Joan Subirats

El Club Hoquei Dalmec Santa Perpètua celebra aquest any el seu 40è aniversari. Per aquest motiu, l'entitat va rebre un reconeixement durant el lliurament de premis als millors esportistes de Santa Perpètua de la temporada 2012-2013, que va tenir lloc dissabte 28 de juny al Pavelló d'Esports. Durant aquests 40 anys, el club ha viscut millors i pitjors moments. Aquesta temporada, fruit de la tasca dels darrers anys amb la base, ha recuperat el conjunt sènior, que ha militat amb una plantilla molt jove a la Segona Catalana amb l'objectiu d'agafar experiència. Mentrestant, l'entitat continua amb la seva feina de formació buscant nous infants que vulguin jugar a l'escola abans d'integrar-se als equips que juguen a lligues federades.

En quin moment arriba el 40è aniversari del club que presideix?

Arriba en un moment bastant bo. S'ha fet una bona tasca per tenir nous jugadors i el club ha crescut molt. A partir d'aquest any, volem donar un salt qualitatiu en el tema formatiu. Hi ha dues persones, Jordi Merino, en la base, i Enric Batlle, en els equips més grans, amb les quals volem donar més qualitat als entrenaments. Fins ara la tasca de coordinació la portava jo. Al final no pots portar tantes coses. Jordi Merino està fent molt bona feina en la base, s'estan incorporant molts jugadors nous i Enric Batlle, per la part de dalt, també està consolidant el juvenil, el sènior i els altres equips. Ara volem que tots els nens del club que entrenen als equips de base facin clínics perquè hi hagi una estructura d'entrenaments més eficaç i amb més qualitat.

Teniu previst fer algun acte per celebrar aquests 40 anys?

El 13 de setembre ja tenim feta una reserva per presentar totes les plantilles i, si fem alguna cosa més concreta dedicada al 40è aniversari, la farem aquell mateix dia.

Què significa per al club el reconeixement que vau rebre durant la 17a Festa de l'Esport?

És important per a totes les persones que durant tots aquests anys han estat col·laborant, pares, entrenadors, presidents,... per tal que l'hoquei continuï visquent. Fa no massa anys, el club va passar un moment bastant dolent. Quan nosaltres vam agafar el club, hi havia sis equips i 36 nens. I ara, sis anys després, hi ha 90 nens i aquest any hi haurà 14 equips. És difícil fer créixer clubs d'hoquei. A més, és un esport que és una mica car i hi ha molts altres esports.

Com ha anat la temporada?

Ha anat força bé. S'ha consolidat l'equip de Segona Catalana amb un conjunt format per només tres sèniors i la resta juvenils. Per ser el primer any, crec que no ha estat malament. Els nanos han començat a conèixer la categoria. El juvenil es va classificar per a Preferent i ha quedat dinovè de Catalunya de 32 equips. Això era una fita important, perquè aquest equip no havia jugat mai en aquesta categoria. I el benjamí va jugar les finals de Copa Barcelona a Sant Cugat i ha fet una campanya excel·lent.

Aquest any, heu recuperat el conjunt sènior, quins objectius esportius us marqueu per a aquest equip a curt o mig termini?

Nosaltres som bàsicament un club formatiu. En el sènior arribarem on arribi la qualitat dels nostres jugadors. Si en dos anys poguéssim arribar a Primera Catalana, perfecte, però tampoc no és una obsessió. L'objectiu d'aquesta junta és donar qualitat d'entrenaments, però el que ens marcarà el lloc on hi serem serà els nostres jugadors.

Quants equips teniu actualment? De cara a la propera temporada, tindreu algun conjunt més?

Aquesta temporada hem tingut onze equips i passarem a 14. Es crea un de mini femení i dos més de prebenjamí d'iniciació. Passem de dos a quatre. Creixem per baix. Pensem que és preferible que les nenes juguessin en equips mixts fins a juvenils, però també entenem que elles volen jugar en conjunts de només noies.

És complicat sobreviure en un municipi amb tants clubs i d'esports més majoritaris que el vostre?

Sí. El problema més greu són els horaris de pista. Amb el creixement que estem tenint en dos anys serà impossible aconseguir encabir tots els equips. Estem intentant que la pista exterior es pugui condicionar per practicar hoquei i que sigui coberta. Per a nosaltres, seria molt important. Ara tenim poques hores per entrenar.

Per què recomanaríeu als pares que els seus fills practiquin hoquei patins?

L'hoquei patins és un esport d'equip amb tot el que això comporta des del punt de vista educatiu, col·laboració amb els companys, fair play i formació del nen. El fet d'haver d'aprendre a patinar i a dominar l'estic i la bola és molt motivador per als nens i nenes i és un important benefici per desenvolupar les seves capacitats físiques i psicomotrius de coordinació i equilibri.

Està satisfet de la tasca que s'ha fet al club des que és vostè el president o queda alguna cosa per fer?

En sis anys hem crescut bastant des de la base per garantir el futur del club. Potser en alguns aspectes havien d'haver consolidat algunes categories que estan en precari, però és complicat, perquè avui en dia també hi ha molta mobilitat de jugadors. Els clubs que tenim més a prop, Cerdanyola, Caldes,... ràpidament ens intenten agafar jugadors. L'ideal és començar amb quatre clubs d'iniciació, perquè saps que quan siguin alevins n'hi haurà dos, i en juvenils, un. Això és així. Per això, és fonamental tenir una bona base. Tenir totes les categories ben assolides i amb bon nivell.

Quin paper juguen els pares dels vostres joves esportistes?

Són fonamentals. Els directius som tots pares. És un club petit, familiar. Col·laboren a nivell de delegats o en aspectes més socials. Si no fos per ells, aquest club no funcionaria.

Algunes jugadores formades al club triomfen ja fora, quins noms destacaries?

Sobretot, la Laura Vicente, que juga a la màxima categoria estatal femenina amb el Palau. Ella sempre va jugar aquí. En infantils, ja jugava a Palau en l'equip femení i aquí. Juga de portera. També amb la selecció catalana. La seva progressió ha estat brutal.

Fins quan té previst ser el president del Club Hoquei Dalmec Santa Perpètua?

El mandat l'hem renovat fa tot just un mes. Per sis anys més. Així que, com a mínim, espero seguir sis anys més. Si tot va bé.

Per què va decidir fer-se càrrec de la direcció de l'entitat?

Perquè havia jugat al club i alguns pares m'ho van proposar. Vam guanyar les eleccions.

Què suposa per a vostè l'hoquei patins?

Sempre m'ha agradat. El vaig practicar fins als 30 anys. M'agrada veure partits aquí. Vaig a veure també alguns d'OK Lliga. La veritat és que sóc bastant fanàtic de l'hoquei.

Quin futur té l'hoquei patins a Santa Perpètua?

Penso que té un bon futur, si les coses les continuem fem així. Hem de créixer una mica, consolidar totes les categories. Si es fa una bona tasca formativa, amb el temps podrem pujar de categoria. Som bàsicament un club formatiu. Aquest any, vam fer una nova web. Tothom que estigui interessat es pot informar dels esdeveniments actuals del club i de la seva història a hoqueisantaperpetua.org.

Hi ha a la base de l'entitat algun futur crack?

Penso que hi ha algun jugador del juvenil que ja podria jugar tranquil·lament en una categoria superior, a Nacional Catalana, però prefereixo que es quedin aquí.

En 40 anys han passat moltes persones pel club, se'n recorda d'algú especialment?

M'agradaria fer esment al meu pare, que en pau descansi, Ramon Subirats, que va estar molts anys vinculat a l'hoquei. Era un gran esportista. Havia jugat a futbol. Quan ens vàrem apuntar a hoquei el meu germà i jo, va estar molts anys dedicat a tasques directives del club i aquest esport el va fer gaudir molt. El que està clar és que han passat moltes persones pel club i tots han aportat moltes coses.

Què suposa per al club el patrocinador, Dalmec?

És molt important. La seva aportació ens permet no haver d'augmentar la quota dels socis. A més, podem comprar també equipacions per als nostres jugadors.

Foto: Joan Subirats és el president del Club Hoquei Dalmec Santa Perpètua des de fa sis anys / Josep Cano

 

 

0
0
0
s2sdefault