El futbolista perpetuenc Gerard Moreno està fent una molt bona temporada al Vila-real. Moreno ha marcat ja en les tres competicions en les quals juga el seu equip, la Lliga BBVA, l’Europa League i la Copa del Rei. El davanter, que té 22 anys, està aprofitant al màxim els minuts que li dóna el seu entrenador, Marcelino. A la lliga no gaudeix de massa minuts, però sempre està amb la canya a punt per fer gols. Al juvenil del Badalona era un golejador i, per això, el va fitxar el Vila-real amb 17 anys. Ara, en el seu primer any en la màxima categoria del futbol espanyol, vol seguir marcant i ajudar el Vila-real a aconseguir els seus objectius. El 14 de setembre va debutar a la lliga al camp del Granada. Va ser titular, però no va marcar. El seu primer gol el va fer el 24 de setembre al camp de l’Eibar.

 

Com t’està anant aquesta primera temporada a l’elit del futbol espanyol?

De moment, no em puc queixar. Crec que el balanç és bo tant col·lectivament com individualment. Hem arribat per primera vegada en la història del club a unes semifinals de la Copa del Rei. A nivell individual, m’està anant bé. Estic intentant aprofitar cada oportunitat que em donen. Estic content amb el meu rendiment.

Quins records tens del debut al camp del Granada?

Va ser un dia molt especial. Debutar a Primera Divisió era un somni que tenia des de petit. Va ser un partit dur, perquè el Granada es va tancar al darrere i costava. Per als davanters va ser difícil, però jo ho recordaré tota la meva vida. Va ser un somni fet realitat i un moment molt emotiu.

I del primer gol al camp de l’Eibar?

Va ser un alleugeriment. Quan estava la temporada passada al Mallorca, a la Segona Divisió A, pensava que seria difícil jugar a Primera i marcar, encara més. I quan vaig marcar, em vaig treure un pes de sobre. Vaig ser capaç també de marcar a Primera Divisió i va ser una alegria enorme. A més, en aquell moment perdien per 1 a 0. Per a mi, va ser un moment de felicitat.

Quin ha estat el teu millor partit en el que portes de temporada?

No ho sé. He jugat algun d’Europa League que ho he fet bé i a la Copa del Rei al camp de la Reial Societat també em va sortir un bon partit. Crec que he fet bons partits, però no em quedo amb cap en concret.

S’estan complint els teus objectius?

Sí. He dit moltes vegades que l’any passat no pensava que estaria jugant aquest any a Primera Divisió i en Europa League. Per ser el primer any, he agafat el ritme, m’he adaptat molt bé als meus companys, perquè ja coneixia a molts d’ells. Com a jugador, estic creixent molt. Per a mi, això és molt important. Sóc molt jove i tinc molt marge de millora. I per a mi, això suposa molt.

A la lliga, tens menys minuts que a les altres competicions.

Intento treballar perquè el míster em doni també més oportunitats a la lliga. Sé que és difícil perquè hi ha molta competència, però ens està dosificant molt bé, està escollint molt bé els moments de cadascun. I a veure si d’aquí a final de temporada puc jugar més a la lliga, que això també m’ajudarà a créixer i acumular minuts.

Esteu fent una gran temporada. A on pot arribar el Vila-real?

No ho sé. Podem arribar lluny. Hem fet història arribant a les semifinals de Copa. Hem superat el rècord de partits sense perdre del club i també el nombre de partits seguits marcant. Tenim una plantilla que m’agrada molt. Estem en un nivell molt competitiu tots. Tots volem jugar i tots volem el bé del grup. Si seguim així, podem aspirar...a títols és difícil, però a grans coses sí. A veure si podem lluitar per la Champions i fer un bon paper a l’Europa League i a la Copa, tot i que serà molt complicat eliminar el Barça.

Com és el futbol de Primera Divisió des de dins?

Té molt més de ritme. Hi ha grans jugadors i no et pots relaxar. Totes les jugades van molt ràpid. Has de pensar abans. Va tot molt més ràpid que a la Segona Divisió. Jo m’ho esperava així, però sí que és veritat que dins del camp has de pensar molt ràpid per poder actuar i per fer les jugades.

T’ha costat molt arribar a Primera Divisió?

Sí que m’ha costat. Cada any he hagut de lluitar. Estic orgullós. Algun any ha estat difícil amb algun entrenador amb el qual no jugava, però, per sort, això també m’ha servit per aprendre, per agafar experiència. Estic molt agraït a la meva família i a la meva xicota perquè m’han donat suport sempre. Ha estat difícil, però estic orgullós per haver arribat i de la meva família per haver-me ajudat a complir el meu somni.

Estàs en el millor equip per créixer com a jugador?

Crec que sí. El Vila-real, amb Marcelino, és un equip que juga bé al futbol, que proposa joc d’atac. I a mi, és el futbol que m’agrada. Anar a atacar, a crear ocasions i a fer gols. Estic molt feliç aquí. A veure si puc acumular més minuts i puc fer-me millor jugador corregint defectes.

Quin paper ha jugat el teu entrenador, Marcelino, en la teva carrera?

Ha estat important. Quan ell va arribar, ja em va pujar al primer equip a Segona Divisió A i vaig jugar els dos primers partits com a titular i, per a mi, això va suposar molt. Sempre he dit que li estaré molt agraït. També he debutat amb ell a Primera Divisió. He crescut molt i continuo creixent com a futbolista en moviments, amb el que ell em demana. Només puc tenir paraules d’elogi per a ell i el cos tècnic.

Quin és el teu millor amic al vestidor?

Hi ha molt bon rotllo. Dir-te un és complicat. Som com una família. Amb els que més relació tinc són Chechu i Cheryshev. Hi ha molt bon ambient al vestidor i tots som companys. No hi ha ningú apartat. Som tots una pinya i això és important per al jugador.

Al desembre, vas debutar amb la selecció catalana en el partit contra Euskadi. Com va ser l’experiència?

Va ser increïble. A més, jugar a Bilbao, al camp nou, que és molt guapo. Anar convocat amb jugadors de talla mundial, gent que ha guanyat Eurocopes i Mundials. A més, vaig anar amb la meva família i Núria, la meva xicota. Ho vaig passar molt bé tot el dia. Va ser un orgull anar amb la selecció. Estic agraït a l’entrenador i als companys per posar-m’ho fàcil. La sensació va ser de felicitat i orgull.

On vols arribar en el futbol?

Sóc jove. Vull aprendre el màxim, agafar una regularitat i jugar molts partits. Ara no sabria dir-te. Per voler, el més a dalt possible, però sabem que el futbol és un esport d’alta exigència, que has d’estar cada any bé. No et pots relaxar. Vull aprendre per ser millor futbolista i donar cada any una passa més.

Quins són els teus referents en el món del futbol?

Des de petit, ja em fixava en David Villa, quan estava al Saragossa i al València. M’agradava com jugava, els moviments que feia, com es desmarcava. I sobretot era golejador. També em fixo en grans davanters. Em fixava en Raúl, quan estava al Reial Madrid, m’agradava molt. Sempre m’he fixat en davanters-centre espanyols.

Com és el teu dia a dia a Vila-real?

Estic amb Núria. Ella treballa. Jo entreno als matins. Algunes tardes anem a classe d’anglès. Intentem passar el dia sortint fora de casa. M’agrada està entretingut fent coses.

Mai no has jugat en cap equip de Santa Perpètua. Per què?

No per res. Va sorgir així. Quan estava a la Damm, ja em va voler l’Espanyol des de molt petit. Sempre m’ha anat bé i no s’ha donat l’ocasió.

Quina relació tens amb l’altre futbolista professional de Santa Perpètua, Rafa Jordà?

Quan jo estava a la Damm, ell també hi era. Sempre he parlat amb ell. Les famílies es coneixen. Sempre hem parlat. Quan ell estava a Primera Divisió, quan debutava, també em vaig fixar; un noi de Santa Perpètua debutant a Primera, estava molt atent al que feia. Tenim una bona relació. No parlem gaire perquè coincidint poc. És una molt bona persona, és molt amable.  

 

Foto: El futbolista perpetuenc Gerard Moreno / ACF Fotografía

 

 

0
0
0
s2sdefault