hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

La temporada 2014-2015 ha estat increïble per a la perpetuenca Laura Vicente, jugadora d’hoquei patins. Vicente, que juga de portera, es va proclamar campiona de l’OK Lliga, la màxima categoria espanyola, amb el seu equip, el Generali Palau, i, poc després, va ser convocada per primera vegada amb la selecció espanyola absoluta amb només 17 anys. L’esportista de la nostra localitat va disputar i guanyar al mes d’agost el Campionat d’Europa amb Espanya. Ara, comença una nova temporada i Laura Vicente vol continuar progressant. A l’horitzó més proper té el Campionat del Món de seleccions, que es disputarà l’any que ve a Xile, i el Campionat d’Europa de clubs, competició en la qual participarà per primera vegada el Generali Palau.

Campiona d’Europa. T’ho creus?
Ho vaig assimilant. Al principi no pensava que aniria amb la selecció, però ara ja m’ho vaig creient.

Quan i com et vas assabentar que jugaries amb Espanya el Campionat d’Europa absolut a la localitat italiana de Matera?
Després de la lliga, com que aquest any s’ha canviat de seleccionador, el nou entrenador va voler conèixer les noies i va fer uns controls en els quals vaig participar. Després va fer una preselecció, de la qual en formava part. Vam estar entrenant una setmana i després em van seleccionar per jugar el Campionat d’Europa. Érem tres porteres i a Itàlia en vam anar dues.

I quan et van seleccionar, què vas pensar?
No m’ho creia. Jo hi vaig anar perquè em veiessin, però en cap moment pensava que m’agafarien. Jo mirava a les altres porteres, eren més grans i tenien més experiència i no sabia si l’entrenador confiaria tant en mi com per seleccionar-me.

Com va ser el teu debut amb la selecció espanyola absoluta en el partit contra França de la primera jornada?
Estava molt nerviosa. Normalment, ens costava guanyar França, però crec que aquest any hem estat molt millor preparades. Hem estat un mes i mig entrenant juntes i això es nota. Al primer partit anàvem amb moltes ganes i això va ajudar a que el marcador fos tan elevat (12-0). Al descans, guanyaven 5 a 0 i jo vaig sortir a la segona part. Tot i que estava nerviosa, el resultat em va donar confiança. Només em van arribar una vegada a porteria, però va ser una acció molt complicada, vaig haver d’intervenir contra una jugadora que venia sola cap a mi.
Després no vas jugar més en tot el Campionat.

La resta de partits eren molt complicats i, si t’arriscaves, podies acabar perdent. Jo ho entenc. És el meu primer any i era la jugadora més jove de la selecció.
Com va anar el partit decisiu contra Portugal de la darrera jornada?
Vam començar perdent. Elles són un equip molt similar a nosaltres. Ens costava arribar a porta, perquè es tancaven molt, però al final va sortir bé, encara que va ser molt ajustat.

Vau ser justes guanyadores del Campionat d’Europa?
Crec que sí. Nosaltres ens hem arriscat molt durant el torneig. El nostre sistema de joc es basava a atacar molt, però deixàvem molts espais al darrere.

Quins records t’has emportat d’aquesta competició?
Ens han donat les dues equipacions, els guants, les guardes, les genolleres.

L’any que ve hi haurà Mundial.
Un dels més objectius de la propera temporada és participar en aquesta cita mundial. Ja que he arribat fins aquí no m’agradaria perdre el meu lloc.

Abans, t’havies proclamat campiona de l’OK Lliga. Com va anar la competició?
Vam guanyar la lliga al darrer partit. Cap de nosaltres no es pensava que podríem guanyar la lliga, perquè hi havia equips molt forts, com el Voltregà, el Manlleu o el Gijón. Tots són difícils, però des del principi ens vam marcar l’objectiu de quedar entre les quatre primeres per jugar la Copa d’Europa aquest any. Partit a partit, tot ens sortia molt bé i estàvem molt animades. La penúltima jornada podíem ser campiones, però vam perdre contra el Gijón. I a la darrera, vam aconseguir el títol en guanyar l’Alcorcón.

Com qualificaries la temporada?
Ha estat de 10. No m’esperava res i he aconseguit dos títols.

Quin és el teu gran objectiu en el món de l’hoquei patins?
Fins ara era arribar a la selecció. Ara vull mantenir-me i per primera vegada juguem la Copa d’Europa i ens agradaria guanyar-la. En la primera eliminatòria ens ha tocat un equip suís i després jugaríem contra el guanyador de l’enfrontament entre el Matera italià i el Benfica, que és l’actual campió de la competició.

Es pot arribar a viure d’aquest esport?
No. Nosaltres hem de pagar una quota per jugar al Palau. Des de petita, ja saps que no et pots guanyar la vida amb aquest esport. Fins i tot en l’hoquei patins masculí són pocs els que cobren per viure d’això. Així que toca estudiar. Jo no m’he plantejat mai marxar del Palau. Tots els esportistes voldríem guanyar-nos la vida amb el nostre esport, però, a vegades, no pot ser.

Quan vas començar a jugar a hoquei patins?
Als set anys vaig començar al Santa Perpètua. De petita havia fet altres esports, però, quan vaig provar l’hoquei, ja vaig saber que això era el que realment m’agradava. Mai m’he plantejat deixar-ho.

Per què vas marxar al Palau?
Hi va haver un any que jugava vinculada amb el Palau i podia jugar també amb un equip de nois a Santa Perpètua i després vaig haver de jugar únicament amb el Palau. Combinava l’infantil masculí del Santa Perpètua amb el sènior B del Palau. Vaig començar al segon equip a Nacional Catalana. L’any següent, ja no podia combinar-ho perquè va canviar el reglament i vaig marxar a jugar al Palau. Fa tres anys, vaig debutar a l’OK Lliga. Hi vaig jugar dos partits. Després, érem tres porteres amb l’equip de l’OK Lliga i ens anàvem combinant i la temporada passada vaig ser la portera titular. Al Club Hoquei Santa Perpètua, sempre m’han tractat bé i per això continuo vinculada al club entrenant amb nois i fent d’entrenadora.

Per què vas escollir jugar de portera?
Jo anava a veure com entrenava el meu cosí al Pavelló de Santa Perpètua i sempre em fixava en la porteria. Sempre vaig tenir clar que volia ser portera.Els vaig dir als meus pares si podia provar. Com que sempre faltaven porters, a la mínima que algú volia ser-ho el posaven a la porteria. I sí em va agradar i ja no m’he pogut d’aquesta posició. La meva germana juga a Santa Perpètua. Ella és jugadora. Fins ara jugava al Palau com a vinculada, però ara tornarà al Santa Perpètua. Els meus pares no han jugat a hoquei; el meu pare jugava a futbol.

Continues vinculada amb el Club Hoquei Santa Perpètua, quina tasca fas?
Abans entrenava amb l’equip sènior i el juvenil, a part d’entrenar amb el Palau. Ja m’agrada entrenar amb els meus amics de tota la vida i també perquè, per a mi, és millor entrenar amb nois. M’ajuda a estar més segura. A part, entreno el minifem del Santa Perpètua, un equip de noies de 6, 7 i 8 anys. L’any passat va ser el primer any i, aquest any, repetiré.

T’agradaria que hi hagués al Santa Perpètua un sènior femení?
Jo vaig començar a Santa Perpètua i era l’única nena. Després va venir una altra. M’agradaria que les meves nenes anessin pujant i algun dia juguessin en un sènior al Santa Perpètua.

Quins referents tens?
He participat des de petita en diferents campus d’hoquei i moltes de les meves rivals avui em feien de monitores. Una d’elles era Laia Vives, portera del Voltregà. M’ha agradat sempre com juga. També algunes de la selecció i les meves companyes del club.

Ara estàs en pretemporada?
Sí, estem participant en una Copa d’amistosos, perquè la lliga no comença fins a l’octubre. Porto amb aquesta cinc temporades al Palau.

I les vacances?
Pràcticament, no he tingut. He anat a un campus. He estat entrenant fins al Campionat d’Europa, però la primera setmana de setembre vam anar a Menorca amb unes companyes del club.


Foto: La perpetuenca Laura Vicente al pavelló municipal d’Esports amb l’equipació de la selecció espanyola d’hoquei patins / Josep Cano

 

 

0
0
0
s2smodern

Altres entrevistes

“Fer pel·lícules sobre personatges històrics dona l'oportunitat al públic que els conegui”
“Fer pel·lícules sobre personatges històrics dona l'oportunitat al públic que els conegui”

El divendres 28 de juliol, el cicle de cinema del programa Estiu al parc finalitzarà amb el passi d’un [ ... ]

''El que va començar fa 10 anys per accident, ara continua per ganes i il·lusió''
''El que va començar fa 10 anys per accident, ara continua per ganes i il·lusió''

Són el Marc, el Gerard Anri, el Gerard Pla, el Sergi i el Nil i a sobre de l’escenari es converteixen [ ... ]

"Vaig poder comprovar en primera persona l'horror dels camps d'extermini nazi"

El treballador de l’Ajuntament de Santa Perpètua Óscar Esteban ha publicat la novel·la Buenos Aires. [ ... ]