hola

La Jara Egea és estudiant de tercer d’ESO a l’INS Estela Ibèrica. A més, és, juntament amb el Jordi Gómez, representant de la infància i adolescència de Santa Perpètua al Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya (CNIAC). D’aquest organisme és membre des de fa tres anys i hi treballa, entre d’altres, en la defensa dels drets dels infants. De la situació de pandèmia per la qual passem critica als governs la manca de sensibilitat cap a la infància i la joventut i com aquests ignoren el col·lectiu que representa. Com a adolescent, lamenta que les mesures aplicades estiguin perjudicant al desenvolupament normal d’infants i joves tot i que manifesta que els infants i adolescents n’estan conscienciants i comprenen la importància de complir-les. En aquesta entrevista reclama que la veu de nens i nenes sigui escoltada i tinguda en compte



Representes a la infància i adolescència de Santa Perpètua en el Consell Nacional de Catalunya (CNIAC) des de fa tres anys, en què treballeu ara?

La pandèmia mundial que estem vivint també ha afectat al CNIAC i a molts dels projectes que estavem treballant. Alguns els hem hagut de posar en pausa però no hem deixat de funcionar. Hi ha tres grups de treball: sobre el Manifest del 20N, enguany sobre la visió dels infants i adolescents en relació a la COVID-19 i en reivindicar el nostre dret a estar informats  de les mesures que els governs prenen; sobre el Premi Reconeixement a la Infància i Adolescència 2020 que enguany li atorguem al Club Super3 per haver defensat, inspirat i ajudat a milers de nens i nenes i, per últim, treballem en la participació en l’Agenda 2030. A més, col·laborem amb diferents entitats i organismes, com l’Observatori de la Infància, la Fundació del Barça, UNICEF, Carta Digital...

Durant el confinament el CNIAC va treballar en un manifest on criticava l’abandó a aquest col·lectiu. Com vau viure la infància i joventut el confinament?

Vam sentir que la manera en que s’estaven explicant les coses no era l’adequada per tal que nosaltres poguéssim entendre amb claredat el que estava passant. El Govern no ens proporcionava respostes concretes sobre la nostra situació acadèmica, ni de quan podríem tornar a les aules, ni de com tiraríem el curs endavant. No s’estava tenint en compte el nostre punt de vista sobre el confinament. La responsabilitat acadèmica era elevada, ja que no teníem un adult que ens expliqués la matèria, i l’havíem d’entendre per nosaltres mateixos i mateixes. El confinament es va fer llarg i pesat per nosaltres també, sentíem tristesa i angoixa. També estàvem preocupats per aquells infants i adolescents que patien maltractament domèstic i que van haver de conviure amb els seus agressors o agressores.

Quines conseqüències creus que pot tenir en la infància i joventut aquesta pandèmia?

En aquestes edats hem de ser lliures, equivocar-nos, fer coses per impuls, experimentar, tant amb la natura, com amb les persones, ser nosaltres mateixes quan ho necessitem i sentim. Ens calen estímuls d’aquí i d’allà, zones i espais d’esbarjo per poder formar les nostres personalitats, gustos... Amb tantes restriccions i prohibicions és molt difícil que això passi. Al tenir tantes limitacions i menys possibilitats per escollir crec que pot afectar a la nostra salut mental i a crear-nos frustracions.

Què és el que més preocupa als infants i adolescents d’aquests temps que estem vivint?

Els adolescents sentim que ens estan traient els nostres anys més bons i de no gaudir: necessitem contacte i sortir. Tenim por a perdre aquesta etapa tan decisiva de la nostra vida. No ens agrada pensar que moltes de les amistats que tenim ara no les tindrem més endavant i no estem aprofitant els moments amb elles. No ens agrada la idea de viure aquesta etapa amb mascareta, separats, virtualment i fent coses molt bàsiques com anar a l’escola i prou. Totes aquestes sensacions no volen dir que no entenguem que les mesures sanitàries siguin necessàries i que és el que ens toca fer ara mateix. Tampoc ignorem tot el que està passant al món i estem molt conscienciats i ens importa. Però aquest sentiment hi és, i és natural. Necessitem que ens tinguin en compte.

A nivell educatiu, com està afectant la pandèmia? Aquest any està sent molt diferent a la resta, en tots els aspectes malgrat que ens anem acostumant. A l’escola, hi ha alguns profes nous i no sabem com és tota la seva cara ni ells com són les nostres. Han de donar la classe amb micros perquè sinó no els escoltem i semblen més guies turístics que mestres... es desconcertant! En el meu cas personal, hem començat a treballar gairebé tot amb ordinador per evitar al màxim el contacte i la transmissió.

Es té en compte a la infància en general i, en aquesta crisis en particular?

Rotundament no i, ara, molt menys. Necessitem ser escoltats i escoltades, que ens preguntin què ens preocupa, què trobem a faltar i no només que ho facin, sinó que les nostres respostes i voluntats tinguin una finalitat, que no quedin en l’aire. Volem sentir-nos útils davant la situació que estem vivint.

Aquesta edició inclou un especial fet pels infants i adolescents amb continguts sobre la Covid-19. Què et sembla la iniciativa? Creus que són habituals?

Em sembla una iniciativa molt encertada i on molts nens i nenes se sentiran orgullosos. Els hi farà il·lusió que els seus pensaments, vivències i preocupacions puguin ser escoltades i que la ciutadania sàpiga què els passa pel cap. Iniciatives així no son habituals, ni a Santa Perpètua ni al món en general. És veritat que s’està començant a donar la importància que mereixem i aquest especial o el CIM en són exemples però, falten molts espais a tot arreu. El Jordi Gómez, l’altre representant de Santa Perpètua al CNIAC i jo, tenim l’esperança que a Santa Perpètua es pugui crear i consolidar un Consell Municipal d’Adolescents, com el que hi ha en molts altres pobles de Catalunya.

Per què és important escoltar la veu de la infància? Perquè la nostra opinió és molt diferent a la dels adults. No tenim tantes barreres mentals, ni estereotips, ni prejudicis que ens facin possar filtres al que fem o diem.

S’ha posat en marxa el CIM, d’allà va néixer el teu interès per la participació activa?

Sempre he estat molt participativa! Quan demanaven voluntaris per ser el delegat o delegada de la classe jo sempre aixecava la mà i, quan a cinquè va sorgir l’oportunitat de presentar-me al CIM, no m’ho vaig pensar dos cops.

Què recomanaries als representats del CIM ?

Que aprofitin aquesta oportunitat, que no es quedin amb les ganes de dir res encara que de vegades doni vergonya. Que comparteixin aquests moments amb nens i nenes d’altres escoles i que treballin molt, però que sobretot que s’ho passin bé.

Queda poc per acabar aquest 2020, quins aprenentatges has fet d’aquest any estrany?

Què podem aprendre la societat i en particular la infància d’aquesta experiència viscuda? He experimentat com en tan sols en unes hores et pot canviar la vida. No val per a res tenir-ho tot planejat perquè pot passar qualsevol cosa en l’últim moment. Hem de viure el dia a dia sense esperar que passi res excepcional sinó gaudir del mínim, com anar a l’escola. Igualment penso que no hauríem de deixar de fer les coses que ens agraden perquè som nens, nenes i joves però hem de saber afrontar això que ens ha tocat viure.

Perfil

Nom: Jara Egea De La Bella
Any i lloc de naixement: 2006, Sabadell
Professió: Estudiant de 3r ESO

La Jara Egea ha estudiat Primària a l’Escola la Florida i reconeix tenir un molt bon record d’aquesta etapa. Actualment és alumna de tercer d’ESO a l’institut Estela Ibèrica. Forma part del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya (CNIAC) des de novembre del 2017 i hi va accedir en l’Assemblea Extraordinària Anual. Hi és encara perquè diu “encara no he acabat la feina que em vaig proposar realitzar com a membre”. Se sent afortunada i orgullosa de representar als infants i adolescents de Santa Perpètua en un espai tan important el CNIAC. D’aquest organisme explica que aprèn continuament i el defineix com a un punt de trobada entre moltes persones on es treballa per la defensa dels drets dels infants i adolescents. La passió i vocació de la Jara Egea és la dansa. Balla i practica dansa clàssica, flamenco i ara comença amb la contemporània. L’EMA i la Casa de Andalucía són les seves escoles de formació de ball.


Foto: La perpetuenca Jara Egea és una de les representants del municipi al Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya (CNIAC) / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Antonio Pérez:
Antonio Pérez: "Hem de cuidar i ajudar el jovent i la policia té una part de responsabilitat en això"

L’1 de novembre de 2006 es van desplegar els Mossos d’Esquadra amb una comissaria de districte a [ ... ]

“Poder anar a la biblioteca i triar entre un centenar de sèries és espectacular”
“Poder anar a la biblioteca i triar entre un centenar de sèries és espectacular”

Les sèries com a catalitzadores és el títol de la conferència que Toni de la Torre realitzarà a [ ... ]

"He perdut el compte dels playmobil que he customitzat"

Cris Àlvarez és una jove perpetuenca aficionada a transformar els Playmobil en personatges famosos, [ ... ]