Volia trobar literatura juvenil i d’aventures per als seus nebots, però, en no cercar el que buscava, va decidir escriure ell. Així va néixer el primer volum de les aventures dels DTB, La biblioteca de l’avi Fermí. De l’àmbit més familiar va voler donar un pas més i començar un projecte al qual s’hi han sumat molts mecenes gràcies a una campanya de micromecenatge. Els DTB són sis nens i nenes de Santa Perpètua que viuen aventures en diversos indrets i en diverses ubicacions de Catalunya. A part del foment de la lectura entre els infants i els joves, els DTB amaguen una finalitat de coneixement del patromini català. L’Eloi Gispert és l’autor i ideari i amb ell parlem en aquesta entrevista.

Com neix la idea dels DTB?
Neix de la cerca de llibres per als meus nebots! Volia trobar històries que els agradessin, que tinguessin alguna relació amb el seu entorn però no trobava res, així que vaig decidir fer-los jo un conte en el qual ells fossin els protagonistes de diferents aventures. La biblioteca de l’avi Fermí, la primera història de les aventures dels DTB, va néixer de l’àmbit familiar però poc a poc es va començar a fer més gran.

Quan comences a pensar que la idea pot anar més enllà d’aquest àmbit familiar?
Quan altra gent més documentada comença a llegir el llibre i m’animen a millorar-ho perquè pensen que pot agradar a més gent. A partir d’aquí és quan prenc la decisió que vull fer-ho i m’hi fico de cap, fins al punt que ho deixo tot per aquest projecte.

És fàcil prendre una decisió com aquesta?
La vida a vegades et posa a prova i et fa veure que hi ha oportunitats que no pots deixar escapar. És una mica el que jo he sentit amb els DTB. Vaig prendre la decisió ferma de tirar endavant amb aquesta aventura, m’hi he llençat i ara m’hi estic dedicant al 100%. Si no ho faig ara, potser no ho faria mai, i això no m’ho vull perdre.

I ara, com ha canviat la teva vida?
Radicalment. He deixat la feina que tenia i ara el projecte dels DTB em reclama tot el temps. Hi ha una feina molt important de documentació i de redacció, evidentment, però també tota una part administrativa que no sabia ni que existia.

El finançament per a un projecte així no és fàcil. Per què tries el micromecenatge?
Perquè és una opció amb la qual crec més enllà del meu projecte, allò que ‘entre tots ho fem tot’. Comptàvem amb un pressupost inicial i la idea era fer-ho amb estalvis i fons propis però després vaig plantejar-me l’opció del micromecenatge per a una part del projecte. Jo n’he participat a moltes iniciatives finançades d’aquesta manera i per què no havia de fer-ho amb un producte en el qual jo hi crec molt?

Quina rebuda ha tingut al municipi aquesta iniciativa?
Ha anat molt bé i penso que és perquè es parla del poble i la gent s’hi ha sentit identificada i ha volgut contribuir d’una manera o una altra. Molta gent s’ha fet seu aquest projecte i per això ha col·laborat. No esperava el suport de tanta gent, fins i tot hi ha hagut persones que s’han assabentat més tard, quan la campanya de micromecenatge ja havia finalitzat i, tot i així, han participat econòmicament al projecte.

A Santa Perpètua ja es coneix, quina resposta està tenint als llocs on transcorreran les properes aventures dels DTB?
Costa més perquè no et coneixen i tampoc tens el producte per ensenyar-los però poc a poc trobem que hi ha un creixent interès. De fet, ja ens hem trobat que alguns pobles han contactat amb nosaltres per donar-nos informació del seu patrimoni i és molt gratificant perquè sentim que col·laborem amb la divulgació de la història i el patrimoni del territori.

Quina història explica Les aventures dels DTB?
Les aventures dels DTB és una col·lecció de novel·la històrica juvenil protagonitzada per sis nens i nenes que descobreixen una biblioteca molt peculiar i a partir d’aquí viuen una sèrie d’aventures arreu de Catalunya i al llarg de la història. Tot comença amb La biblioteca de l’avi Fermí, un primer llibre pilot que transcorre a Santa Perpètua i que serveix per presentar els personatges que trobaran la porta d’accés a totes aquestes aventures.

Els teus personatges són de Santa Perpètua. Com els has descrit?
Són nens i nenes normals, com els que he pogut conèixer a l’esplai o mentre he estat monitor d’esports a hoquei. Hi ha tres nens germans i tres nenes. Cadascun té les seves característiques i les seves circumstàncies fan que tinguin un paper o un altre. Dels germans hi ha el petit, que se n’aprofita d’aquesta circumstància; el mitjà, que s’ho fa venir bé per fer de gran o de petit segons li convingui, i el gran, un apassionat del còmic. També hi ha tres nenes, la més gran és molt intel·ligent i sempre busca una explicació científica a tot el que veu i passa, la mitjana té una imaginació prodigiosa, sempre és als núvols i trobarà les explicacions i solucions més insòlites, mentre que la més petita és la més espavilada i s’ho fa venir perquè s’acabi fent el que ella vol.

Què vols aconseguir amb els llibres de les aventures dels DTB?
Bàsicament dues coses. La primera és que els nens i joves llegeixin que, de fet, és el motiu pel qual vaig fer les aventures dels DTB i la segona és divulgar el patrimoni tan extens que tenim a Catalunya. Professionalment m’he dedicat al patrimoni arquitectònic i he voltat molt per Catalunya, per poblets petits per a la rehabilitació de castells, monestirs, esglésies... i hi ha molt per descobrir. Els DTB també tenen la intenció de desvetllar tot aquest patrimoni català i despertar en els nens i nenes la curiositat per aquests llocs.

No has estat sol en aquest camí. Qui t’acompanya?
Primer de tot la meva família, que sempre està al meu costat, especialment el meu germà Xavi, que està colze a colze amb mi i m’ajuda i assessora en molts temes. L’Iris Garcia també és una part important del projecte. És la il·lustradora i gràcies a ella, que es va entusiasmar amb el projecte des del primer moment, els nens saben com són els DTB. Hi ha moltes més persones a les quals haig d’agrair el seu suport...

Què és el millor dels DTB?
Per a mi, el millor dels DTB és tot el que m’està aportant i m’està permetent descobrir. Estic coneixent molt patrimoni i la recerca sempre em porta a altres aspectes interessants que desconeixia.

Vas pensar en algun moment que series autor de llibres de fantasia juvenil?
Mai! i cada dia quan em llevo em sorprenc. Ha estat una decisió que he pres per no deixar escapar l’oportunitat que se’m donava i hi he cregut molt. Vull apostar per això i, si no funciona, tornaré al que he fet fins ara, però la satisfacció i la il·lusió per aquest projecte paga la pena viure-la.

Foto: El perpetuenc Eloi Gispert, amb un exemplar del primer volum de Les aventures dels DTB i amb la il·lustradora Iris Garcia, a les golfes d’un habitatge perpetuenc que ha inspirat ‘La biblioteca de l’avi Fermí’ / Josep Cano