hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 4.00 (2 Votes)

Aquest dissabte 16 de gener, l’esplai El Refugi dóna el tret de sortida a la programació commemorativa del seu cinquantè aniversari. Ho farà amb a una gran festa oberta a la plaça de l’Església amb animació, jocs i un pregó, els primers d’un gran seguit d’actes i activitats previstes per a aquest 2016. L’esplai va néixer fa ara cinquanta anys amb una desena de monitors i només un grup d’infants. Actualment, més de 300 nens i nenes i 77 monitors i membres de l’entitat formen part d’aquest esplai, que treballa l’educació en el lleure.

Què significa per a El Refugi arribar als cinquanta anys?

Per a nosaltres, aquesta és una fita molt important, perquè celebrem cinquanta anys de feina ben feta i gaudim de la recompensa que això ens ha portat, un esplai amb molt bona salut i en constant creixement en quant al nombre de monitors i de nens.

Com esteu vivint monitors, infants i famílies aquest aniversari?

Tots amb molta il·lusió i moltes ganes de poder celebrar-ho i compartir-ho entre tots. Hi haurà diferents activitats durant tot l’any que esperem que agradin i en gaudeixin. Unes seran més dirigides per a monitors i infants i unes altres, obertes a tothom i a gent vinculada a l’entitat al llarg del temps. Serà un any de trobades i de compartir experiències.

Què aporta El Refugi a Santa Perpètua?

El Refugi és un espai de lleure fora de l’educació curricular. A l’Esplai eduquem en el lleure donant un espai tant a infants com a joves, perquè tenim nens des que comencen Primària fins als 16 anys i els hi oferim un lloc de participació i de joc, habitualment els dissabtes de 16 a 18 hores. Allà es fan activitats basades en el joc, però l’educació en valors està al darrere.

Has crescut amb El Refugi, què ha significat per a tu formar part de l’esplai?

Hi porto 27 anys, perquè vaig començar quan era petita, amb uns deu anys. Hi anava els dissabtes i després als campaments... no ho he deixat mai. En acabar com a nena, vaig seguir com a pre-monitora, com a monitora i després com a coordinadora i ara, al consell com a presidenta. Per a mi, ha estat una manera de créixer, d’oferir i donar el que he viscut com a nena a altres infants i de rebre de monitors i coordinadors un aprenentatge continu.

Què té l’esplai que enganxa a nens i monitors?

És totalment vocacional i de compromís dels monitors. De voler seguir la roda d’allò que has viscut com a nen i voler transmetre-ho als teus infants com a monitor. Es porta a dins i, en el meu cas, es fa per completar una vessant social. L’esplai és totalment voluntari i qui hi és ho fa perquè ho sent seu i ho viu amb il·lusió i compromís. No només són els dissabtes d’esplai, també hi ha reunions de preparacions, de campaments... tot plegat implica molta feina.

Els infants són una part molt important d’El Refugi, però sense els monitors no hi hauria esplai.

Està clar que una cosa no existiria sense l’altra i necessitem a infants i a monitors. Però, el motor que mou l’esplai, qui fa que la feina surti són els monitors. Cada vegada tenim més infants i, fins i tot, ens hem plantejat posar un límit d’inscripcions perquè cada cop en vénen més i el servei que volem oferir és de qualitat. Els monitors estan fent molt bona feina, vénen cada dissabte, preparen les activitats i assumeixen un compromís amb il·lusió i ganes de transmetre els valors que ells mateixos han rebut.

Es pot dir que el creixement d’El Refugi en quant a usuaris i la seva obertura a tot el municipi ha estat un dels canvis més importants de l’entitat al llarg d’aquests anys?

Sí. El Refugi va començar com un petita trobada de nens i de nenes amb uns sis/deu monitors i una única colla fa cinquanta anys i això ha canviat amb el temps. També abans El Refugi estava molt centrat al centre del poble i la majoria d’infants que hi havia eren de l’Escola Tabor. Ara fa bastants anys que ha canviat, és molt plural i tenim nens de totes les escoles i, fins i tot, d’altres pobles que vénen a l’esplai. És molt positiu que els nens que vénen tinguin l’oportunitat de relacionar-se, no només amb els de la seva escola, sinó també amb altres infants.

En què més ha canviat l’esplai al llarg dels anys?

A nivell de campaments i de les seves infraestructures ha canviat molt. Els campaments són part important del nostre esplai i és l’activitat més esperada durant tot l’any. Poder anar deu dies a la muntanya, gaudir de la natura i de la convivència assumint el creixement de participants ha implicat un canvi important. Abans al menjador era suficient comptar amb bancs i troncs, mentre que ara són estructures metàl·liques, carpes i sanitaris. Això ha estat un canvi important. Un altre canvi important a nivell de l’esplai va ser la consolidació del grup de joves farà uns deu anys. Aquest grup ha permès donar continuïtat als nens que acabaven amb 16 anys per poder seguir en un grup més adaptat a ells i entrar en la roda de premonitors i després ser monitors.

El que permet seguir la roda de l’esplai.

Sí, permetent a més tenir una borsa de monitors que, a més, són els mateixos que han viscut a l’esplai i que després s’hi han volgut quedar.

A l’esplai s’hi juga i s’hi aprèn.

La nostra missió o un dels nostres objectius principals és educar en el temps del lleure, transmetre valors a través del joc, fer manualitats, excursions i tot això amb un objectiu de grup trimestral o anual i adaptat a la seva edat.

Ara al gener ha començat un nou grup que, a més, s’estrena l’any de l’aniversari.

El nou grup de l’esplai ja ha començat l’activitat dirigit per set monitors i dos coordinadores que els han rebut amb ganes i il·lusió. És un grup de trenta-tres nens i nenes. Fa uns anys vam començar amb un sistema d’inscripcions que ens permet començar al gener sabent amb quants infants comptaríem.

Algun moment per al record al llarg d’aquests cinquanta anys?

N’hi ha tants, que no sabria dir només un. Per a mi, el moment que culmina cada any a El Refugi són els campaments i és el que personalment més he gaudit, tant com a nena, per les històries o plans fantàstics que ens muntàvem, tant com a monitora, veient els nens amb la il·lusió que ho viuen i la il·lusió que et transmeten a tu.

Com mira El Refugi al futur?

Volent seguir fent la feina com fins ara i seguir amb la mateixa il·lusió i compromís. Crec que amb això podem estar contents


Foto: Georgina Marjanet és la presidenta de l’Esplai El Refugi des de fa tres anys, quan va prendre el relleu de David Humet / Josep Cano

 

 

 

0
0
0
s2smodern

Altres entrevistes

"L'espai SPM Makers i el projecte Industria 4.0 és una gran oportunitat pel municipi"

El perpetuenc Óscar Granados és un dels joves del programa Joves amb talent, de la Regidoria de Desenvolupament [ ... ]

“Espero que aviat hi hagi un altre perpetuenc jugant a Primera Divisió”
“Espero que aviat hi hagi un altre perpetuenc jugant a Primera Divisió”

El de Santa Perpètua està responent a la confiança total del seu entrenador, Quique Sánchez Flores, [ ... ]

"Qui vulgui ser soci de Som Energia ho ha de fer perquè vol millorar el planeta no per estalviar diners"

El perpetuenc i membre actiu de Som Energia Josep Maria Margalida va oferir el 29 de març la xerrada Com [ ... ]