hola

L’Escola Municipal de les Arts (EMA) porta a terme un projecte molt especial relacionat amb el programa Itinerart. Es tracta d’un taller amb el nom Jo soc els altres (la frontera està dins el teu cap) que duen a terme un grup de Musicoteràpia de l’EMA i un grup de català per a nouvinguts que ofereix el Servei Local de Català. Els mediadors del taller, que ha constat de cinc sessions són Marta R. Peribáñez i Joan Tomás. A través d’aquestes jornades de treball relacionades amb l’art, les persones participants estan descobrint i compartint moltes experiències. El 15 de febrer al Castell de Can Taió aquests ambaixadors de l’Itinerart convidaran a tothom que vulgui a experimentar amb jocs que ells han treballat prèviament.

Què és l’art comunitari?
Marta R. Peribáñez (M.P.): És un espai en el que molta gent de diverses índoles i procedències estan junts i es creen un marc i unes condiciones perquè passin coses i amb aquesta idea es posen al centre les inquietuds que porta cadascú. És art perquè l’eina és expressiva, artística i un espai d’expressió per a les persones. A més posa de manifest les dificultats a les quals s’enfronta el col·lectiu.
Joan Tomás (J.T.): L’art és una eina que es fa servir perquè la comunitat s’expressi i pugui posar sobre la taula, problemàtiques, necessitats, desitjos, cohesió.
M.P.: Compartir. Aquesta és una paraula que ha sortit molt en aquest taller en el qual hem ajuntat a persones que viuen a Santa Perpètua des de fa temps i fan classes de Musicoteràpia a l’Escola Municipal de les Arts (EMA) amb persones nouvingudes que estudien català.

Quins beneficis té l’art comunitari?
M.P.: El primer benefici és que els visibilitza. També contacten amb capacitats creadores o creatives que potser tenien oblidades, la capacitat expressiva, tant amb l’art com amb la parla o el cos.
J.T.: Jo treballo molt en la instal·lació al carrer i acaben sent llocs de trobada, àgores on la gent pot dialogar sobre les problemàtiques que es plantegen. Moltes de les que he fet parlen de migració i són homenatge a les persones que surten. El fet de ser art urbà la fa més versemblant i propera a missatges de campanyes institucionals. La gent es pot identificar i crees memòria i experiència.

Esteu duent a terme aquest taller anomenat Jo soc els altres. Els participants s’hi van apuntar?
M.P.: No, ells no sabien a què venien. Van venir amb els seus professors de musicoteràpia i català. El primer dia els vam demanar que confiessin amb nosaltres. La clau és la disponibilitat i l’obertura, la seva generositat.
J.T.: La confiança que ens han donat per portar-los de la mà a un viatge junts però sense dir-los a on anirem.

Aquest taller Jo soc els altres (fronteres està dins el teu cap) tindrà un acte final el dissabte 15 de febrer a l’Itinerart. Ens podeu explicar en què consistirà?
M.P.: Nosaltres els anomenem ambaixadors perquè seran els portadors d’aquesta experiència. Serà un acte simbòlic. En aquest món de fronteres constants conceptuals, burocràtiques, físiques, metafòriques... Anem a desmuntar-les des de la paraula, el gest i l’intercanvi d’identitats. S’està fent un treball molt maco d’autoretrats i de recollida d’històries de vida. I com trencar el mur de la por cap a algú que desconeixem a través d’una paraula íntima, propera, afectuosa, a través d’una arma secreta simbòlica de comunicació massiva.
J.T.: Ells convidaran a fer servir aquestes eines que ells estan treballant durant aquestes sessions. Tothom estarà convidat a tastar el que s’ha anat preparant durant el taller. És la part final, la cloenda.
M.P.: El que creem són uns elements de joc per ser jugats, perquè t’interpel·lin, per utilitzar-los, no per contemplar-los.

Què està provocant entre els participants?
M.P.: Que estigui passant ja és especial per a ells. Penseu que es tracta de gent gran que potser no han tingut mai possibilitat de jugar. I els migrants tenen tantes coses a solucionar que sembla que no es plantegen gaudir d’un temps per un espai de l’expressió, del plaer del contacte, del goig per compartir. Aquest també és un espai de cures.
J.T.: Per a ells hi ha hagut molts descobriments. Persones que fa 30 anys que viuen a Santa Perpètua i no s’havien atrevit fins ara, amb aquest grup de persones migrants s’han permès parlar en català. És un descobriment per cada participant.

Es generen relacions interpersonals?
M.P.: I tant! És un espai per crear relacions.
J.T.: El projecte va molt d’això, de conèixer-se. En aquest microespai que hem creat amb dos col·lectius molt diferents és el que volem transmetre el dia 15 de febrer a un col·lectiu molt més ampli.
M.P.: Podran explicar les seves vivències.

El tema escollit per aquesta primera edició d’Itinerart és Refugiats i migrants
M.P.: És un tema de rabiosa actualitat, diari i proper. Aquí hem posat en contacte dues realitats de migrants diferents a espanya en els darrers 50 anys. Primer la migració nacional i en els darrers anys la internacional. Tot està passant en un mateix context i s’ha de poder fer divulgació, pedagogia per trencar el mur de la por i del prejudici perquè és la por la que fa que les persones s’allunyin els uns dels altres i desconfiïn.
J.T.: A la jornada es podrà veure una exposició meva que es diu Diàlegs migrants on es troben migrants dels anys 60 amb migrants de Magreb, Mèxic, Senegal que un cop van començar a explicar-se les seves experiències migratòries es van donar compte que havien viscut el mateix. Aquí hi ha molta gent que és solidària i que entén que el món és de tothom.
M.P.: En aquest taller la llengua ha estat vehicular per possibilitar aquesta integració dels dos grups.
J.T.: El món és divers.

Per a vosaltres què és més important el procés o el resultat?
M.P.: Per a mi el procés sempre. Però és cert que és molt gratificant un resultat perquè apodera molt els altres. Fer-los protagonistes, visibilitzar, crear memòria que és el que intentarem que passi a Itinerart amb més gent que els participants del taller.
J.T.: Però el resultat igual és part del procés. El dia 15 de febrer continuarà sent procés.

Com definiríeu la vostra feina en aquest taller?
J.T.: Som mediadors i la nostra feina és encendre aquestes espurnes artístiques. Es genera un context que et porti això. No surt per generació espontània. Tot té un procés amb un acompanyament generant dinàmiques que ajudin al grup i el grup es va autodirigint.
M.P.: El grup és un element viu. Has d’escoltar-lo, tenir una actitud molt més oberta i adaptar-te.
J.T.: Un cop estàs creant estàs regalant i amb aquests regals va creixent tot.

Perfil

Nom: Marta R. Peribáñez / Joan Tomás
Any i lloc de naixement: 1975, Vilafranca del Penedès / 1958, Barcelona
Professió: artterapeuta / fotògraf

La Marta ve del món de l’educació formal però amb el pas dels anys i l’experiència cada cop està més convençuda que l’educació no formal és vital. Treballa amb col·lectius diversos com gent gran o migrants en aspectes com la comunicació i l’expressió a través de l’art.
El Joan i la fotografia estan units des dels onze anys. Ha fet fotoperiodisme, fotografia industrial, de moda i publicitat i es va especialitzar com a retratista amb un enfoc natural i fresc. En els darrers anys la seva professió i el seu activisme social l’han portat a fer projectes d’art comunitari per visibilitzar col·lectius, reivindicar drets i posar un granet de sorra a la integració social.


Foto: Joan Tomás, fotògraf, i Marta R Peribáñez, artterapeuta, han dirigit les sessions del taller dels anomenats per l’EMA ambaixadors d’Itinerart / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Cristina Manyer: “El meu lema és Cuina sana per una vida activa”
Cristina Manyer: “El meu lema és Cuina sana per una vida activa”

Podrem escoltar-la en el marc de Mostra Mogoda on ens parlarà sobre Cuina saludable i conscient. La [ ... ]

Laura Vicente:
Laura Vicente: "Viure el campionat des de la porteria és més especial"

Laura Vicente s'ha mostrat molt contenta amb el Campionat d'Europa que va aconseguir l'1 de novembre [ ... ]

"No recordo quantes edicions porto del Concurs de Pintura de Santiga però unes 25 segur"

Narcís Sala Gascons és el guanyador del Premi d'Honor del XXIX Concurs de Pintura Ràpida d'Amics [ ... ]