha apostat per incorporar el proper curs a l’Espai de les Arts noves [ ... ]