hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

La dona, la seva mirada i la necessitat de canviar el món és un dels aspectes que l’artista Silvia Alcalá vol transmetre amb les seves obres, la majoria de gran format. Capta els sentiments de les protagonistes de les seves obres a través de les seves mirades i explica que cadascuna d’elles compta amb una història particular, fruit de l’època en què va viure. A Santa Perpètua es pot veure la seva obra a l’Espai 1 i les seves pintures són un crit a l’empoderament femení i un reconeixement a les dones.

La teva obra és un recull de mirades femenines. Per què les dones i les seves mirades?
Com a dona em sento molt compromesa davant molts temes que ens afecten i ens han afectat al llarg de la història. Fa temps que sento la necessitat d’explicar el que sento a través de l’art sobre temàtiques com la violència de gènere, per exemple. Cada dia rebem notícies sobre com s’invisibilitza o maltracta a les dones i em colpeix tot el que passa al meu voltant i, aquesta societat, necessita la mirada femenina. És per això que, des de fa un temps treballo la dona de qualsevol època intent expressar que els problemes que ens envolten no ens venen d’ara sinó de fa molt de temps fruit de la nostra condició de dona.

Com treballes les teves obres?
Per a mi és important que la dona que creo expressi com se sent i com és i la manera que trobo de fer-ho és a través de la seva mirada.

La mirada és el reflex de l’ànima
És un element importantíssim. Quan coneixes a una persona i també quan intentes dibuixar-la és la seva mirada qui ha de parlar. Per a mi és la manera d’expressar la personalitat del personatge o allò que intenta comunicar a l’espectador. Hi poso molt d’èmfasi.

Quines històries expliquen les mirades de les dones de la teva obra?
Són personatges inventats i quan els treballo em deixo portar pel que sento internament i, és en aquest moment, quan apareix personatge. Intento donar-li personalitat, existència i qualitats a les dones a través de la seva mirada.

Quines problemàtiques i sentiments has volgut transmetre amb cadascuna d’aquestes dones?
Hi ha mirades molt tristes i melancòliques i d’altres de preocupació, fantasioses, creatives o amb un esperit més agradable i obert.

Esperançador?
Exacte. Malgrat això el rictus de les dones de la meva obra és sempre seriós, no són felices. Per a mi, les dones sempre amaguen alguna situació complexe pel fet que són dones i és això el que vull ­reflectir. No s’és mai plenament lliure, ni plenament feliç o amb una existència plena. A Feminae totes les dones estan concentrades en allò que expressen però tristes internament.
El 25 de novembre commemorem el trist dia de la lluita contra la violència masclista, les teves obres també volen aportar un granet de sorra amb la lluita d’aquesta xacra social, per què?
És una problemàtica que ens ha de preocupar molt com a societat. Hi ha dones molt vulnerables i la manera que jo tinc de cridar-ho és a través de l’art. Animo a tothom que cridi davant aquesta situació amb les eines que disposi: escrivint, dibuixant... com sigui! És una lluita de tothom.

La teva obra vol marcar l’inici del temps en femení?
Totalment. Durant molt de temps les dones hem estat tancades i no hem pogut expressar-nos. Ara és el nostre temps. Visualitzem les dones del passat per a què recuperin la importància del seu paper i donem a les dones d’ara la veu per a canviar el món. En l’art hi ha moltes artistes que reivindiquen la vessant femenina perquè és una mirada sincera, sensible i s’expressa d’una altra manera. Les dones mirem el món amb uns altres ulls.

En quin moment es troba l’art en femení?
Hi ha figures femenines importants però queden moltes més per sorgir, per parlar i escoltar la seva veu. No és el moment de callar, hem de reivindicar molt més, també a través de l’art.

Aquest L’Informatiu és especial amb motiu del Dia Mundial dels Drets dels Infants i tot està dibuixat per nens i nenes de Santa Perpètua. Què et sembla la iniciativa?
És fantàstica. He estat professora d’educació visual i plàstica i he treballat amb nens i nenes de totes les edats. Potenciar que dibuixin és necessari perquè és una altra manera que tenen d’expressar-se, de dir com se senten. Els fa més lliures i autèntics. Quan he vist l’Informatiu tot dibuixat m’ha encantat i emociat, sincerament. He tingut sempre debilitat per la visió del món que tenen els infants.

La imatge que il·lustra la teva entrevista és una proposta de la perpetuenca Alba Gil, de 19 anys, que també ha participat en aquesta iniciativa. T’agrada?
Quan he vist la seva il·lustració m’he vist molt guapa, massa guapa! M’he trobat reflectida i crec que ha tingut molta traça en el dibuix i en allò que volia expressar. Alba, et vull animar a que continuïs treballant a través de l’art perquè trobo que has fet un dibuix preciós i m’hi he sentit molt identificada en ell. Estic molt contenta que m’hagi vist així, tenint en compte que m’ha conegut a través d’una fotografia.

Si haguessis de pintar una nena, quina seria la teva mirada?
Dibuixaria una nena amb una mirada d’esperança, vital i amb els ulls molt grans volent mirant tot per menjar-se el món. Així hem de ser les dones. No hem de tenir por i ens hem d’enfrontar a la realitat pensant que les coses han de canviar i que nosaltres tenim la clau per fer-ho.

Et vam proposar ser la contra d’aquest especial per comptar amb la teva mirada.
I ha estat tot un plaer. L’obra és La vie en Rose. És un quadre que podeu veure a l’Espai 1 d’una nena. Per totes elles.

Perfil

Nom: Silvia Alcalá
Any i lloc de naixement: 1970, Barcelona
Professió: Artista

Des de ben petita la creació artística ha acompanyat a la Silvia Alcalá i de joveneta ja copiava en petit format obres de grans pintors com Goya o Picasso. És llicenciada en Belles Arts i Història de l’Art i reconeix que sempre ha estat una persona fantasiosa i especial. No entén l’Art fora del moment històric i necessita, quan s’apropa a una obra d’art, entendre el seu moment coetani per saber interpretar l’obra i l’artista. El període que més li agrada és el Renaixement i, en particular, tota l’etapa de Miquel Àngel, Leonardo i l’avançament en la perspectiva, el moviment, el color i el nou Renaixement de la pintura. La pintura de la Silvia Alcalá és la continuació de les vanguardies Artístiques, especialment les primeres, és el punt de partida del seu treball pel que va representar la pintura i el gran canvi tècnic i pictòric que es va produir.

En el seu temps lliure li agrada llegir i somnia amb tenir una gran biblioteca amb títols de moltes temàtiques i de diferents èpoques.

Sense música no pot pintar i necessita escoltar música diariament. Li encanta el teatre i el cinema.


Foto: Silvia Alcalá a una de les seves exposicions / Alba Gil, 19 anys

 

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

Sergi Castells: ''M'agradaria treure els estudis i treballar d'entrenador de natació''
Sergi Castells: ''M'agradaria treure els estudis i treballar d'entrenador de natació''

Era el seu primer podi individual en un Campionat d’Espanya. Abans s’havia proclamat campió d’Espanya [ ... ]

''La base para una buena convivencia es el respeto mutuo, entender la diversidad''
''La base para una buena convivencia es el respeto mutuo, entender la diversidad''

Isabel Heredia es gitana y llegó a Santa Perpètua hace cinco años después que la crisis la obligara [ ... ]

"Hem de treure els termes "els altres" i "nosaltres", ja que fa molt temps que convivim junts"

Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès són els dos municipis escollits per la CONFAVC (Confederació [ ... ]