hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

El 19 de desembre Òmnium Cultural renovava la seva junta i proclamava el perpetuenc Jordi Cuixart com a president. “Treballarem incansablement per a un país millor i més just. Estem convençuts que es pot eixamplar la base social a favor de la independència i serà un eix de la nostra actuació” afirmava aquell dia. En aquesta entrevista parla d’Òmnium però tambe de Santa Perpètua, municipi que l’ha vist créixer.

Què és per a tu Santa Perpètua?
L’inici de tot. El lloc on neixo i creixo, i el poble on està la meva família, que, per a mi, és molt important, i els amics i les amigues. Santa Perpètua és el lloc on prenc consciència de poble, de comarca i de país.

Com la descriuries?
És bastant el reflex de Catalunya, amb gent vinguda de tot arreu i amb catalans i catalanes, que veuen en l’esforç i el treball la seva realització com a individu. Tota aquesta barreja és un bon reflex del que és Catalunya.

Quines fites del calendari perpetuenc no et perds o no t’agrada perdre’t?
Santa Perpètua és molt present en el meu dia a dia. Mai em perdo el sopar del divendres de la Festa Major. Amb la colla és sagrat i té com 22 anys d’història. Però no em sap gens de greu venir a Santa Perpètua pel que sigui. El darrer cop ha estat per la celebració dels 100 anys de la Societat de Carreters i els pares sempre tiren molt... També és impossible parlar de Santa Perpètua sense recordar Santiga, que, per a mi, té un vincle emocional molt fort i profund. Em sento molt identificat amb tot el que representa Santiga... m’hi podria estar una hora parlant de coses boniques de Santa Perpètua. He perdut el sentit crític!

Vas ser un dels tres fundadors de la secció local d’ERC. Per què vas decidir formar part d’aquell projecte?
Als pobles, la gent com jo, que érem molt activa a entitats i ens havíem mobilitzat per mil i una coses, (ara recordo la recollida d’aliments per Bòsnia) teníem ganes de ser partícips de qualsevol projecte que tingués a veure amb el dia a dia al municipi i que, a més, tenia la doble vessant de vocació al país i al servei al poble. També ens atreia la voluntat que el poble de Catalunya pogués decidir lliure i democràticament el seu futur com a país. Ara, però, com a president d’Òmnium Cultural, m’he tornat un individu del tot apolític. L’entitat té més de 54 mil socis i el president d’Òmnium ha de tenir clar que és una figura representativa del conjunt de la societat catalana i del catalanisme cultural i polític, que va des de partits social-cristians fins a partits d’extrema esquerra. Òmnium cultural ha de tenir ben clar quin ha de ser el seu paper i se sent plenament identificat amb tot allò que es mou al voltant de la catalanitat.

És estrany un empresari al capdavant d’una entitat cultural?
No és estrany. De fet, la nostra entitat va ser fundada fa 54 anys per cinc empresaris. El que potser sí és estrany és que el seu president sigui un vallesà fill d’obrers. Òmnium va ser fundada per famílies burgeses i de classe mitjana benestants que, en plena nit del franquisme, van decidir dedicar part dels seus recursos i del seu temps a crear una entitat per vetllar per la llengua, la cultura i el país en aquest sentit ampli: tenim clar que hi ha una llengua i una cultura per compartir, que ens cohesiona i ens fa un sol poble. Igualtat per viure i diversitat per conviure.

Amb quins objectius assumeixes la presidència d’Òmnium?
La nostra candidatura era de continuïtat. La feina feta pel Jordi Porta i després per la Muriel Casals i el Quim Torra, ha estat clara: blindar el català a l’escola com a model d’escola catalana, treballar per la cohesió social i per eixamplar la base social a favor de la independència de Catalunya; crear complicitats al voltant del sobiranisme, que veu en el procés una oportunitat de participar en la creació d’un nou estat. A nivell més intern som ambiciosos i volem arribar a ser 100 mil socis i obrir 70 noves seus fins a l’any 2020, ara en tenim 32. Per a nosaltres, també és important mantenir independència econòmica, que és la que ens permet que Òmnium Cultural, la principal entitat cultural del país, pugui trebal­lar amb llibertat de pensament i d’actuació. Ara, l’entitat rep un 95% dels recursos de les quotes de socis i un 5% de petites col·laboracions.

Cap a on ha de portar la independència?
Parlem d’independència com un instrument de transformació social i de justícia social, no com a una fi en si mateixa. La independència ens ha d’ajudar a que els catalans i les catalanes puguem viure millor i a que els més desafavorits ho siguin una mica menys.

En aquest escenari de justícia social del que parles i en un moment en el qual la ciutadania reivindica els seus drets i es mobilitza en contra de les retallades, quin paper té la societat civil en la construcció d’un nou estat?
Tot el paper. La força d’aquest moviment d’emancipació nacional neix de la base i va més enllà de les manifestacions que cada 11 de setembre treuen milions de persones al carrer. Hi ha una voluntat molt clara de la gent de dir ‘prou’, que volen, a partir d’estructures d’estat, començar un nou estat on l’eix de la política sigui la ciutadania. Se’ns obre un marc d’oportunitats tant gran que no aprofitar-ho seria un error.

Amb un nou govern a la Generalitat i amb un calendari de construcció d’un nou estat, com veu l’estat del procés?
En la declaració de Santa Coloma de l’any 2012, Òmnium Cultural posava l’entitat al servei del procés d’emancipació nacional i, en aquest sentit, tenim molt clar que cadascú ha de saber estar al lloc que li pertoca. Nosaltres serem fidels a les institucions d’autogovern, som fidels al Parlament de Catalunya. Demanàvem un govern sòlid que treballés des de la unitat i després del 27S entenem que hi ha un mandat democràtic clar i que com a societat civil, el que millor podem fer, és seguir treballant per eixamplar aquest sobiranisme. No és la nostra feina estar en el dia a dia de la política “del regat curt”. Mirem la independència amb optimisme, però també amb la responsabilitat de saber que vivim un moment seriós i amb un grau de complexitat. Òmnium Cultural hi serà on ha estat sempre, al servei del poble de Catalunya per damunt de tot i de les institucions d’autogovern, que ens ha costat molts aconseguir-les.

 

Perfil

Nom: Jordi Cuixart i Navarro
Professió: Empresari
Any de naixement: 1975, Santa Perpètua

Jordi Cuixart és perpetuenc, però resideix actualment a Sabadell. És empresari i té una llarga trajectòria en aquest àmbit, a part d’una relació estreta amb el teixit associatiu independentista: és membre fundador de FemCat, membre d’Òmnium des de 1996, i ha estat el tresorer de l’entitat en els darrers anys. El 19 de desembre, la candidatura que encapçalava va ser escollida per presidir Òmnium Cultural, càrrec que desenvolupa des d’aleshores. Cuixart va engegar una empresa des de zero, Aranow, especialitzada en maquinària per fabricar embalatge flexible, com els sobres que serveixen per a medicaments o aliments amb una cinquantena de treballadors. Quan parla de Santa

Perpètua només pot dir “coses boniques” i afirma que el seu poble va ser “l’inici de tot”, el lloc on va prendre consciència nacional i encara recorda amb alegria el seu pas per entitats locals com l’esplai El Refugi i el grup de Teatre Tàndem.

 

Foto: El perpetuenc Jordi Cuixart a la seu d’Òmnium Cultural aquest dimarts 9 de febrer / Josep Cano


0
0
0
s2smodern

Altres entrevistes

“Fer pel·lícules sobre personatges històrics dona l'oportunitat al públic que els conegui”
“Fer pel·lícules sobre personatges històrics dona l'oportunitat al públic que els conegui”

El divendres 28 de juliol, el cicle de cinema del programa Estiu al parc finalitzarà amb el passi d’un [ ... ]

''El que va començar fa 10 anys per accident, ara continua per ganes i il·lusió''
''El que va començar fa 10 anys per accident, ara continua per ganes i il·lusió''

Són el Marc, el Gerard Anri, el Gerard Pla, el Sergi i el Nil i a sobre de l’escenari es converteixen [ ... ]

"Vaig poder comprovar en primera persona l'horror dels camps d'extermini nazi"

El treballador de l’Ajuntament de Santa Perpètua Óscar Esteban ha publicat la novel·la Buenos Aires. [ ... ]