hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

Eduardo Burguete

Tots els matins es desperta a quarts de set per anar a nedar. Torna a casa i esmorza amb la seva dona. I camina cinc minuts, els que separen casa seva de l’escola. Ara aquesta rutina canviarà, perquè l’Eduardo Burguete ha decidit jubilar-se per passar temps amb la seva néta i per viatjar. Sobre les espatlles, gairebé 30 anys assumint la direcció de l’Escola Bernat de Mogoda i gairebé 40 de mestre. Tota una vida dedicada a l’ensenyament. Aquests darrers dies de curs han estat molt especials per a ell. Els seus companys, alumnes i exalumnes li han dedicat paraules d’agraïment i abraçades, en un comiat que no és definitiu perquè ell diu que el Bernat és casa seva i que sempre hi tornarà.

Per a tu, què és un mestre?
Un mestre és una persona que serveix com a model i exemple als nens. No només en la part educativa sinó també en la forma de comportar-se.

Què ha de tenir un bon mestre?
Un bon mestre ha de saber interactuar amb els nens. Si t’agraden molt, però resulta que a l’hora d’estar amb ells et cansen o no t’omplen, es converteix en una tasca agobiant i estressant.

Et consideres bon mestre?
Estic envoltat de molts bons mestres i això és un gran avantatge. Passes més desapercebut [riures].

Recordes algun mestre teu que et marqués?
Em van marcar molts mestres. El primer va ser el mestre del meu poble. Va ser capaç no només d’ensenyar-nos sinó de transmetre’ns la necessitat que una persona preparada és una persona més lliure perquè és capaç de prendre decisions amb més coneixement.

I el primer dia que et vas posar davant d’un grup d’alumnes, què vas sentir?
Va ser a l’escola de magisteri, una escola molt ‘progre’ en aquells moments amb uns mestres molt ben preparats. La meva primera sensació va ser la de que no seria capaç de fer-ho. Després te n’adones que no són tant importants els coneixements com la forma d’interactuar amb els nens i de portar una classe.

Què és el més difícil a l’hora de posar-se davant d’una classe?
La motivació. Jo vaig començar amb uns sistemes d’ensenyament que eren inductius i partien de l’experimentació. Als nens això els motivava perquè d’entrada no sabien a on volies arribar. És un sistema d’ensenyament que està molt bé, que fa treballar molt el mestre, però que no sempre a nivell de resultats funciona. Quan hi ha un ensenyament més tradicional o més deductiu, el més difícil és motivar els nens, captar la seva atenció. En les dues maneres de fer, que el nen s’interessi pel que tu estàs fent és l’important.

Has transmès la passió per l’ensenyament a la teva filla. Quins consells li dones?
Parlem molt. Sempre li dic a la Laura que l’objectiu quan portes una classe és arribar al mateix camí amb tots els nens, però sense utilitzar el mateix camí. Aquest és el principal consell. Estic segur que ella l’aplica perquè em supera amb molta diferència.

Quan vas arribar a l’Escola Bernat de Mogoda?
L’any 1978 vaig venir a Santa Perpètua i em van donar plaça definitiva a una escola que ja no existeix, la Calvo Sotelo. Després em van enviar a l’Escola Santa Perpètua amb un 3r i al febrer d’aquell curs vam baixar al Bernat.

Com era llavors l’escola?
Era una escola en obres. Els grups que havíem de venir al Bernat estàvem distribuïts en espais que no reunien condicions acadèmiques i l’AMPA, juntament amb els mestres, vam decidir ocupar el Bernat. Ens van dotar de material i nosaltres mateixos vam fer el repartiment i vam ubicar les classes en la situació que més o menys tenen ara. El pati era impracticable, estava amb totes les restes de l’obra que encara no s’havien retirat i els perills eren evidents. Eren els anys de l’EGB i hi havia tants mestres com grups. Llavors hi havia divuit grups, amb uns 32 alumnes per classe i vint mestres.

Com recordes aquells anys?
Els primers anys van ser difícils, però teníem un gran avantatge: érem gent jove amb moltes ganes de treballar. Vam fer un bon equip i tots ens vam coordinar per construir l’escola. No ens importava quedar-nos a les tardes o venir els caps de setmana.

Et vas convertir en director l’any 1986. No trobes a faltar la teva faceta de mestre?
Doncs sí! A mi el que realment m’agrada és fer classes. El fet que sigui director ha estat un accident. Vaig estar set anys i ho vaig deixar, després de tres anys consecutius que ho volia deixar i els companys no ho permetien i, després de dos anys que va ser director un altre mestre, ningú va voler agafar la direcció i em van nomenar de nou. Va ser un nomenament per inspecció al que no t’hi pots negar. I així vaig estar durant quatre anys. Va arribar un moment que em vaig resignar i vaig dir “Si em toca estar, doncs estaré...” I ara ja, el difícil seria tornar a fer classe.

Què és important per dirigir una escola?
Jo sempre he intentat aplicar el sentit comú. Als nens, tractar-los com he tractat els meus fills. I als mestres, exigir-los que siguin professionals i respectuosos.

Quines dificultats té dirigir l’Escola Bernat?
Sempre dic que el Bernat és l’escola acollidora de Santa Perpètua. Precisament per la seva ubicació, ens va tocar acollir la primera onada d’emigrants de tota Espanya. Quan el poble es va ampliar amb Terrablanca ens va tocar assumir l’ampliació de tres línies d’aquest nou barri i a partir d’aquí hem anat acollint a tots: els nois del centre de protecció de menors que hi havia al castell, els de l’Escola Can Folguera i, actualment, som amb diferència l’escola que més immigrants tenim.

Això fa més dificultosa l’educació?
La fa diferent. Actualment, el problema més gran és que molts dels alumnes que arriben no parlen les nostres llengües. Tenim una aula d’acollida, conduïda per unes grans professionals que en temps rècord aconsegueixen que aquests nens que quan arriben no dominen la nostra llengua, parlin català i l’entenguin perfectament.

No només la llengua és un problema...
Des de 2009, amb la crisi econòmica, vam començar a tenir problemes per la quantitat de famílies que no podien fer front al pagament dels llibres i materials. Vam decidir elaborar el nostre propi material. Es tracta d’uns dossiers que editem, imprimim i enquadernem nosaltres. Hem reduït el preu de 25-30 euros a 8 o 9 euros. Els mestres han fet un treball immens.

Com veus l’educació a l’actualitat?
Els polítics no han estat capaços “d’arreglar-la”. Hem anat de reforma en reforma amb el pretext de “buscar l’excel·lència”, però cada cop les exigències són menors. A més, tenim menys recursos per donar suport als alumnes amb dificultats. En els darrers anys les inversions s’han reduït dràsticament. Hem passat d’un pressupost de 13.000 euros fa quatre anys a 9.000 actualment. I a això sumem les reduccions de les plantilles.

Com t’agradaria que fos el teu relleu?
Conec l’equip que entra i estic convençut que el relleu serà a millor. La nova directora és una persona que coneix molt bé l’escola i, a més, s’ha envoltat d’un equip que, per a mi, és perfecte. Una cap d’estudis equilibrada, sensata i responsable i una secretària, que és una persona molt tenaç.

Tot dones.
Sí, tot dones. És el destí de l’ensenyament.

Amb quina sensació deixes l’escola?
El meu món és l’escola. Sempre dic que no vinc a treballar que vinc a passar-m’ho bé. Des d’aquest punt de vista jo no m’hagués jubilat, però el fet de convertir-me en avi m’ha fet replantejar-m’ho i buscar temps lliure.

I ara, a què et dedicaràs?
A estar amb la meva néta i a viatjar amb la meva dona. Quan estiguem a Santa Perpètua, vindré a visitar l’escola i a col·laborar amb els meus companys, perquè el Bernat sempre serà casa meva. Aquí em sentiré a gust.


Foto: El director de l’Escola Bernat de Mogoda, Eduardo Burguete, al pati del centre / Josep Cano

 

 

0
0
0
s2smodern

Altres entrevistes

"En Santa Perpètua hay mucha afición a los coches y motos clásicas"

Més d'una quarantena de cotxes clàssics van participar a la primera Trobada Motor Clàssic que es [ ... ]

Xavier Roldán: “Cal reclamar les clàusules terra i poc a poc anar canviant les coses”
Xavier Roldán: “Cal reclamar les clàusules terra i poc a poc anar canviant les coses”

Aquest mes s’ha formalitzat el conveni de col·laboració entre el Col·legi d’Advocats de Sabadell [ ... ]

"Els nens el que necessiten és que hi siguem més i fem menys"

La informació, el suport de la parella i l’entorn, cuidar-se, prioritzar o entendre els fills i els [ ... ]