hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

CREM

Ara fa deu anys, un grup de perpetuencs, representants de diversos camps de la cultura, van decidir aplegar esforços i constituir el Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM). Els movia una mateixa idea: aprofondir en el coneixement de Santa Perpètua i la seva comarca. Parlar del Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) comporta també fer una menció especial als locals Fermí Vinyals, Joan Soley 'Sila' i Pere Riera, que abans havien treballat per recuperar la història de Santa Perpètua de Mogoda des de diferents àmbits. El CREM continua la tasca iniciada per aquests perpetuencs adherits, ara, a la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC).

Quins són els orígens del CREM?

Ernest Vilàs (E.V.): Neix ara fa deu anys de la iniciativa del perpetuenc Josep Ventura, que va veure necessari que Santa Perpètua comptés amb un centre d'estudis similar al de Mollet i pel qual alguns de nosaltres hi col·laboràvem. A partir d'aquí, i amb la ajuda del Joan Corbalan, vam endegar aquest projecte tot contactant amb entitats locals culturals per cercar suport. Volíem traslladar a Santa Perpètua la tasca que ja es feia a altres municipis d'estudiar, recopilar, divulgar i explicar la història del municipi. El CREM va néixer en aquell moment però, darrere nostre, hi havia tota la feina del Grup pro-Arqueologia i Història, que representava el Pere Garcia.

Com va rebre el Grup pro-Arqueologia i Història l'arribada del CREM?

Pere Garcia (P.G): El Grup portava molts anys dedicats a la recerca i a la conservació dels materials arqueològics i a la recuparació de la història del municipi. La vessant històrica va quedar orfe quan el grup va perdre el Fermí Vinyals i, amb els canvis legislatius, la part de cerca arqueològica va quedar relegada a la protecció del patrimoni. Va ser el moment de canviar el plantejament i l'arribada del CREM va suposar fer el camí plegats.

E.V.: Ens sentim continuadors de la gran tasca que el Grup pro-Arqueologia i Història va fer i encara és viu, cavalca amb nosaltres com a part del CREM juntament amb les seccions de patrimoni cultural, natural, memòria història i el grup de literatura.

Després de 10 anys de vida d'aquesta entitat, s'han assolit els objectius inicials?

E.V.: Sí, perquè celebrem jornades d'estudi, visites per conèixer el patrimoni local i natural, hem col·laborat amb l'Ajuntament amb la rehabilitació del Museu, la producció d'exposicions...i, a més, hem incorporat objectius nous com a resultat d'aquesta tasca al llarg dels anys. Un exemple és la nostra col·laboració en la programació commemorativa del 1714 amb un seguit de conferències organitzades per la Fundació Bosch i Cardellach.

El CREM és una entitat consolidada?

P.G.: Pensem que sí. A més, ens hem obert a fer altres coses, com ara la publicació d'articles a la revista Vallesos i, fins i tot, Sàpiens. No ens hem conformat amb l'àmbit local.

Quina és l'activitat del CREM?

Rafael Martín (R.M.): Celebrem cada any jornades per tractar aspectes relacionats amb el nostre poble i la comarca, realitzem conferències, debats, taules rodones, exposicions, sortides, celebrem commemoracions..., publiquem anualment l'Ordit amb l'objectiu de divulgar els articles i documents que generen les jornades, organitzem cursos i tallers sobre la literatura, el patrimoni natural..., treballem per promoure la recuperació de la memòria democràtica, col·laborem amb l'Ajuntament, l'Arxiu Municipal, la Biblioteca, les escoles i entitats...

Ha esdevingut el CREM un cercle de referència?

E.V.: Podríem ser modests, però crec que estem ben valorats i altres cercles i institucions queden parats quan veuen la feina que fem.

Treballen prou per recuperar la nostra història?

P.G.: Les coses es podrien fer millor. L'Ajuntament hauria de millorar l'Arxiu Municipal, fer-lo més accessible, digitalitzar els documents... L'administració té un paper important i s'ha de preocupar de conservar totes les coses que es generen. Cada dia fem història i sinó ens en cuidem els historiadors tindrem mancances i dificultats més endavant.

E.V.: La meva percepció és que la història no és una de les prioritats de l'administració però, per això, estem nosaltres.

Com defineix la història a Santa Perpètua?

E.V.: Hi ha una definició de Santa Perpètua molt encertada feta per Esteve Canyameres al seu llibre Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX) i la defineix com un poble sense terres, la qual cosa, tenint en compte que el nostre ha estat un municipi agrícola fins als anys seixanta no deixa de ser estranya. La definició exacta de Canyameres és: "Santa Perpètua no tenia terra, tot era de lloguer".

I quina és la justificació d'aquesta definició?

E.V.: Santa Perpètua, a l'Edat Mitjana, i, sobretot als segles XV, XVI i XVII va anar perdent el control de les seves terres a favor de propietaris foranis. Així, els perpetuencs han tingut poc control del seu territori. En arribar el món democràtic, el poder econòmic local estava també en mans forànies per la qual cosa el poder polític depenia de la voluntat dels terratinents... Per això, s'ha definit Santa Perpètua com un poble sense terres.

Com ha marcat aquest fet a l'evolució del municipi?

P.G.: Santa Perpètua ha estat un poble al qual li han fet moltes desgràcies, perquè els ciutadans han anat a remolc de les decisions dels terratinents. Si els propietaris haguéssin estat els mateixos perpetuencs els interessos potser haguéssin estat uns altres... I és la història la que pot explicar coses com que el tren de la Florida no passi pel nucli urbà o perquè hi ha els polígons industrials que hi ha.

Compta Santa Perpètua amb un patrimoni ric?

P.G.: Tenim un patrimoni ric a nivell arqueològic, res espectacular però podem estar contents de disposar de restes de totes les cultures que han passat pel territori català. A nivell d'edificis, a Santa Perpètua no tenim les grans cases o masies com poden tenir altres municipis com Caldes i el motiu és que Santa Perpètua ha estat un poble de pagès.

E.V.: Per a mi, el Vapor va marcar l'inici de la identitat actual de Santa Perpètua i ha hagut molta vida social i sindical essent testimoni de reivindicacions importantíssimes com la vaga de les treballadores el 1914. Per tots aquests valors immaterials que envolten aquest edifici, destacaria el Vapor com a una part important del nostre patromini.

Coneixem prou bé el patrimoni de Santa Perpètua?

R.M.: És difícil conèixer-lo quan el que tenim està segrestat. Disposem de Can Taió, que no s'hi pot accedir, tenim Mogoda i tampoc s'hi pot anar tret d'alguns dies l'any. Fins i tot l'església només està oberta per als oficis religiosos. Hem de donar a conèixer la nostra història a través del patrimoni, però és molt difícil en la situació en la qual ens trobem. Com al passat, molt del nostre patrimoni no pertany als perpetuencs.

El CREM participarà a la commemoració del Tricentenari a Santa Perpètua. Com era el municipi el 1714?

E.V.: No coneixem estrictament el que va passar a Santa Perpètua durant la guerra de successió, però està documentat que al municipi hi va haver una revolta important pels problemes que generava l'acolliment de tropes. Us convidem a venir a la xerrada que oferirem el 3 d'octubre i descobrir com era el municipi a aquella època.

Foto: D'esquerra a dreta, el president del CREM, Pere Garcia; el vicepresident Ernest Vilàs; i, el secretari Rafael Martín / Josep Cano

 

 

0
0
0
s2smodern

Altres entrevistes

"L'espai SPM Makers i el projecte Industria 4.0 és una gran oportunitat pel municipi"

El perpetuenc Óscar Granados és un dels joves del programa Joves amb talent, de la Regidoria de Desenvolupament [ ... ]

“Espero que aviat hi hagi un altre perpetuenc jugant a Primera Divisió”
“Espero que aviat hi hagi un altre perpetuenc jugant a Primera Divisió”

El de Santa Perpètua està responent a la confiança total del seu entrenador, Quique Sánchez Flores, [ ... ]

"Qui vulgui ser soci de Som Energia ho ha de fer perquè vol millorar el planeta no per estalviar diners"

El perpetuenc i membre actiu de Som Energia Josep Maria Margalida va oferir el 29 de març la xerrada Com [ ... ]