L'herpetòleg Daniel Fernández ha presentat l'estudi La fauna herpetològica de Santiga, Torre-romeu i els seus entorns coincidint amb la commemoració de la festivitat de Santa Prisca. La publicació es podrà consultar properament al web d'Amics de Santiga. L'autor explica que al paratge es troben divuit espècies d'amfibis i rèptils i que la més interessant és la Salamandra salamandra. També han localitzat un híbrid entre la granota verda del nord d'Europa i la granota verda ibèrica.

Pel que fa a Santiga, quines són les principals conclusions de l'estudi La fauna herpetològica de Santiga, Torre-romeu i els seus entorns?

Aquest estudi era una visió general de les espècies d'amfibis i rèptils que s'ha realitzat a través de les dades de la Societat Catalana d'Herpetologia, dades de naturalistes de la zona i dades pròpies que durant bastants anys hem anat recopilant per esbrinar la biodiversitat herpetològica de la zona. Aquest estudi no és exhaustiu, s'ha de fer més centrat en totes les especies i analitzar com està la situació de la població. Això era només presentar les espècies que hem trobat i on es mouen i presentar també una nova espècie que hem descobert.

Quina espècie és?
No és una especie pròpiament dita. Es un híbrid entre una granota verda del nord d'Europa, la granota verda riellera, i la granota verda ibèrica. Es una especie que porta molts anys a la península però aleshores no s'havia fet cap estudi de distribució concret a Catalunya. I portem dos anys treballant aquesta espècie i hem estat buscant per tota Catalunya i l'hem descrit a diversos llocs i un seria aquí a Santiga.

I aquesta seria l'espècie més interessant que heu trobat a Santiga?
Per mi no. La més interessant seria la Salamandra salamandra que la van descriure conjuntament amb José Luis Blanco de l'Escola Natura de Parets del Vallès. Només podem trobar dues poblacions a la plana vallesana, una a Gallecs i l'altra a Santiga. Això demostra que les poblacions d'espècies més forestals a causa dels canvis que ha patit l'agricultura i del creixement urbanístic dels pobles i els polígons industrials han reclòs aquesta espècie a només dos punts de la plana. La seva conservació seria molt important. Així també hem trobat, gràcies a fotografies de gent local, una serp , la serp de collaret. No l'hem trobat en cap altra lloc de la plana vallesana però si a Santiga.

Parles que es troben serps. Per què creus que a la gent li provoca tanta por?
Crec que és un tema més cultural i de desinformació. La cultura sempre, sobretot la religió, ha treballat en contra d'aquestes espècies que han representat el mal. D'altra banda, la desinformació. Sabem que trobem serps verinoses i que no ho són. A la plana vallesana les serps no són verinoses, però és més fàcil pensar que totes les espècies són verinoses i dolentes que estudiar-les totes per saber diferenciar-les.

Quantes espècies heu trobat al paratge de Santiga?
Hem trobat vuit d'amfibis i deu de rèptils

Creus que la societat està conscienciada que cal preservar i protegir aquest patrimoni o queda molt per fer?
Queda feina per educar la societat. Cal conscienciar sobre els valors d'aquestes espècies ja que són bioindicadors, conjuntament amb altres, però els amfibis a causa de les seves característiques són els primers que ho noten i desapareixen. Desprès com són espècies no ben vistes per la societat, pel que comentaven abans, la gent les mata o no li tenen apreci.


Foto: Daniel Fernández, davant l'església de Santiga / L'Informatiu

0
0
0
s2sdefault