hola

 

La cultura és un dels sectors més afectats en aquesta pandèmia. A nivell global el moviment Alerta Roja alerta a les administracions però també a la població sobre la destrucció del llocs de treballs en aquest àmbit. A més, també denuncia que la cultura s’ha vist sotmesa a restriccions importants tot i l’esforç que, des del sector, s’ha fet per adaptar-se a la situació. A Santa Perpètua el moviment ha tingut també ressó de la mà d’entitats i treballadors culturals que s’han adherit a un manifest del moviment i reclamen ajudes i, sobretot, tornar a programar activitats. El seu portaveu és el perpetuenc Albert Clos que en aquesta entrevista ens explica la situacíó per la qual passa la cultura tot destacant la importància del sector en el teixit social. El perpetuenc Albert Clos és el portaveu del moviment global Alerta Roja, a favor de la cultura i parlem amb ell en aquesta entrevista.

Què és Alerta Roja?
Alerta Roja és el clam principal del moviment mundial d’unificació sectorial de la indústria de l’espectacle i els esdeveniments. Existeix a 28 països i s’hi estan adherint de nous dia a dia. El que vol és sensibilitzar a població i administracions de la destrucció de centenars de milers de llocs de treball del sector de la cultura arreu del món a causa de la pandèmia. En segon lloc, denunciar les dures restriccions imposades a la cultura i els espectacles que, tot i haver fet un esforç messiànic per complir-les estan patint una estigmatització per part de molts mitjans de comunicació i, fins i tot, campanyes polítiques que dissuadeixen a la població a assistir-hi associant-los amb un lloc on es poden contagiar. Busca òbviament també pressionar administracions per a un pla de rescat sectorial.

A Santa Perpètua quina és la situació del sector cultural?
El director de la sala Razzmatazz utilitza un terme aplicable a tots els nivells: La situació és de zona catastròfica. A Santa Perpètua, aquells que humilment ens podem considerar professionals del sector (i que depenem a nivell d’ingressos única i exclusivament d’ell), hem hagut de demanar ajudes a l’estat i a la Generalitat per a passar aquests últims mesos, pagar la llum o l’aigua. Alguns havíem fet inversions que ara no veiem la forma de poder-les afrontar a curt-mitjà termini. La majoria som autònoms, autònoms societaris o de temporada. Una situació dramàtica, però no és l’única... Penso en les entitats autogestionades d’aquí i d’arreu que s’han vist obligades a cancel·lar tots els actes on ingressaven diners per a passar l’any. Fins i tot les subvencionades depenien d’aquests esdeveniments. És molt trista la destrucció de llocs de treball professionals... però potser ho és més el fet que es trenqui el teixit cultural i social d’un poble, que ja havia tingut temps millors i ara sembla que remuntar encara serà més difícil. Hi havia feina a fer, molta. Ara l’esforç que calia, s’ha multiplicat.

Com s’està adaptant la cultura?
En volum d’actes, l’oferta cultural des de l’inici de la pandèmia ha caigut un 80-90%. Per a intentar no morir, s’ha adaptat a les mesures sanitàries dictades per les autoritats, creant protocols, repensant espais i formats. Qualsevol cosa per tal que tota la cadena de valor de la indústria no quedi parada de forma indefinida. Em genera admiració l’efectivitat que ha tingut l’esforç que s’ha fet i el poc temps en el qual s’ha fet. Em genera tristesa l’injustificat escepticisme amb què encara miren al sector els principals responsables de que es pugui realitzar.

Hi ha por a consumir cultura?
Hi ha una por a que la gent, que generalment a Espanya ja és menys sensible que la mitja europea al fet cultural, la consideri encara menys important. Sembla que aquí no som tan capaços de veure més enllà, de fer un segon raonament o de pensar pausadament. Persones que diuen que abans que la cultura hi ha altres prioritats, no s’adonen que després escolten música, miren Netflix i que sense cultura estarien tancats a casa molt més del que ho estarien amb una rica oferta cultural que els faria sortir de casa a gaudir del plaer estètic d’un fet artístic compartit. Tampoc s’adonen que una societat que deixés la cultura a la cuneta, estaria tornant a temps de la crema de llibres o apropant-se a l’esfereïdora obra de George Orwell 1984. L’ésser humà necessita ballar, cantar, riure, plorar i emocionar-se i fer-ho en col·lectivitat, sentir-se i identificar-se com a part d’un tot. Ens hem parat a pensar amb què riem, ballem, cantem, riem, plorem i ens emocionem? La cultura és essencial i ho ha estat i ho serà sempre.

Programar cultura és un perill?
El sector cultural ha demostrat sobradament haver fet els deures en temes de seguretat. En temps rècord i amb una eficiència demostrada. Cap dada oficial i fiable recolza que sigui un perill. Si la gent s’imagina els actes culturals en el format pre-covid i a aquesta projecció equivocada, hi sumem campanyes publicitàries alarmistes i poc fidels a la realitat actual és normal que es pugui visualitzar així. La realitat és tot el contrari. És molt més perillosa la cua del supermercat.

Quines propostes es fan des del sector per reactivar l’activitat?
A nivell local hi ha una total voluntat propositiva i una bona pila d’idees factibles, assequibles econòmicament i perfectament viables en temes de seguretat. Tan sols cal obertura de mires, comprensió i voluntat per part de les administracions i els negocis privats.

Quina resposta està tenint les vostres demandes?
En l’àmbit local, de moment, suport de paraula i algun fet (les festes del passat setembre, la voluntat de programar a CAM Bernades...), però hem de seguir reclamant que se’ns pot ajudar fent actes molt barats que omplirien de cultura i color la vida quotidiana durant tot l’any. Ens cal més que mai a tots sortir de casa a gaudir del fet cultural. Estem convençuts que farà més suportable la pandèmia. En l’àmbit estatal s’està aconseguint fer seure a polítics perquè es comprometin a pensar i aplicar solucions.

Santa Perpètua va celebrar una Festa Major, no exempta de polèmica.
El tema de la Festa Major em va entristir molt. Tant, que vaig estar dies i hores contestant escèptics que es manifestaven per xarxes socials al·legant ser una majoria que no eren, vaticinant una onada de contagis o coses per l’estil. La falta de sensibilitat i de reflexió i anàlisi abans de llençar la queixa era evident. Posaré dos exemples: un amic em deia "per a fer això millor no fer res" després va acabar anant al concert de Dr. Ring Ding i al sortir del concert deia: "si hagués estat als Deskoncerts, no hauria ni prestat atenció al show". Un altre amic que té un negoci al poble reclamava que els diners es gastessin en ajudar als comerços. L’endemà de les festes l’ajuntament anunciava un paquet d’ajudes per a ells.

La ciutadania com pot ajudar al sector?
Creure-hi, apostar-hi a escala local i prendre consciència que està en perill. Cal també que els negocis privats considerin incloure-la en el seu dia a dia. A Santa Perpètua s’han vist DJs punxant a perruqueries i terrasses de bars generant un ambient molt agradable, una experiència diferent i més rica. Si els comerciants volen que la gent surti al carrer i es pari als seus establiments, una performance d’actors podria ajudar-los a convidar a la gent a sortir a veure què em trobo avui. Són dos exemples immediats, però se’n poden pensar molts més. El cost és baix, i el rèdit alt, per ambdues parts.

Com està sobrevivint el sector cultural a aquesta situació?
El sector cultural s’està intentant reinventar per no morir. Aixecant pedres per veure si es pot treure un mínim ingrés davant qualsevol escletxa d’oportunitat. Personalment porto des de març unes quantes hores al dia davant de l’ordinador disparant propostes. De cada deu que envies n’apareixen dues, que et poden salvar el mes i de sobte, a pocs dies de l’actuació, surt una roda de premsa que instaura por i venen les cancel·lacions. L’estiu, que sol ser el pulmó de l’any, ha estat un estiu pràcticament en sec. Aquest exemple personal és aplicable a tot el sector i a tots els nivells. Tots ho hem patit i encara ho patim.

L’1 d’octubre vau fer accions a nivell municipal i en el marc d’una iniciativa global. Amb quin objectiu?
Volíem visibilitzar que a Santa Perpètua també hi ha professionals de la cultura amb greus problemes per a subsistir realitzant la seva activitat, si no es fa alguna cosa. Alguns diran que ens busquem feina de cambrers o caixers de supermercat, però no ens sembla que sigui la solució renunciar a la nostra vocació. Podem aguantar, si se’ns ajuda, i quin lloc millor per a realitzar la nostra activitat que el nostre municipi?

Després de la pandèmia, què haureu après?
El sector ha constatat el que ja sabia: que està sol i que ha d’apretar perquè se’l reconegui. Que les administracions per si soles no salvaran el sector si no se les pressiona. Ha après que els mitjans de comunicació, per aconseguir un titular i uns quants clics, no vacil·len a l’hora d’estigmatitzar-lo i fins i tot intentar dividir-lo. Ha constatat que és un dels sectors més potents i menys valorats. Un 3,8% del PIB no és poca cosa. També ha après: a adaptar-se en temps rècord i fer els deures bé i amb resultats. De tot se’n aprèn, finalment.


De perfil

Nom: Albert Clos
Any i lloc de naixement: 1984, Barcelona
Professió: Consultor Musical, DJ, Booker, programador, event planner i music marketing expert. Freelance.

L’Albert Clos és consultor musical o el que ara se’n diu music curator que es basa en musicalitzar un espai de la manera que més li escau. sigui quin sigui el format o l’espai: fil musical, DJ, botiga, sala de concerts, escenari de festival... Ha curat DJs i música per a la Sala Apolo (de la qual n’és DJ resident), pel Festival Cruïlla o les Festes Majors de Granollers, Montmeló, Palau-Solità i Plegamans, entre d’altres, així com el fil musical de botigues de marques com ara Converse, Mango, Renault, G STAR RAW, Nespresso, Timberland, O’Neill,Nike, Futuroscope Park o Rituals entre d’altres. Paral·lelament ofereix serveis de Social Media Management per a bandes, segells o empreses del sector musical.


0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Lluís Ricart: ''Al programa analitzarem els conflictes entre pares i fills''
Lluís Ricart: ''Al programa analitzarem els conflictes entre pares i fills''

Ràdio Santa Perpètua va estrenar ahir un nou programa. Es tracta de Pares i fills el mateix dia, un [ ... ]

Losers és una història real de la vida actual i qualsevol es pot sentir identificat
Losers és una història real de la vida actual i qualsevol es pot sentir identificat

El grup local Tàndem estrena aquest diumenge a les 18.30 h al Teatre del Centre el seu darrer muntatge [ ... ]

''M'alegra ser la primera dona que presideix una entitat de la gent gran a Santa Perpètua''
''M'alegra ser la primera dona que presideix una entitat de la gent gran a Santa Perpètua''

Ens trobem amb la Salut Artés un dia després del seu aniversari. Ha fet 83 anys i reconeix que ho [ ... ]