Des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han endegat un projecte a través de centres de Primària i Secundària per tal que surtin a la llum aquelles vocacions cap a car­reres científiques i tecnològiques, especialment entre les noies d’entre 9 i 14 anys. Amb l’objectiu de donar a conèixer tot l’atractiu que tenen s’han aliat amb una trentena de centres educatius per treballar en aquesta línia. Un dels centres que s’hi ha adherit és l’Escola Santiga que posarà en marxa aquest curs el seu pla d’acció vinculat al projecte Aquí STEAM.

En què consisteix el projecte Aquí STEAM?
El nom té un doble significat. Fem un joc de paraules ja que, si ho pronunciem en català, estem dient que som la UPC i que estem aquí per promoure les vocacions científiques i tecnològiques. I incorporem les sigles STEAM, que en anglès, són les sigles de ciències, tecnologia, enginyeria, arts –que inclou arquitectura, urbanisme i edificació– i matemàtiques.

Com neix el projecte Aquí STEAM?
La UPC fa uns anys que està molt involucrada en poder incentivar les vocacions científiques i tecnològiques. Tant a nivell estatal com europeu hi ha una mancança d’aquest tipus de vocacions i més en les noies. Fins ara, tot el que s’havia fet estava focalitzat a estudiants de Secundària, però ens hem adonat que hem d’incidir més en l’alumnat de Primària.

Quins són els objectius?
Aquesta iniciativa pretén bàsicament promoure les vocacions científiques de les noies, però com que es fa als centres educatius, això permet també, des d’una perspectiva d’igualtat de gènere, que els nois vegin que les carreres científiques no tenen gènere i poden ser desenvolupades per qualsevol persona amb vocació.

A qui va destinat?
A nois i noies de 9 i 14 anys, però sobretot donant-li un especial èmfasi a la perspectiva de gènere i intentant atreure el màxim el talent científic femení.

Per què penseu que les noies i potser també els nois no veuen atractives aquestes carreres tècniques?
Hem detectat tres grans problemes que són la manca de referents i models femenins; l’existència de rols i estereotips de gènere i d’estereotips associats a l’enginyeria i a les TIC, i el desconeixement de les professions STEAM. En primer lloc, un dels problemes és la manca de referents femenins. No hi ha o, si hi ha, són molt antics. Com ara Marie Curie, que és dels més mencionats. Però, potser els nens i les nenes d’avui en dia es voldrien emmirallar en referents contemporanis, d’investigadores i científiques actuals. Amb aquest objectiu estem creant unes fitxes per donar referents de professionals d’avui en dia, què treballen i sobretot la seva implicació a nivell social. Perquè, una altra de les coses que hem detectat és que molt sovint el concepte d’enginyeria no s’explica bé i els nens i les nenes d’aquestes edats no tenen massa clar quina finalitat té o la tenen molt esbiaixada. Tenen clar que serveix per fabricar motos o cotxes. Però no és només això. Per això hem volgut donar referents de dones que estan treballant en els àmbits STEAM, però que el seu treball té una repercussió més social. L’impacte dels seus treballs millora la qualitat de vida de les persones. I hem volgut que quedi clar que no es tracta només de fabricar objectes que vagin més ràpids o siguin més potents sinó que des de l’enginyeria, es pot treballar per millorar l’accessibilitat, crear materials biocompatibles o que, fins i tot, puguin substituir òrgans vitals. I el tercer objectiu seria trencar els estereotips i els rols de gènere que porten associats aquests àmbits. Intentar incidir-hi el màxim possible.

Tota aquesta situació ve en part donada per un desconeixement general de les professions i de tot allò que es pot fer estudiant carreres tècniques?
Sí, per això l’enfocament i les referents buscades són dones que la seva activitat actualmentt està relacionada amb la recerca o la transferència de tecnologia i amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la societat. Creiem que és molt important destinar recursos per intentar que els nois i les noies tinguin la informació suficient per poder escollir amb uns criteris que no siguin els de sempre o no estiguin marcats per rols de gènere i estereotips.
Hi ha tres branques del projecte Aquí STEAM. Una de formació?
La formació està dirigida bàsicament a les escoles que participaran en aquest projecte. En ella participen els mestres que s’encarregaran de desenvolupar el projecte en el seu centre educatiu. Es tracta de dotar d’eines els formadors per tal que a les escoles es puguin treballar aquestes vocacions STEAM. Aquesta primera branca ja està acabada. La formació s’ha fet a través de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UPC i està reconeguda dins del Pla de formació permanent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

La segona branca seria relativa ja a les activitats al centre?
Sí. El projecte Aquí STEAM ofereix als centres participants un catàleg d’activitats. Els centres han decidit el pla d’acció o l’itinerari que desenvoluparan i la UPC els proporciona les activitats que encaixen per poder adreçar una persona de la universitat al centre per ajudar-los a desenvolupar el pla d’acció.

I la tercera branca?
És una jornada Aquí STEAM per tal que tothom pugui explicar la seva experiència i compartir resultats i valoracions. Hem de tenir en compte que aquest és el primer any que es farà i la intenció és oferir-lo els cursos vinents.

Quants centres educatiu s’han interessat?
Una trentena. És una prova pilot. Com a UPC volem fer un programa rigorós i ens vam plantejar 15-20 centres però, donat l’interès, finalment vam ampliar fins a trenta. La UPC té un programa que es diu Enllaça UPC del qual poden formar part tots el membres de la comunitat universitària i per donar a conèixer aquest projecte entre els centres educatius es va proposar als seus membres si volien fer-lo arribar a escoles i instituts amb els quals tinguessin vinculació. També hem comptat amb la complicitat del Consorci d’Educació de Barcelona per arribar als centres públics de màxima complexitat. La intenció és, en els propers cursos, que augmenti el número de centres participants.

A Santa Perpètua viurem una mica aquest projecte gràcies a l’Escola Santiga. Com es treballarà?
La formació que han rebut els docents és perquè es pugui desenvolupar el pla d’acció elaborat aquest curs, però que el puguin continuar treballant en cursos posteriors. La idea és que tinguin les eines per crear el pla d’acció, donar-los suport i que siguin autònoms per continuar els cursos que vuguin. Tot i que la UPC continuarà oferint suport.

Cada escola es fa el seu pla d’acció?
Els mestres ja s’han plantejat el seu pla d’acció propi per aquest curs, segons cada projecte educatiu. Ens interessa molt saber quins són els seus comentaris i aportacions perquè tots junts arribarem més lluny. L’Escola Santiga i les altres participants rebran un segell identificatiu del programa Aquí STEAM.

Perfil

Nom: Gemma Fargas Ribas
Any i lloc de naixement: 1973, Manresa
Professió: Professora i investigadora

Gemma Fargas és doctora en Ciència i Enginyeria de Materials per la UPC i llicenciada en Química per la UB. Vinculada a la UPC des de 1999, imparteix docència a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) com a professora agregada del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica. És coordinadora d’assignatures de grau i màster de l’EEBE i del programa de màster universitari Erasmus Mundus en Ciència i Enginy­eria de Materials Avançats.

Com a investigadora, forma part del grup de recerca Centre d’Integritat Estructural, Micromecànica i Fiabilitat dels Materials de la UPC. La seva activitat se centra en l’estudi de la correlació entre microestructura i propietats mecàniques, i a la resistència a la corrosió i el desgast d’acers inoxidables avançats, materials ceràmics amb base de zircònia i materials compostos de matriu inorgànica.


Foto: Gemma Fargas és la vicerectora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault