hola

La Societat de Carreters inicia avui els actes de la 102a Festa de Sant Antoni
17 Gen 2018 10:26La Societat de Carreters inicia avui els actes de la 102a Festa de Sant Antoni

La Societat de Carreters de Sant Antoni Abat endega avui 17 de gener, onomàstica del seu patró, els actes de la 102a Festa de Sant Antoni. A les 20 hores, l’entitat celebra la tradicional missa a [ ... ]

Cultura
IMAGE
"Cal plantejar noves propostes de cooperació que aprofitin les potencialitats dels immigrants"
L’associacionisme català i la facilitat que tenen els immigrants a Catalunya per agrupar-se en entitats és, entenem, diferent al que es produeix en d’altres llocs perquè també són diferents [ ... ]

Altres notícies

Avui ha començat una nova edició del 'Visquem l'Ajuntament'
17 Gen 2018 12:01Avui ha començat una nova edició del 'Visquem l'Ajuntament'

L’alumnat de tercer A del Col·legi Sagrada Família ha iniciat aquest matí una nova edició de l’activitat [ ... ]

Societat
Unes 300 persones demanen la llibertat dels Jordis tres mesos després del seu empresonament
17 Gen 2018 11:50Unes 300 persones demanen la llibertat dels Jordis tres mesos després del seu empresonament

Unes 300 persones, segons l'organització, van participar ahir en l'acte per recordar els tres mesos [ ... ]

Política
Esports obre les inscripcions per a la passejada per Santa Perpètua del nou cicle 'A cent cap als cent'
17 Gen 2018 11:35Esports obre les inscripcions per a la passejada per Santa Perpètua del nou cicle 'A cent cap als cent'

La Regidoria d’Esports obre avui dimecres 17 de gener les inscripcions per participar a la passejada [ ... ]

Esports
Aromes i pintura, nova proposta de l'Espai 1 amb Albert Venteo
17 Gen 2018 11:30Aromes i pintura, nova proposta de l'Espai 1 amb Albert Venteo

El perpetuenc Albert Venteo va presentar divendres la seva primera exposició individual Aromes [ ... ]

Cultura
El primer equip de la UCF Santa Perpètua guanya el cuer
17 Gen 2018 11:02El primer equip de la UCF Santa Perpètua guanya el cuer

El primer equip de la UCF Santa Perpètua va guanyar dissabte el Bigues per 4 a 1. Els perpetuencs van [ ... ]

Esports
Comencen els cursos del segon trimestre del Servei de Català
17 Gen 2018 10:45Comencen els cursos del segon trimestre del Servei de Català

El Servei de Català de Santa Perpètua ha iniciat aquesta setmana els cursos del segon trimestre i [ ... ]

Societat

L'agenda

Contes per a bebès
2018
17 Gen
17 Gen

El meu petit mercat. Sala de prelectors, per a nens i nenes de 0 a 3 anys. Recordeu que cal estar apuntat per rebre la invitació, informeu-vos a la Biblioteca. Org: Biblioteca Josep Jardí

Missa Sant Antoni Abat
2018
17 Gen
17 Gen

Missa en honor de Sant Antoni Abat presidida pel rector Mn. Jesús Corral García. A la sortida repartiment de coca beneïda i a continuació al Vapor refrigeri. Org.: Societat de Carreters amb la col·laboració de la Coral Renaixença

Exposició - Agost a la vall de Cardós
2018
19 Gen
19 Gen
Exposició d'aquarel·les de paisatges de les valls del Pallars, entre les quals es van despenjant el riu de Tavascan i el de Lladorre. Autor: Josep Umbert. Org.: Regidoria de Cultura. Es podrà visitar fins al 25 de febrer.

Instagram

Visita el nostre perfil a Instagram

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

L’associacionisme català i la facilitat que tenen els immigrants a Catalunya per agrupar-se en entitats és, entenem, diferent al que es produeix en d’altres llocs perquè també són diferents els interlocutors amb els quals es parla. Aquí tenim l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, els ajuntaments i tenim un forta presència d’associacions d’immigrants. I el codesenvolupament en entitats mixtes, formades per catalans i per immigrants, és una particularitat que es dona a Catalunya i és un pèl diferent a com es fa en altres indrets.

Com arriba Manel Llord a ser el president de la Taula Catalana de Codesenvolupament?
És un càrrec que no és tan important sinó una mica de representació i del treball d’anys en codesenvolupament i com a impulsor dels valors del codesenvolupament en tots els fòrums on he pogut participar. Crec que l’associació dels immigrants és fonamental, que com ells ningú entén les necessitats que té el seu poble i a més, per treballar en codesenvolupament significa escoltar les persones que viuen al Sud i per parlar amb ells ningú millor que els immigrants. I per detectar i per transmetre valors que els immigrants van adquirint. Ells ens aporten moltes coses i nosaltres hem d’intentar aportar també, no només la qüestió econòmica, sinó valors socials i sobretot de gènere.

En què treballa actualment la Taula?
Estem en una etapa de difusió. Som una entitat molt nova. Hem rebut el suport de les administracions catalanes en l’acte de presentació general, però estem fent presentacions arreu de Catalunya. Estem fent xerrades allà on hi ha entitats d’immigrants i la rebuda està sent fantàstica.

Podríem dir que seria un paraigües per donar aixopluc a petites entitats de cooperació?
Sí, moltes vegades trobem entitats petites d’immigrants que volen fer projectes petits per ajudar els seus pobles d’origen i no saben com buscar subvencions i com s’ha de fer el projecte. Un dels objectius de la Taula és formar a aquestes entitats i acompanyant-les perquè puguin fer-ho. Guiar-les perquè puguin estar atentes a les convocatòries de subvencions públiques i privades. I que tinguin en compte la visibilitat i la transparència que, són imprescindibles.

La transparència és imprescindible per eradicar la idea que els diners no arriben als projectes?
És fruit de la desconfiança que és té en tot i sobretot en la corrupció política. Però vull dir que la tutela que fan els funcionaris sobre les subvencions públiques és molt estricta i es pot seguir al cèntim. Cosa diferent són donacions per apadrinament, per exemple, però això no té res a veure amb el que fem. A més un avantatge que té el codesenvolupament és que hi ha cofinançament per part dels immigrants i això és una garantia més que els diners aniran on han d’anar.

En codesenvolupament també treballen els catalans fills d’immigrants?
Aquest és un valor afegit que volem remarcar des de la Taula. La participació de les segones generacions, fills que no volen renunciar a l’origen dels seus pares o dels seus avis i els preocupa el seu poble. Estan emergint amb força i cal mimar-los perquè estan trencant tòpics. Són una experiència nova i diferenciadora, que també es dona a Santa Perpètua, i que també donen perfil de país. És necessari i possible plantejar noves propostes de cooperació que superin les fórmules tradicionals i hem de ser capaços d’aprofitar les potencialitats dels immigrants i de les migracions.

Perfil

Nom: Manel Llord de Cara
Any i lloc de naixement: 1957, Tetuan (Marroc)
Professió: Funcionari

Manel Llord fa més de vint anys que treballa voluntàriament en cooperació. Ha estat membre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament pel qual ha fet treballs sobre el terreny a Brasil, Cuba i Sàhara Occidental. És membre fundador de l’ONG local SPSolidària de la qual és vocal i responsable dels projectes de cooperació a Mauritània. Amb l’entitat local ha fet treballs de cooperació al desenvolupament sobre el terreny a Gàmbia, Senegal, als campaments de refugiats sahrauís i a la regió del Guidimakha a Mauritània.
Manel està convençut que la cooperació més efectiva és el codesenvolupament i ara, ja jubilat, espera poder dedicar més temps a projectes d’aquest tipus.

0
0
0
s2sdefault
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

La mala reputació: al voltant de Georges Brassens combina diàlegs i cançons, tant de Brassens com d’autors i cantants relacionats amb el seu univers, com Jacques Brel, Serge Reggiani, Boris Vian, Georges Moustaki, entre d’altres. L’obra es podrà veure el 8 de gener a partir de les 20 hores al Teatre del Centre. Està interpretada per Ferran Frauca, Carles Canut, Miquel Pujadó, autor del guió, i els músics Joan Humet al contrabaix i Manel López a l’acordió. Canut anima a la ciutadania a omplir el teatre ja que assegura que “s’ho passaran molt bé” i afegeix que “on hem anat amb aquesta obra els espectadors han gaudit molt”.

Què es trobaran els perpetuencs que vagin al Teatre del Centre a veure l’espectacle La mala reputació?
L’espectacle es fa al voltant de la vida de Georges Brassens. Al mateix temps apareixen pinzellades de Jacques Brel, Serge Reggiani, Boris Vian i tants cantants d’aquella època francesa meravellosa. Expliquem anècdotes i com va ser la vida d’aquesta gent. Cantem cançons. Ferran Frauca i Miquel Pujadó són dos cantants excepcionals. Jo em permeto el luxe de cantar una també, però ho faig malament. Després hi ha un contrabaix, una guitarra, un acordió... És un espectacle molt però que molt distret.

Són actuals les lletres de les cançons de Brassens?
Sí. Absolutament. Tant l’Hecatombe i El goril·la. Totes ho són. És com si encara el Brassens estigués vivint i s’adonés que la realitat no ha canviat massa.

Encara que les lletres són actuals, segurament molta gent menor de 50 anys no coneix aquest autor. Què li diria a aquest públic perquè s’apropi aquest 8 de gener al Teatre del Centre Parroquial?
Exactament el mateix que li diria a una persona que no coneix Mozart o Beethoven. S’han de conèixer. Han estat molt importants en una època determinada i això és el que els fa universals. Ells són els que van començar a fer un tipus de cançó, diguem-ne, que es va dir de protesta. Però en realitat era una reflexió profunda sobre la realitat que estaven vivint i la donaven a conèixer a través de la música. Només per això ja val la pena que vinguin.

De l’espectacle, quina és la frase o cançó que més l’atreu i per què?
(Riu). La que més m’atreu i per això m’han donat permís i m’han deixat cantar-la és Hecatombe. També m’agrada, que la canta Miquel Pujadó, La mala reputació. I altres com Veure un amic plorar, que la fa Ferran Frauca, que canta de meravella i ha fet tantes coses com el Mikado amb Dagoll Dagom. Hi ha moltes cançons i totes són bones. A més, totes estan escollides com el més característic i millor de cada intèrpret. Hi ha també L’apuntador, una cançó que parla del teatre i és absolutament emotiva. En fi, és qüestió de deixar-se emportar per la tafaneria i curiositat i confiar en que l’espectacle els hi agradarà.

Amb lletres molt diferents a les actuals que escoltem a les emissores de ràdio?
Sí. Aquests autors no escrivien en pla comercial com fan molts ara. No pertanyien a cap empresa que li feia l’encàrrec de quatre cançons a l’any i després un equip de màrqueting les comercialitza. Aquests cantaven als cabarets, a llocs tancats, on la gent anava a escoltar-los i després mantenien xerrades amb ells.

Ja ha visitat el Teatre del Centre. Què li ha semblat l’equipament?
Sí l’he visitat. Em sembla un lloc perfecte per fer aquest espectacle. No és massa gran. Quan l’escenari és massa gran queda lluny i no es veu la cara dels actors.

Ha actuat algun cop a Santa Perpètua?
Em sembla que una vegada amb el Lluís Homar però no n’estic segur perquè tinc en el cap unes 50 obres que he portat de gira.

Aquest any ha estat nomenat director artístic del Teatre Romea. El teatre català compta amb bona salut?
En general sí. Entraríem en la discussió aquella de si no fos per... Ara ens havíem fotut una patacada amb l’IVA. Suposo que ens seguiran buscant les pessigolles des de l’Estat espanyol perquè està dominat per un govern que li fa por que la gent pensi, i per això, elimina l’assignatura de filosofia. Però bé, el teatre català està funcionant molt bé.

Quins projectes està fent ara i quins té per endavant?
Doncs avui precisament (per aquest divendres 15 de desembre) faig al Teatre Romea la primera funció d’Adossats, una comèdia de Ramon Madaula, amb el mateix Madaula, Jordi Bosch, Rosa Renom, Marieta Sánchez i Guillem Balart. Jo faig d’avi, faig de padrí com diem als Pallars.

Quants anys damunt de l’escenari i quantes funcions?
Fa pena dir-ho. Porto ja 55 anys i més de 8.000 funcions. Hauré estrenat unes 110 obres diferents. Sóc un tot-terreny, un veterà.

Parla de tot-terreny, vostè ha assolit l’èxit en el teatre, però també ha fet televisió i doblatge, què li aporten?
La televisió aporta sobretot coneixement i fama. En un teatre tu tens per exemple 300 persones i a la televisió de cop i volta et poden veure en un minut 800.000. Contra això no es pot lluitar. I en el cinema, exactament igual, et veu molta més gent, però el prestigi d’actor ho aconsegueixes en el teatre.

Com va arribar a ser actor?
Estava a la universitat estudiant la carrera de Dret amb Mario Gas, Emma Cohen, encara que anavem a cursos diferents. En aquella època franquista funcionava molt bé el Teatro Español Universitario (TEU). Cada facultat en tenia un. Vaig començar a fer teatre, vaig veure que era el que m’agradava i vaig deixar la carrera d’advocat. I des de sempre visc únicament de l’actuació.

Se’n recorda de la seva primera funció?
Sí. Va ser a l’Institut d’estudis nord-americans, dirigit per Santiago Sans. Van representar La hermosa gente, una comèdia de l’escriptor William Saroyan. Era en castellà, en aquella època no ens deixaven fer-ho en català. Interpretava al vicepresident d’una companyia d’assegurances que anava a desnonar a una família. Li fotien una rata a dins del pantalons. La veritat és que era un personatge molt còmic. La gent es partia de riure. Vaig pensar, vinc aquí una estona a fer el ruc i s’ho passen bé. T’animes i fins ara.

Per últim, vostè és un reconegut ‘perico’ com veu al perpetuenc Gerard Moreno?
Ell i tres o quatre més són l’únic que es salva de l’equip. Si el veieu digueu-li qui vingui al teatre que veurà un perico cantant. L’entrenador Quique Sánchez Flores és funest, covard, un amarrategui. Fa un any ja vaig demanar públicament que el cessessin. No enganyo a ningú. Crec que és el pitjor entrenador de la història de l’Espanyol.

 

Perfil

Nom: Carles Canut i Bartra
Any i lloc de naixement: 1944, Gerri de la Sal (Pallars Sobirà -Lleida)
Professió: Actor

Carles Canut porta més de cinc dècades damunt dels escenaris i més de 8.000 funcions. Afirma que la televisió i el cinema aporten notorietat i fama però el prestigi d’actor s’aconsegueix al teatre. Recorda que el perpetuenc David Selvas va debutar amb ell al teatre amb l’obra El rei Joan, de Shakesperare, que es va estrenar en el Convent dels Àngels sota la direcció de Calixto Bieito. Afirma que Selvas amb la productora La Brutal fa un teatre fantàstic.

La seva principal afició, assegura, és “no fer res, sóc un autèntic mestre, és la millor manera de desconnectar i adquirir pau i tranquilitat, el que els italians denominen la dolce far niente”.

També li agrada llegir i anar al teatre a veure els seus companys. Considera que a Catalunya hi ha una escola d’actors sensacional, segurament de les millors d’Europa conjuntament amb l’anglesa.

Foto: El director de la Fundació Romea, Carles Canut, dirigeix i interpreta La mala reputació   / Fundació Romea

0
0
0
s2sdefault
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

La celebració dels 20 anys de SPSolidària va tenir un moment especial, quan la presidenta de l’ONGD, Lídia Aymerich, va anunciar que l’entitat és un dels 27 casos pràctics que recull una publicació de Nacions Unides titulada Directrices para la integración de la migración en la cooperación descentralizada a fin de mejorar la gestión de la migración para el desarrollo local. Aquest reconeixement en un document de nivell de prestigi internacional dona una empenta més a l’entitat per continuar en la seva tasca centrada sobretot en el codesenvolupament.

SPSolidària ha estat elegida per l’ONU per les seves bones pràctiques sobre migració i cooperació. Com ho valoreu?
Per SPSolidària aquest reconeixement explícit significa un motiu més per continuar treballant en la línia de Codesenvolupament, alhora que posa en valor el treball de tots els membres de la nostra entitat i dels valors que compartim. Destaca de la nostra entitat que és una associació mixta, formada per membres de la població local i migrants de diferents orígens. Assenyala que ens encarreguem d'identificar possibles projectes en els països d'origen d'aquests migrants, sovint canalitzades pels propis migrants. Un cop l'ONG ha garantit que hi ha una contrapart fiable dos socis segueixen endavant amb el projecte i asseguren la seva viabilitat. La participació de dones en els projectes constitueix un principi transversal de l'ONG. En aquest reconeixement de l'ONU també destaca que som l'única ONGD que apareix en la publicació que no ha rebut subvenció ni cap participació de l'ONU ni de cap organisme vinculat amb la institució.


Acabeu de celebrar el 20è aniversari. Han canviat molt els objectius de SPSolidària en aquests 20 anys tenint en compte que el concepte de codesenvolupament és mes recent?
Quan van començar a SPSolidària eren molt ingenus. Teníem molt bona voluntat però sabíem molt poques coses. És veritat que en els primers estatuts volíem ajudar a tots els pobles del món. Després, al cap d'uns quants any de treball i de fer projectes, alguns de codesenvolupament i d'altres, no; ens van adonar que havíem d'afinar una mica els objectius de l'entitat i malgrat no ens tanquem a ajudar a qui faci falta, si triem allò que podem fer. Nosaltres no volem donar diners ni fer activitats sinó saber que hi ha retorn, que les coses es fan ben fetes, que hi ha viabilitat i transcendència en el temps i que les comunitats ho acolliran bé. Ara els projectes són una mica més acurats.

Quants projectes ha tirat endavant en aquest 20 anys SPSolidària?
No els he comptat. Hi han hagut colònies d'infants sahrauís tots els anys, a excepció d'un on el Front Polisari no va organitzar. Parlem de 20 anys de colònies. També vam estar onze anys al Perú amb el projecte de ludoteques i amb un de formació en lideratge de joves voluntaris. Fa poques setmanes ens ha arribat que el govern provincial de Piura s'ha fet càrrec de totes les ludoteques. Faran un llibre de com van començar les ludoteques i ens han demanat les dades ja que nosaltres som els culpables d'aquesta iniciativa. També hem estat deu anys a Jalanbereh (Gàmbia) amb el dispensari mèdic. Hem fet projectes a Cuba, a Senegal, a Mauritània, al nord del Marroc i al Sàhara Occidental. Potser portem una cinquantena.


I d'aquesta cinquantena de projectes quin destacaria la presidenta. O se'ls estima tots per igual?
M'estimo molts projectes perquè de tots tenim bons records. El de Perú amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Les colònies amb els infants sahrauís. Els projectes de Mauritània han sortit molt bé. Els de Gàmbia, que malgrat les dificultats, ens han ensenyat moltes coses. Tots donen satisfacció i no puc quedar-me amb un només.


Com valora el fet que al voltant de SPSolidària s'hagin creat noves entitats?
Jo crec que la xarxa social ha de ser amplia i activa sinó el país no funciona. Aleshores, el fet que en els darrers temps nosaltres hagim ajudat a crear o inspirat noves entitats és una aportació positiva a la nostra convivència. Crec que això és important per a tothom perquè quan més teixit social hi hagi i més divers, més enriquidora serà la societat en la que vius.


Foto: Lídia Aymerich, presidenta de SPSolidària / L'Informatiu 

0
0
0
s2sdefault
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 5.00 (1 Vote)

Parlar amb la Tanit Piñera i el Zacharias Vamvakousis és descobrir aquelles persones que es mouen per fer el món una mica millor. Ells, com a músics, treballen per portar la música a tothom, independentment de les seves capacitats. Són la nova incoporació de mestres de l’Escola Municipal de Música i Dansa i amplien l’oferta musical a persones amb dificultats motrius importants o altre tipus de malaltia o discapacitat gràcies a la musicoteràpia i l’Eye Harp, un instrument digital i accessible. En aquesta entrevista parlen dels beneficis de la música, de per què van decidir dedicar-se a treballar la inclusió en les escoles de música i dels reptes en aquest sentit.

Sou la darrera incorporació de mestres a l’Escola de Música i Dansa, com us sentiu?
Tanit Piñera (T.P): Entusiasmada per formar part d’un projecte tant innovador i pioner. L’Escola Municipal de Música de Santa Perpètua està fent una bona feina en democratitzar la música i oferir-la a tothom.
Zacharias Vamvakousis (Z.V.): Em sento privilegiat de tenir l’oportunitat de donar classes d’Eye Harp en aquesta escola. L’Eye Harp és el primer instrument digital que permet tocar música amb els ulls i comptar amb un alumne, que a més és un nen meravellós, és un regal per a mi. Que una persona amb dificultats motrius importants pugui formar part d’una escola de música i tocar l’Eye Harp com un instrument més és gairebé un somni que cal anar estenent.

Heu portat programes formatius diferents però ambdós tenen un denominador comú, democratitzar la música i oferir-la a persones amb discapacitats físiques importants i/o amb malalties. Per què la música és tan important per aquests col·lectius?
T.P.: Des de la musicoteràpia entenem la música, no només com a finalitat d’aprendre-la, sinó com a una eina de millora de la vida de les persones. La música et permet descobrir emocions, fer treballs motrius amb els instruments, millorar la mobilitat de l’alumne, treballar la memòria... la música com a teràpia és un instrument per a tothom, sense limitacions.

Què té la música que la fa tan poderosa?
Z.V.: Si contesto des d’una visió acadèmica podria dir que hi ha molts estudis que mostren els avantatges que comporta aprendre a tocar un instrument musical. El cervell desenvolupa aspectes com la concentració, la intel·ligència emocional, la memòria i potencia capacitats motrius, però com a músic la resposta és una altra.

Quina?
Z.V.: La música et fa gaudir de la vida i oferir la possibilitat que tothom, independentment de les seves capacitats, pugui fer música i gaudir-ne és una meravella.

Zacharias, ets professor d’Eye Harp però també n’ets el creador. En quin moment et planteges investigar i crear aquest instrument?
Z.V.: Fa nou anys un amic meu músic va tenir un accident amb la moto i no sabíem si tornaria a moure els braços. Va ser un xoc pensar que no podria tornar a fer música, així, d’un dia per l’altre... Aquest pensament em va portar a Barcelona l’any 2010, a fer un màster de tecnologia musical i amb l’objectiu de dissenyar un instrument accessible a persones amb dificultats motrius importants. Des d’aquell any treballem per millorar l’Eye Harp i oferir-lo gratuïtament a tothom.

Tot un exemple de que esforçant-nos podem aconseguir el que ens proposem...
Z.V.: Estic feliç veient que, tot i que encara son poques les persones que toquen l’Eye Harp, hi ha nens i adults que estan contents fent música amb l’instrument que he creat. A l’hora sento molta responsabilitat i penso que calen més esforços per tal que l’Eye Harp tingui més impacte. També calen més Eye Harp que permetin adaptar-se a les necessitats de tots els usuaris.

Com és una classe d’Eye Harp amb tu?
Z.V.: No és molt diferent d’una classe normal amb qualsevol altre instrument. Comencem amb exercicis de ritme i, per ara, seguim amb cançons fàcils. El primer any, l’objectiu és guanyar-se a l’alumne i no perdre’l amb classes avorrides, difícils o tècniques.

Ho estàs aconseguint?
Z.V.: Jo veig el meu alumne feliç. Quan fem les classes, no tenim la necessitat de parlar perquè fem servir la música per comunicar-nos. Ell, a més, només parla a través de l’ordinador. Ens comuniquem més per mail i sento que està content i que gaudeix de les classes. Surt content, tranquil i feliç. És l’objectiu.

Tanit, dinamitzes la musicoteràpia. Quan deixa de ser una classe de música per esdevenir teràpia?
T.P.: És difícil veure quan acaba una cosa i comença l’altre però es fa musicoteràpia quan hi ha una indicació terapèutica o patologia.

Què li passa al nostre cervell quan escolta música?
T.P.: Té un impacte emocional molt gran i suposo que tots ho hem viscut allò d’escoltar una cançó i que se’ns remogui tot. Amb un dels alumnes de l’escola, amb alzheimer, treballem, per exemple, cançons de quan era jove i això, suposo, li provoca felicitat i records de temps passats. Trobo que està feliç i se sent molt bé.

Com és una classe de musicoteràpia amb tu?
T.P.: Depèn de l’alumne. No és el mateix treballar amb gent gran que amb nens petits però focalitzem bastant la classe tenint en compte com es troba en el moment d’arribar: si està content, trist, cansat... Amb un usuari malalt d’alzheimer treballem la relaxació bucal, la fonació i després fem patrons rítmics d’imitació per tal de treballar la memòria.

Quins són els perfils més apropiats per a la musicoteràpia?
T.P.: L’àmbit de la musicoteràpia és ampli i inclou persones embarassades, nadons prematurs, nens amb problemes d’atenció, malalts terminals, persones amb movilitat reduïda, gent gran...

A part de la democratització de la música, el treball inclou també la integració?
T.P.: Aquesta és la idea. Els alumnes estan físicament integrats a l’escola perquè venen a aquestes instal·lacions però la idea és integrar-los als grups i a l’activitat de l’escola. És un aspecte que cal continuar treballant.
Z.V.: La integració és importantíssima perquè ajuda a la socialització amb altres persones.

Coneixeu altres experiències d’escoles que hagin integrat a la seva oferta aquest tipus de projectes?
T.P.: Pel que fa a la musicoteràpia integrada en el marc d’una escola pública de música hi ha poques experiències. Es donen més en l’àmbit hospitalari.
La música és també una teràpia per vosaltres?
T.P.: Totalment. Vaig aparcar la meva professió per dedicar-me a la música, m’omple i reverteix en el meu benestar i plenitud.

I a tu, Zacharias?
Z.V.: Imagina’t la teràpia de veure que allò que fas provoca felicitat a les persones... això em fa sentir útil, feliç i, per això naixem, no? Trobo que tenim el poder de canviar les coses i de canviar a la gent. Veure com l’Eye Harp era un repte per a mí i que ara és una realitat em fa pensar que si persegueixes els teus somnis pots fer-los realitat. Aquesta experiència m’ha donat forces per creure que allò que no ens agrada de la nostra societat podem canviar-ho. Tenim eines per fer-ho, només hem de creure’ns-ho. 

 

De Perfil

Nom: Tanit Piñera / Zacharias Vamvakousis
Any i lloc de naixement: 1982, Barcelona / 1983, Atenes
Professió: Musicoterapeuta / Músic

El Zacharias Vamvakousis va arribar a Barcelona d’Atenes al 2010 amb un objectiu clar: crear un instrument accessible que permetés a persones amb mobilitat reduïda la pràctica musical. I ho va fer. Poc després naixia l’Eye Harp, un programa informàtic lliure que permet fer música amb la mirada. Treballa com a investigador a la UPF i és mestre d’acordió i d’Eye Harp. Li encanta la música tradicional i és de les persones que, si té un somni es llença per aconseguir-lo. La vida de la Tanit Piñera sempre ha estat molt lligada a la música i al piano. Va decidir dedicar-se a la musicoteràpia en sentir la necessitat de fer alguna cosa pels altres. Per a ella, també és teràpia. A part de la música, una de les seves aficions és viatjar, especialment a llocs diferents al seu entorn quotidià i cultural. Si mira al futur, es veu dedicant més temps a temes socials i ajudant a que la gent que ho necessita sigui més feliç.

Foto: Zacharias Vamvakousis, amb l’Eye Harp, a les mans i Tanit Piñera a una de les aules de l’Escola de Música i Dansa / Xavi Olivé

 

0
0
0
s2sdefault