hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 5.00 (2 Votes)

L’any 2008, l’Escola Municipal de Música va incorporar la dansa a les aules. La Meritxell Balada va ser la primera a omplir el buit acollint tres grups de dansa dos dies a la setmana. Avui són dos més les professionals que imparteixen dansa a l’escola, la Mizar Martínez i la Katia Vallbé, que no ha pogut participar en aquesta entrevista. Actualment, l’EMMiD compta amb més de 150 alumnes de dansa a partir de cinc anys. La Meritxell i la Mizar asseguren que la dansa no és només una activitat física, sinó molt més que això. El dia 29, es commemora el Dia Internacional de la Dansa i a Santa Perpètua se celebrarà dissabte 30 amb un gran espectacle coreogràfic comú.

Des de l’any 2008, l’Escola de Música és també escola de dansa, què va significar?
Meritxell Balada (M.B.): Un canvi important per a la població, perquè fins al moment no es feia dansa. Aquesta disciplina es va iniciar amb tres grups dos dies a la setmana i poc a poc hem anat creixent fins arribar als quinze grups setmanals actuals. Crec que la població tenia moltes ganes que hi hagués escola de dansa i al final va arribar.

A l’escola promoveu la dansa per a tothom. Com i per què?
M.B.: Hi ha nens des dels cinc anys fins a adults. Amb els petits, ens adaptem fent un programa de dansa creativa, experimentem i expressem amb el cos perquè creiem que és important, abans de tenir una tècnica, que ells coneguin el seu cos i com són els seus moviments. Un cop ho saben, podem ensenyar la part més tècnica de la dansa.
Mizar Martínez (M.M.:) A sensibilització (amb els petitons) intentem treballar també de forma interdisciplinar. Treballem continguts tant de matemàtiques com de música, pintura, dansa o cuina, per exemple, tot treballant-ho des del cos i des de la música. Això enriqueix molt i a ells els motiva encara més. Els ensenya a veure que tot allò que aprenen té sentit, perquè són coses que els envolta.

Deixant pas a la creativitat...
M.M.: Sí. Escoltem molt els seus interessos i a partir d’aquests construïm les classes. Intentem que siguin partícips de tot el que fem perquè és important que no perdin aquesta motivació i les ganes de connectar el seu món real i el món tan abstracte de la dansa.

I les classes de dansa dels joves i adults?
M.B.: Hi ha la disciplina clàssica, contemporània i flamenc per als adults i, per a la franja mitjana, hi ha el bàsic dansa, amb tècnica i repertori, on es treballen coreografies ja inventades, adaptades o coreografiades per nosaltres mateixes.

Quins valors fomenteu des de l’escola?
M.M.: Des de ben petits, a les classes fomentem valors com el de compartir, el d’estar a gust amb les altres persones, el de no competitivitat...
M.B.: És veritat que la dansa és per si mateixa una disciplina i a la classe hi ha ordre, un treball de concentració i d’atenció. La dansa requereix la connexió de la ment i del cos i això es treballa des de la disciplina ben entesa. Les rutines ajuden als nens a sentir-se segurs dins de la classe, perquè saben què ve en cada moment.

Quins beneficis aporta la dansa?
M.M.: La dansa és bona per a tot. Per al cos i per a la ment. Quan surts d’una classe de dansa, surts feliç, ets sents feliç. Pots entrar a l’aula amb problemes de deures, de mil històries que portes al cap però, en fer classe, descarregues totes les tensions i preocupacions i et sents molt feliç. La dansa no és només una activitat física, és molt més que això. Hi ha una part de creació, d’expressar amb el teu propi cos que realment és terapèutic.
M.B.: Crec que l’alumnat que fa dansa ve a passar-s’ho bé i a aprendre però principalment a gaudir. A les 21 hores, venir a fer una classe de contemporani després de tot el dia treballant, es fa perquè realment es gaudeix. I sí, la dansa comporta molts beneficis i no només corporals. S’activa tota una part psíquica i surts de les classes nou!

Què significa ser professora de dansa a l’Escola Municipal de Música de Santa Perpètua?
M.M.: Per a mi, va ser una sorpresa però la vida fa tantes voltes que mai saps on acabaràs. Jo no coneixia el municipi però m’hi he trobat molt còmoda des del principi, tant amb la direcció com amb les famílies. Tinc la llibertat de decidir què fer a les classes i quina direcció prendre i em sento molt recolzada per l’escola i per tot l’entorn.
M.B.: Totalment d’acord. Per a mi, Santa Perpètua ha estat un abans i un després a la meva vida. Després de vuit anys a l’escola, puc dir que hi estic molt a gust. L’important són les persones i l’escola compta amb un equip i unes famílies fantàstiques. També és un orgull i una satisfacció que tots els alumnes, 8, que hem presentat al Conservatori Superior de Dansa han entrat i és una prova duríssima.

Quin ha estat el millor moment de la dansa a l’escola perpetuenca?
M.M.: Crec que encara ha d’arribar. Tot just ens estem consolidant com a escola de dansa, hem treballat i crescut molt, però encara ha d’arribar aquest millor moment. No crec, però, que trigui gaire!
Us volem conèixer una mica més. Mizar, quan vas començar a fer dansa?
De ben petita anava amunt i avall i feia de tot, gimnàstica rítmica, patinatge artístic, dansa...Fins i tot la carrera de física! Però la dansa va començar a absorbir la meva vida i vaig entrar al Conservatori superior de dansa per fer coreografia. I a partir d’aquí, motxilla amunt i avall i mil assajos! Donar classes m’ha aportat certa estabilitat.

Mertixell, recordes la teva primera actuació?
Era petita i me’n recordo perquè el meu germà sempre em diu que em vaig equivocar i se m’ha quedat gravat! Era la coreografia d’una granja i jo feia de cavallet. Cadascú feia un animalet i, mentre no et tocava fer el teu pas, havies d’estar esperant. Llavors va arribar el meu moment i... em vaig equivocar! Recordo el meu germà dient-me ‘Mira que vam esperar estona per veure’t i al final et vas equivocar!’

I el teu millor moment com a ballarina?
M.B.: Recordo ballar una coreografia de La Veronal que es deia Jours de pluie (dies de pluja) en el marc d’un certamen coreogràfic molt important. Quan acabava la coreografia havíem d’obrir unes portes del final de l’escenari i sortir entre elles. El millor va ser que fora estava realment plovent i vam despàreixer ballant entre la pluja en una coreografia que justament es deia Jours de pluie. Va ser realment una experiència molt màgica i, a més, vam guanyar el certamen!

A Santa Perpètua es commemorarà el Dia Internacional de la Dansa d’una manera molt especial. Què significa per a vosaltres aquesta diada?
M.B.: Fins ara havíem celebrat a l’escola el nostre petit Dia Internacional de la Dansa, però enguany, l’Eliseu (el director d’escola) ens va fer una proposta que ens va engrescar. Per què celebrar sols un dia com aquest? Millor fer-ho amb totes les entitats i escoles que s’hi dediquen a la dansa i al ball! I així ho farem! Us convidem a tots a celebrar-ho el dissabte 30 d’abril a les 12 hores al parc Central.
M.M.: Aquesta diada no és només el dia dels ballarins és un dia per a tothom, perquè tothom pot ballar i es pot expressar fent-ho com vulgui i ens ajudarà a tots a conèixer-nos millor.

 

De Perfil

Nom: Mizar Martínez / Meritxell Balada
Professió: Ballarines professionals
Any i lloc de naixement: 1979 Barcelona / 1982, Barcelona

La Mizar Martínez va estudiar Coreografia i Tècniques d’Interpretació de la Dansa al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre. Va treballar amb el coreògraf francès Xavier Le Roi (Centre Coreogràfic de Montpellier i Fundació Tàpies de Barcelona) i va ser ajudanta de direcció amb Mathilde Monnier al Centre Coreogràfic de Montpellier. Havent tornat de França, va participar com a coreògrafa amb un grup de joves coreògrafs promocionats pel Graner, Mercat de les Flors i Temporada Alta de Girona. Durant tots aquests anys, ha compaginat la docència amb la coreografia. Ara que és mare, confessa, ha apretat el botó de “pause”.


Per la seva part, la Meritxell Balada, santquirzenca de cor i resident a Sabadell, és una ballarina formada al Conservatori professional de dansa. Es va especialitzar en dansa contemporània i també és llicenciada en Pedagogia de la dansa i ballarina de la companyia La Varonal. Va ser la primera de les mestres de dansa de l’Escola de Música i Dansa de Santa Perpètua.

 

Foto: La Mizar Martínez (esquerra) i la Meritxell Balada (dreta) al celler de l’Escola Municipal de Música i Dansa (EMMiD). Són dos de les tres mestres de dansa de l’EMMiD / Josep Cano

0
0
0
s2smodern

Altres entrevistes

"L'espai SPM Makers i el projecte Industria 4.0 és una gran oportunitat pel municipi"

El perpetuenc Óscar Granados és un dels joves del programa Joves amb talent, de la Regidoria de Desenvolupament [ ... ]

“Espero que aviat hi hagi un altre perpetuenc jugant a Primera Divisió”
“Espero que aviat hi hagi un altre perpetuenc jugant a Primera Divisió”

El de Santa Perpètua està responent a la confiança total del seu entrenador, Quique Sánchez Flores, [ ... ]

"Qui vulgui ser soci de Som Energia ho ha de fer perquè vol millorar el planeta no per estalviar diners"

El perpetuenc i membre actiu de Som Energia Josep Maria Margalida va oferir el 29 de març la xerrada Com [ ... ]