Per a Pilar Bengado aquest curs escolar comença d’una manera molt diferent a l’habitual. Des dels seus estudis de secundària ha exercit com a mestra i els darrers deu anys ha estat la directora de l’Escola Santiga. Aquest curs s’ha acomiadat de tants anys dedicada vocacionalment a l’educació Infantil i Primària i inicia una nova etapa vital, la seva jubilació. Reconeix que està tranquil·la i contenta perquè considera que ha complert amb l’objectiu que la va portar a les aules: intentar aportar tot el bo que té per millorar el món en què vivim. En aquesta entrevista recordem la seva trajectòria professional i mirem també al futur de l’ensenyament.

Com es viu la tornada a l’escola sense la responsabilitat de dirigir un centre?
Amb molta tranquil·litat i amb molta alegria de veure que l’Escola Santiga funciona perfectament amb mi i sense mi. Haver estat al capdavant de la direcció de l’escola ha estat un fet molt important a la meva vida però la tasca recau en tot un equip directiu. Estic molt tranquil·la i molt contenta, amb moltes ganes de viure aquesta nova etapa.

Com va ser el seu darrer dia a l’Escola Santiga?
Hi ha haver molts darrers dies perquè des del moment que decideixo jubilar-me de manera avançada fins a que te’n vas passen moltes coses i hi ha molts instants per al record. L’últim dia de classe es va fer un acte a l’escola amb tot l’alumnat i va ser molt emotiu. Cap alumne va desvetllar-me res!

Però alguna cosa sospitaria.
Alguna cosa sí, perquè dies abans els nens i les nenes m’abraçaven més del normal, em miràvem amb una cara diferent però no van dir absolutament res! Van guardar molt bé el secret! Van treballar rodolins i manualitats per dedicar-m’ho a mi i a la meva nova etapa. Un altre darrer dia va ser l’últim amb el claustre. Jo, que em considero una persona bastant dura, vaig emocionar-me quan els companys em van lliurar una llibreta plena de dedicatòries. Va ser el punt àlgid a tota una vida dedicada a l’ensenyament. He tingut la sort de treballar sempre en allò que m’ha agradat.

Ens ha explicat els seus darrers dies a l’escola però i el primer en una aula?
Va ser molt traumàtic! Era molt jove, estudiant de COU (Curs Orientatiu a la Universitat) i em vaig posar davant d’una aula de 32 alumnes d’edats molts diferents, des d’un a sis anys... Tota una classe per a mi sense experiència professional, tret de monitora d’esplai.

No li van treure pas les ganes de seguir endavant.
D’això se’n diu vocació, sense la qual no hagués pogut continuar. Més endavant i amb una altra perspectiva vaig començar a una altra escola de Barcelona, fruit d’una cooperativa muntada amb unes companyes. Allà vam implantar una línia educativa pròpia i va ser una etapa molt especial.

Molts pares viuen ara l’angoixa de deixar els seus fills al primer curs del segon cicle d’Educació Infantil. Algun consell des de l’experiència?
Pares i mares: ho han de fer. Arriba un dia en què els nostres fills s’han de separar de nosaltres i pateixen i és normal, però estem els mestres i l’escola i cal que confieu en nosaltres. Per als centres els nens i les nenes de P3 són molt especials i els cuidem i estimem per tal que tinguin una bona adaptació. Després d’uns dies, setmanes o algun temps més, els nens són feliços a l’escola fins i tot volen venir quan estant malalts. Les famílies i l’escola compartim l’educació dels infants i cal que hi hagi una bona comunicació. Ens hem de cuidar tots plegats d’aconseguir-ho perquè paga la pena.

Com ha canviat l’escola en aquests anys?
Ha millorat en la majoria d’aspectes. Abans potser, fa molt temps, l’alumne era un més i la seva individualitat no es tenia en compte, o s’adaptava o no tenia gaire més opcions. Avui dia es té en compte la personalitat, la individualitat de cada alumne. No tots els alumnes són iguals ni totes les intel·ligències i l’escola ho respecta. Ara es parla més amb l’alumne i el mestre sap que no només ha d’ensenyar uns continguts sinó que també ha de transmetre uns valors. L’escola actual és activa i motivadora i és un aspecte molt positiu. El que penso que s’ha deteriorat és el concepte d’escola i de mestre. Alguns pares es pensen que li han d’explicar al professional de l’ensenyament com ha de fer la seva feina i volen imposar-se davant del mestre. Això és complicat.

Què li agrada més de la seva professió?
El saber que he pogut aportar coses per millorar la societat en què vivim. Això i pensar en tots els moments que m’han donat els nens. Sobretot els d’Infantil, nens i nenes com llibres oberts, espontanis, innocents, il·lusionats... M’han fet molt feliç, no té preu.

Com descriuria l’Escola Santiga?
L’Escola Santiga ha estat la darrera etapa de la meva carrera professional i, d’alguna manera ha estat com parir-la perquè va ser un projecte iniciat des de zero. Veure créixer el centre amb una línia d’escola decidida entre un equip docent propi ha estat molt satisfactori. D’altra banda la responsabilitat ha estat molta però entre tots hem aconseguit dirigir-la i tirar-la endavant d’una forma fantàstica.

Com li agradaria que fos l’escola del futur?
M’agradaria que l’escola del futur fos capaç d’ajudar als alumnes a tenir un un pensament just, equilibrat i racional. M’agradaria que l’escola del futur fos totalment pública i que comptés amb el suport de totes les administracions, les quals han de vetllar per l’ensenyament aportant uns pressupostos sòlids. Que fos laica plenament, sense interferències, i capaç de transmetre a l’alumne un esperit crític per poder millorar aquest món. Quan vaig decidir ser mestra va ser per canviar les coses, per millorar la societat d’una manera real i activa, des de dins.

Ho va aconseguir?
Ho he intentat i estic contenta.

Amb tants anys exercint la professió tindrà alguna anècdota.
Hauria d’escriure un llibre perquè cada dia de la meva vida com a mestra m’ha deixat una anècdota... La meva família m’anima. Potser ara que tinc temps m’hi dedico.

 

De Perfil

Nom: Pilar Bengado
Professió: Mestra
Any i lloc de naixement: 1956, Casablanca (Marroc)

Pilar Bengado va néixer a Casablanca, al Marroc, on els seus pares es van conèixer. Amb deu anys s’instal·la a Barcelona i no va ser fins el 1985 que ve a viure a Santa Perpètua. Ha treballat a l’escola pública la major part de la seva trajectòria professional i els darrers deu anys ha estat directora de l’Escola Santiga fins que ha decidit jubilar-se anticipadament, a l’edat de seixanta anys. Ara, amb una nova etapa vital per davant explica que es dedicarà a viatjar, passejar i a una de les seves grans aficions, el cant coral. De fet, Pilar Bengado és membre del cor de mares del Palau de la Música, on explica que gaudeix molt. Recorda la seva vida professional amb claredat i plena d’anècdotes de les quals li agradaria deixar constància en un llibre que potser comença a escriure aviat.

 

Foto: Pilar Bengado a les portes de l'Escola Santiga, que ha dirigit durant deu anys / Josep Cano

 

0
0
0
s2sdefault