L’arquitecte tècnic de l’Ajuntament de Santa Perpètua, Judà Barber, va publicar el passat febrer la seva primera novel·la: El Caballero de Calatrava. El llibre està ambientat en la tercera croada, un seguit d’expedicions que van començar l’any 1189 per reconquerir Jerusalem i que van ser liderades per Frederic Barba-roja, Ricard I d’Anglaterra i el rei francès Felip II. El protagonista d’aquesta novel·la històrica és Enric Vidal, un cavaller de l’Ordre de Calatrava. L’obra tracta el desenvolupament i impacte de la croada a través de la història d’Enric Vidal. Judà Barber ha publicat la seva primera novel·la de la mà de l’editorial La Esfera de Los Libros. L’autor signarà llibres a la parada de Sant Jordi de Santa Perpètua en Comú el 23 d’abril de les 10 a les 12 hores.

Com descriuries el teu llibre?
És un llibre que pretén ser entretingut. És un llibre amb molta documentació històrica, però no pretén ser un llibre d’història ni donar lliçons d’història. És un producte d’entreteniment, una història d’aventures amb un rerefons històric, real i documentat, en la que hi ha personatges ficticis i personatges reals que van participar en aquesta croada. És una novel·la d’aventures, traïció, conspiracions, romanços i molta batalla. La novel·la té acció, romanços impossibles, traïcions i religió.

Què té el gènere històric i l’època medieval que susciten interès? La novel·la històrica és un gènere que sempre es manté perquè a la gent li agrada la història, conèixer d’on venim. Les croades van tenir un impacte tan bèstia en la nostra concepció del món mediterrani actual. Qui no ha sentit parlar de les croades? Per exemple, aquestes batalles van modificar el concepte de religió i van suposar un període important en quant al poder d’aquells que manaven. La novel·la històrica i l’època medieval són temes entretinguts, llegint el llibre els lectors aprendran, però sobretot passaran una bona estona.

En el llibre hi ha personatges que han estat reals, com Saladí, i que conviuen amb personatges ficticis. Com els has intercalat?
Els personatges reals coneixem com eren, fruit de les seves decisions i dels seus fets i aquests són senzills de plasmar perquè sabem què va passar amb ells. Els personatges de ficció, com el protagonista, estan intercalats i interactuen amb ells i tenen reaccions que crec que, si haguessin sigut reals, haurien tingut. Els personatges ficticis, tot i ser producte de la imaginació, no desentonen en la història que coneixem. Els personatges interactuen en aquests fets de la manera més natural i fluida possible.

El protagonista, Enric Vidal, pertany a l’Ordre de Calatrava. Creus que el seu caràcter correspon amb la percepció que té la societat sobre els Calatrava?
Una mica sí. Els cavallers de Calatrava eren molt semblants als cavallers templaris, que són els que potser la gent coneix més. Els Calatrava són cavallers durs, de fronteres i van participar en les batalles entre musulmans i cristians. Eren homes acostumats a la guerra i molt sacrificats, a passar penúries i por. Vidal és un cavaller habituat a la frontera que té una forma de viure el món una mica violent. El que passa és que el protagonista va ser inscrit a l’Ordre quan era molt jove i, per la seva edat, té un punt de rebel·lia. Per això, hi ha normes que segueix amb més facilitat i n’hi ha d’altres que li tempten.

Amb quin personatge pots sentir-te una mica identificat?
La veritat és que quan escric intento no reflectir-me a cap personatge. De tots hi ha una mica de mi i en tots hi ha coses que no formen part de la meva personalitat. Per exemple, no m’assemblo massa al protagonista, ja que el que ell faria, jo no ho faria. És impulsiu i violent i jo soc molt tranquil.

Què t’ha portat a escriure una novel·la històrica amb aquestes característiques?
Tot ve del meu pare, és un apassionat de la història. Des que soc un nen, el meu pare m’ha explicat moltes històries de batalles amb molta passió, a més, s’explica molt bé. Per això, des de petit m’ha agradat molt. A mesura que he anat creixent, he anat llegint llibres i en anar a una llibreria, els meus ulls sempre han mirat primer la part de la novel·la històrica. Sempre he llegit aquest tipus de llibres i m’agrada llegir sobre totes les èpoques: les batalles napoleòniques, creuades, romans… Totes m’han agradat. Però per escriure, m’agrada l’època medieval perquè va ser una època molt important en la història del nostre país. El nostre estat es va forjar com el que és amb l’edat mitjana. Només s’han de veure la quantitat de castells que hi ha al nostre país i que no hi ha a la resta del món. Va ser una època molt violenta i que va durar 800 anys, va ser un període molt important.

La novel·la té una exhaustiva documentació. Com ha estat aquest procés?
Avui en dia tenim l’Internet, que ens facilita molt la vida als escriptors. També he llegit molts llibres relacionats amb la temàtica. S’ha de dedicar hores, perquè s’ha de ser precís a l’hora d’escriure. A més, quan parlem de fets tan antics, hi ha algunes parts fosques que has d’omplir amb la teva imaginació segons el que creus que és més adient. M’he documentat sobre les armes que utilitzaven, la seva vestimenta, les tàctiques de lluita, el menjar i com s’organitzaven les campanyes. La logística de l’època era molt complexa, movien elements molt grans en territoris enemics. De tot això, m’he documentat i ho he reflectit el millor que he pogut a la novel·la.

De l’arquitectura de Santa Perpètua, hi ha algun edifici que podria inspirar-te per escriure una altra novel·la?
Com treballo a l’Ajuntament del municipi, he estat diverses vegades a l’Església de Santiga i ara hi ha hagut un procés participatiu en el qual s’ha decidit fer algunes excavacions. M’agradaria que en un futur Enric Vidal trepitgés Santa Perpètua i per això estic interessat en seguir el projecte de l’Església de molt a prop.

Tens en ment escriure un altre llibre?
De fet, ja estic escrivint un altre. El que volem és que ‘El Caballero de Calatrava’ sigui una saga de dos llibres i ja estic escrivint el segon. Estarà ambientat en un altre moment, concretament en la Batalla de Las Navas de Tolosa. Tinc algunes històries més pensades i ja havia rumiat que Vidal pogués passar per Santa Perpètua. He de pensar en quina aventura i com fer-ho, però m’agradaria molt.

Com ha estat l’experiència de publicar un llibre?
Ha estat un procés llarg i interessant. Vaig acabar el llibre abans de la pandèmia i el vaig enviar a editorials. L’Esfera va voler publicar-lo i és una experiència que mai havia viscut: les correccions, el disseny de la portada, la maquetació... Va sortir al febrer i ara fem la promoció, que també és un món desconegut per mi.

Creus que la literatura ajuda que la societat s’interessi i descobreixi la història?
Ajuda molt. La novel·la històrica, com també és un producte d’entreteniment, ajuda la gent a viure la història, a conèixer els personatges i les seves dificultats. Amb la literatura de novel·la històrica el que passa és que, quan llegeixes, vas sentint curiositat per certs aspectes en els quals després vols aprofundir. Pot ser una eina molt bona per acostar-se a la història, però la societat ha de ser conscient que a la novel·la històrica hi ha ficció i s’ha de diferenciar entre el que és imaginació i el que és realitat.

Perfil

Nom: Judà Barber Barbadilla
Any i lloc de naixement: 1981, Barcelona
Professió: Arquitecte

En Judà viu a Santa Perpètua des de l’any 2007 i treballa com a Arquitecte Tècnic del Pla d’Inversions a l’Ajuntament del municipi. Es va llicenciar en arquitectura tècnica per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha treballat de cap d’obra i ha participat en moltes reformes, algunes d’elles a edificis històrics i medievals. Així mateix, l’arquitecte ha treballat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona. Barber, des de ben petit, és un apassionat de la història, en especial, de l’edat mitjana i l’època medieval. Amb dotze anys va escriure la seva primera novel·la amb molta il·lusió, però mai va sortir a la llum per la seva edat. Aquest any, ha publicat el seu primer llibre, una novel·la històrica titulada ‘El Caballero de Calatrava. La Cruzada de Barbarroja’. A través de la seva obra ha pogut unir dues de les seves grans passions: la història i l’escriptura.

Foto: Judà Barber amb la seva primera novel·la (la fotografia s'ha pres amb totes les mesures de seguretat / Josep Cano